Avui sopar PenyaLlauna :-) que no és que sigui una llauna, és el nom del Joc que vam inventar al Penya! un dia d’aquells en que et sents més vella al principi, i al final veus que en 10 minuts ens hem posat al dia i que estem tots igual o millor que fa 4 anys… ens direm que hem de quedar més sovint, i passarà volant… com tot!

:-)

objectiu: L.A. té gràcia la cosa però vaig descartar el tema de la vulcanologia per les poques feines/oportunitats que tindria… i resulta que a L.A. està tot plagat de gent que ho estudia… de moment el tema de contacte més proper que tinc és Portland….

La Núria marxa a Londres; nosaltres l’anirem a veure… i jo em començaré a preparar el TOEFL des d’aquí….

més endavant anirem a L.A. amb en Jordi i ella també vindrà…

com em van dir un dia “endavant i sort…”

Si Operación Triunfo no hagués existit penso que tot plegat hagués estat més fàcil.

Res més; gran certesa conclusionada.

Que vosaltres hagueu acabat malament mai voldrà dir (el que alguns, per la vostra actuació vers mi inferiu) que jo comparteixi la felicitat per la dissolució d’un grup que m’ha portat tantes alegries i m’ha fet sentir tant a baix l’escenari; o sigui que no em vingueu amb hòsties.

i és que tots sou uns pesats! i uns egoistes sí! però jo també, perquè estic indignada que us hagueu deixat perdre un projecte així, una amistat, i sobretot que haureu tornat a contribuïr en la meva idea que el mundillo de la música sigui un cop més una empresa de contactes, on la gent es mou per diners i interés, no pel sentiment de la música. I estic enfadada egoistament també, ho reconec. La meva idea en que no hi ha res pur, ni lletres certes, només versos que ruimen i notes que no surten dels sentiments sinó de les escales i clitxés al llarg del temps…. I es repeteix al sensació d’impotència, es tanca el cicle de nou, espero que aquesta vegada també torni a començar un projecte xulo, però amb una mica de sort no s’acabi.

I és trist, perquè pel simple fet de ser la parella se’m tracta com si tinguessim la mateixa idea, com si jo pensés el mateix… o pitjor encara! com si la “culpa” d’aquesta decisió fos, en gran part, meva.

No nois, no us equivoqueu, que a casa meva mana ell.

I en realitat no volia saber res d’això, he lluitat sempre defensant i finalment m’he esquitxat sense voler.

PD: …. i mai podre oblidar el primer dia que us vaig veure, que el vaig retrobar, aquell dia em canviaria la vida…

Et deixen de trucar i et penses que és per enveja o potser perquè no volen que els superis… no noi/a, abans eres guapot/a i vas tenir la sort de que ell/a s’enamorés de tu i t’agafés… no pel teu nivell musical, sinó pel teu físic, i llavors es va acabar (i punt)… però vas tenir la gran xiripa de caure en gràcia i ser al lloc oportú al moment oportú, encara semblava que en sabies prou… alemnys de fer el que calia/tocava…

Amb l’excusa vas anar endarrerint els teus propis projectes que ara, després de 10 anys segueixen sent tant de fum com abans… i és una pena…

llavors l’ambició…. també va jugar el seu paper: vas començar a demanar més, a no ser tan guay i a no voler escoltar els altres…. això que tu defensaves com a qualitat -deies que així l’estil dels altre sno t’influïa- ha fet que et quedis endarrerit, arcaic i antiquat encara que portis samarretes d’adolescents de 16 anys ( i no ho dic per la talla…).

Aquest ha estat el problema, que s’ha vist realment agreujat per un sol motiu: tots els que pensaves que eren amics teus s’han perdut pel camí, les mentides i les ploraneres ja no funcionen, i sobretot… és el que té anar amb mercenaris per la vida, qu eus veneu per un petit moment de felicitat. Per cert sí, els que encara et van llepant el culet són els que volen alguna cosa de tu - o no te n’havies adonat?

i si, avui he posat el dit a la llaga, perquè en realitat vull venjança i tinc bastanta set… sé i comprovo dia rere dia que el temps posa a les persones al seu lloc, però…. mmmmmmm és dolç aquest gustet… i ah! no esperava resposta, la meva pregunta era retòrica, tenia clar que la resposta era No només ho volia fer notar, recordar-ho per si de cas no hi pensaves.

Torna a començar el curs, 5 anys més tard.

alehop!

Tus Ojos (…vistos por los míos)

Tus ojos siempre me lo cuentan todo de ti, Tu lo sabes, y aquella noche no te atreviste a mirarme, Yo te conozco tanto que con una sola mirada lo supe… la Culpa en unos ojos que ya no eran míos… A veces dudo si nunca llegué a tenerlos, almenos a mi me lo pareció. Quizá no supe retener tu mirada, quizá no te demostré que la quería, quizá tu no lo viste… Quizá yo no vi que tus miradas me invitaban.

A lo mejor tuve al oportunidad… y la perdí… En aquel momento no li vi… tu Luz me cegaba.

Me gustaba soñar que algún día sería la Niña de tus ojos, Engañándome, pensaba que mis sueños se hacían realidad. Se que tus ojos nunca seran míos, pero los míos son para ti. …tus ojos miran al Mar y su brisa te acaricia…

Y mira… ¿ves como estoy ahora? No, porqué ni me miras ni me encuentras… Por lo menos atrévete a mirarme a los ojos, No necesito nada más que tu mirada…

Y yo te miro y te observo, la vista fija en ti, pero tu no lo ves. Esperando, como siempre… el día que vengas a verme, el día que tus ojos, ya cansados, se dejen guiar por los míos. Mi Sueño… poder ser la luz que te guía.

Hoy un destello de tu luz me ha cegado en mi oscuridad vi cosas que no me gustaban. Ha cambiado mi perspectiva… ¿quién eres realmente? No entiendo nada, ¿cómo no li vi antes? Tanto que te miraba… tanto que te observaba…

Ya sabes que yo seguiré observándote desde lejos, entre la multitud, tú no me verás… pero yo estaré allí Y mis ojos no cambiaran de rumbo, tu eres mi Norte, aunque tengas la vista vieja, cansada y ojerosa.

Aunque prefiero no verte, sigo escuchándote, y pienso (o intento soñar) en la mísera posibilidad, que tu me mirases y yo no lo viera… Pero solo es Mi Sueño, borroso y sin Música…

Tu sabes que lo haría todo por ti, sabes que daría mi vida por verte feliz, que te quiero tanto que no puedo ni decirlo… Que simplemente necesito un poco de ti para vivir.

Y aunque no me veas… Sabrás, mi vida, que mis Ojos, mis Besos y mis Sueños volarán gracias a ti.

            (14/02/05)

“Veras a mi lo que me va es colgarme en tu vuelo…. Para pedirte desde ahí que sigas, Que sigas siendo lo que quiero”

la ideaització del món de música s’acaba quan veus el món des de dins; quan t’assabentes dels merdersl, els egoïsmes i les envejes que envolten la majoria de mercenaris musicals.

Amb el temps mentre augmenta el nivell musical disminueix la il·lusió per tocar, augmenta l’èxit i disminueixen les ganes de fer coses noves i s’aposta pel segur; augmenten el “caché” i la quantitat de bolos però es perd l’essència, el companyerisme i s’aposta per la venta segura…

Amb el temps els col·legues musicals passen de ser amics a ser al llastre que arrossegues i amb qui fa pal tocar, els fums pugen i plegar un cable es cosa dels tècnics, no dels cantants…

Perquè segons el que es cobra es tocarà una hora o en podran tocar tres; perquè al final sempre tot es redueix al mateix, perquè és una feina com una altra, i si t’hi dediques perds la il·lusió d l’amateur….

què hi farem…. això passa cada dia, des del grupillo d’amics que fan una banda al poble, passant per les orquestres i grups de ball i tornant pels grups de metal fins als mercenaris que acompanyen OT.

Paraula de groopie…

el tema que m’inspira per aquest escrit (a part és clarde les experiències viscudes):

Éramos distintos, imposibles y en futuro menos claro Entender bien lo que dices me hace sentirme tan raro. Empieza todo a hacerse triste, a quedar del otro lado. Tu también lo prometiste Fuimos dos equivocados, equivocados.

Y ahora este sitio esta lleno de noches sin arte de abrazos vacíos de mundos aparte de hielo en los ojos de miedo a encontrarse de huecos, de rotos, de ganas de odiarse ya lo llevo sintiendo, me quedo sin aire el cielo ha caído, se muere, se parte Solo es un infierno sostenido. Solo es un esfuerzo relativo.

Yo no pido casi nada que se pierdan mis sentidos y se nuble tu mirada. Pero el miedo nos consigue. Se hace grande en estas manos. Mal recuerdo nos persigue. Fuimos dos equivocados, equivocados.

Me voy, me voy Porque este sitio esta lleno de noches sin arte de abrazos vacíos de mundos aparte de hielo en los ojos de miedo a encontrarse de huecos, de rotos, de ganas de odiarse. Ya lo llevo sintiendo me quedo sin aire La estrella ha caído, se muere, se parte. Solo es un infierno sostenido por el miedo a equivocarnos.

Porque este sitio está lleno de noches sin arte de abrazos vacíos de hielo en los ojos de mundos a parte de cielos caídos ya lo llevo sintiendo me quedo sin aire (me quedo sin aire) Solo es un infierno sostenido, por el miedo a equivocarnos.

No quiero escucharte no insistas prefiero esta vez encontrarte inundando mis ojos esperando a que pase a que caigamos otra vez. Y solo digo que nunca quise hacerte daño pero todo se nos fue y aunque ahora somos como extraños yo jamás te olvidaré

De noches sin arte de abrazos vacíos de mundos aparte de hielo en los ojos de miedo a encontrarse de huecos, de rotos, de ganas de odiarse.

Y solo digo que nunca quise hacerte daño Solo es un infierno sostenido, por el miedo a equivocarnos. El miedo a equivocarnos

……. y solo digo que nunca quise hacerte daño, pero todo se nos fue, y aunque ahora somos como extraños yo jamas te olvidaré….

ja és de nit, puc notar el fred, no faig res perquè sé que els teus braços sentiré, tu me’l calmaràs, i mai voldré separar-me de qui mirant-me pot sentir calor i en dir-me com em vol, ho fa sense parlar…

cada cop que estic rient, que el camí és més fàcil, sé que el teu somriure hi és (el sento respirar…)

Quan em trobo on no se res on no conec cap detall que ajudi la teva mà m’acompanyarà

i maaaaaai podréeeee explicar com et puc arribar a necessitaaaar la veu que em diu “T’estimo ets part de mi” (la sento respirar).

He viscut tot el teu nom, i mai tornaré a ser qui un temps m’he pensat… tu has canviat el meu voltant, res no tornarà a ser igual, per sempre voldré que amb mi estiguis.

i mai podré explicar com et puc arribar a necessitar la veu que em diu “T’estiiiiiiiimo ets part de mi” (la sento respirar).

Mai podré explicar… que em fa por estimar taaant em fas sentir com mai… sentir com mai abans tu m’has fet sentir… que em fa por estimar tant…

(extret de Uncyclopedia.com)

Everybody is just a stranger but That’s the danger in going my own way I guess it’s the price I have to pay Still “everything happens for a reason” Is no reason not to ask myself

mmmmmm

pues sí… aquest mundillo és una kk i el que no era hipòcrita s’hi acaba convertint… que fals el col.leguisme entre músics que per darrere es posen verds, que fals… aixó si… dalt l’escenari tooots contents…

mmm como la vida misma… el problema és que ara la que no és gens falsa sóc jo, i sóc la que quedo malament…

Per cert, aquest paral.lelisme ve per la càmara de vídeo i l’aigua jajaj el que nosaltre shem fet recentment al laboratori… veure l’evolució de la làmina de l’aigua amb moltes imatges per segon… i es veuen coses curioses….

i no escric més que xerraria massa tot i que em queden masses coses per dir!

Bon any! i Welcome to my truth!

solo es un infiernos sostenido… por el miedo a equivocarnos….

viam…

si fa uns anyets per Nadal m’haguessin dit que l’assignatura que tant em feia patir Hidràulica, i la vergonya que vaig passar al gener per haver suspés…. mmmm el primer examen que suspenia havent estudiat Molt i només això per Nadal… mmm i el dia que vaig deixar d’estudiar Hidràulica perquè haviem “quedat” jejeje qui m’havia de dir que ara seriem aquí…. que les cançons d’Aspid que escoltava a la dutxa i cridava cantant quedarien ara abandonades per estar amb el guitarrista que les tocava… que ara després de 5 anyets estic posada de peus al departament de l’assignatura en qüestió… La vida dóna 2es oportunitats i oblidem les 1eres.

tot i així, una constant, la música.

i mira que em sonava més la d’en Satriani que la de Coldplay jejeje

l’altre dia reiem al metro amb companyes del CAP mentre explicava la meva historia d’amor amb en Jordi jejej que realment bonica clar, i flipaven per com es pot aconseguir sortir amb el personatge que observaves des de baix l’escenari. Sí divertit, sobretot la segona vegada jejej no? perquè si expliques les coses bones també hauries d’explicar les dolentes, i aquestes coses les amago sota el llit.

Dilluns genial al Lunatic però amb un ull mirant cap a la porta per si de cas haviem de sortir per potes, cançons memorables, de la vida i en especial de la meva… jejeje comentari del cantautor lolailo, “Conoceis a MC?” -Sí” “Ah si? que pasa? que es tu primo? tu novio?” quin fart de riure …més o menys més o menys… “es tal vez la luna llena, es tal vez que todo me afecta… “

Doncs res que mentres uns graven a casa i mesclen a Musiclan altres fa temps que ni hi posen els peus i fan el que poden en un estudi sense finestres ; n’hi ha un que ara resulta que fa de productor de Lolailo i kl’altre se’n va a tocar hardrock AC/DC…. té gràcia, perquè es creuen els camins mil vegades i no es troben… i es canvien els papers cada dia… i té gràcia… una vegada més penso que si no hagués viscut la meva vida anterior m’hauria perdut moltes coses i sensacions, no ho trobo a faltar, gens! però m’agrada haver-ho viscut, i m’agrada, saber que seguim caminant, en direccions oposades.

Però si, a vegades, com avui m’agradaria trucar i saber què fan i que és de la seva vida, com els hi va la vida.

“Tengo días en que mi canción es el eco de tu voz”

Intento fer temes, poemes, i m’he de posar melancólica que sinó no em surten bé…

“perquè era Novembre… perquè la guitarra…”

missing you….

http://www.youtube.com/watch?v=ymKYTDk38ns

http://www.youtube.com/watch?v=KlSqD4xkyH4

http://www.youtube.com/watch?v=oG225Rx8Jc8

Sentimental days In a misty clouded haze Of a memory that now feels untrue I used to feel disguised Now I leave the mask behind Painting pictures that aren’t so blue The pages I’ve turned are the lessons I’ve learned

[Chorus:] Somebody bring up the lights I want you to see (Don’t You Feel Sorry For Me) My life turned around But I’m still living my dreams (Yes it’s true I’ve been) I’ve been through it all Hit about a million walls Welcome to my truth.. I still love Welcome to my truth.. I still love

Tangled in a web With a pain hard to forget That was a time that I’ve now put to rest Oh, the pages I’ve turned are the lessons I’ve learned

[Chorus]

Sentimental days In a mist of clouded haze Of a memory that now feels untrue

[Chorus]

“cruzan nubes grises, por un cielo turbio i feroz…”

coi de calat crític entre una corba M2 i una S2 perquè els passos de règim lent a ràpid són tan fàcils i els de ràpid a lent tant difícils… que de dos possibilitats escullo la dolenta… bé… Marina a estudiar, castigada sense sortir! i torna a ser la tardor i torno a estudiar canals i he passat per la resi i ufff, dejavú…..

….”Vendrán días en que el peso que hoy te abruma se hará liviano…”

“… déjame que escuche esa guitarra que hoy me falta el aire…”

PD: resulta que en aquests clips tb hi surto a primera fila Girona Fontajau XDDD

“seré in que sepas de mi… seré lo que yo quiera ser…”

què hi farem tinc dia Manolo García jejeje

Conclusió:

que aquest any esl porta el Lila malva… com la camisa que fa temps que busco… como tus ojeeeraaaas

“Malva, te quise tanto, Malva, que da risa el pensarlo. Malva, de amor lloré tanto, que podría caber en un saco lleno de gatos. Mis sueños son palomas mensajeras que se pierden entre las antenas, sobre la ciudad, y no vuelven jamás, o regresan con una rama de olivo en el pico, y se quedan a esperar junto a algún portal.

Tus sueños son redes de pescador, vortinas sobre puertas encaladas con un ribete azul, como tus ojeras. Malva por ellas supe, Malva que estaba perdiendo. Malva te tuve tanto, que podría caber en un saco de gatos.

Los años que pasan sin tí son cerezas de un cesto tejido de helechos, gorriones intrusos en un nido ajeno. Y mi andar es ya tan lento, que sólo te siento muy de vez en cuando; un instante, en el vértigo de alguna canción.

Y sueño con redes de pescador, cortinas sobre puertas encaladas con un ribete azul que son tus ojeras, Malva. Te lloré como para rebosar mares, como para reflotar naves que seran sólo astillas que descubrirán buscadores de pecios tierra adentro.

En otras vidas, en otros mundos vestidos de siglos, vestidos de asfalto sobre lechos marinos, sobre caracolas fósiles y estelas en el siempre, y en el nunca de nuestro firmamento. Malva, por tí lloré tanto, que podría llenar un cestillo de esparto”

… si aquells dies m’hagués quedat estudiant hidràulica almenys avui no m’hagués equivocat fent els exercicis jejeje entre altres errors importants, això no és res

:-)

Epíleg:

Arrebato contra ti, lo siento, orgulloso como soy me enredo en disputas sin sentido que me hacen temer. Si, temer perderte. Perderte? Perderte, perderte… retumba en mi mente hasta caer rendida, pero no vencida. Pensarlo me hunde en la desesperación, sentimiento demasiado. Pensamiento sin respuesta que acaba asfixiado en la debilidad, como llantos sin consuelo, como preguntas sin contesta, como compartir y no tenercon quien, como imaginar fin y no poder.

Imaginar perderte produce un salto en mi mente demasiado fuerte. Imaginar lo ahora inimaginable, luna sin noche, produce un sufrimiento inecesario pero clarificador.

Si el orgullo me hiciera perderte mi orgullo moriria perderia mi vida y sin quererlo mi otra vida moriria. De que serviria mi orgullo? De nada. Porque mi orgullo es mi vida y mi vida eres tu, y sin ti, mi vida, seria imaginar lo inimaginable.

i el meu cap que va més ràpid que jo ha pensat i si està de cantant amb ells perquè…. i he anat a maiespeisejar…. i he vist la llum, la veritat i encara ric…. la meva teoria verificada! i buscant més, descobreixo: Soundlabs Studios, i les fotos em sonaven jejeje em sonaven… XDDDDD boníssim… boníssim….

Amb dos de ben posats, tots plegats….. és que en aquest món mai saps la sorpresa que t’espera, però aquesta m’ha encantat, i encara ric.

La meva intuició sempre em guanya… aixxx les ironies de la vida eh! jajaja divertit, i si sabessin més coses… em sembla que agafarien un 2n guitarrista per tocar més certa moral…..

finalment el pitjor, l’Odisea de recollir, plegar cables i micros i carregar el cotxe mentre “los otros” segueixen xerrant amb la gent i fent-se els longuis…. com que l’equip no és seu i no l’han de carregar al seu cotxe…. jo ajudava però ja passo bastant…. amb això puc anar a dormir una hora abans!

Tot sigui per escoltar/sentir (què NO és el mateix) un bon solo (si és que aquell dia té ganes de fer-ne), suposant que no vingui l’amic opersona de torn a xerrar just quan fa el millor solo de la nit, típic error també… qui em coneix sap que m’indigna brutalment això…

i no parlo del tema peles ja que m’indignaria més, per posar un exemple (entre molts): parts iguals per tothom (encara que siguis qui monta/demonta/carrega/quadra dates i bolos/va a veure els jefes etc) Ok fins aquí correcte… però no…. pot saltar un del grup, que vagi de “lider” i dir… a partir d’ara jo bucaré més bolos, però al tantoooooooo que vull cobrar més… oh quan el pobre desgraciat ha quadrat dates, implicant trucar a 4 persones (i no 4 vegades perquè s’ha de donar la casualitat de que t’agafin el telf, i que tinguin l’Agenda a mà…) doncs total, tot quadrat no? i pocs dies abans et diguin “aiii se’m va passaaaar… ho sento, no puc venir!” i tu et quedis per exemple, sense cantant, o sense bateria o sense baixista… què fas? a) quedes malament amb el del local, i que es busqui un altre grup en els pocs dies que queden b) busques un altre component qu se sàpiga o estudï les cançons…. c) Tocar sense tal component… implicant clarament trucades i stress…

i ah per cert… dir que això pot ser cada setmana… i que clarament, el pobre desgraciat que ho fa, en aquest cas se sobreenten qui és, doncs… queda bé amb tothom però… amb qui es desfoga? a qui li toca el rebre?

M

PD: No és per desmoralitzar eh però… penseu-ho tres vegades abans d’aguantar a un músic, jo ho tinc moooolt clar, gràcies a dèu…. jejej bé, de fet ho he pensat/intentat tres vegades ja XD sort que em va la cosa…. d’ensopeger amb la mateixa pedra.

si no hi ha res de 9….

el dia 9 a les 12:00 del migdia; esteu tots/es convidats/des

encara no se l’aula… seguiré informant!

Ha passat molt temps ja, i ara veig que s’ha acabat. Els contes continuaran, però no aquí. Diuen que l’experiència és un grau…jo em pregunto que és “un grau”. Aquesta m’ha agradat; especialment per les lletres, per l’espai en blanc que m’ha permès desplegar les ales i assaborir el gust dolç i picant de l’exhibicionisme. Conèixer nous espais i noves personetes que han alimentat la meva fam de somnis i històries. Les fotos, quasi sempre a un segon pla, han donat llum a la meva “caverna”, al meu espai. Caminant a poc a poc he (i suposo que amb alguns “hem”) travessat quasi 4 anys. La història es redueix i s’allargassa, es desdibuixa i es ressalta en alguns trencalls. Cada graó, cada vivència…sovint se m’entelen els ulls al llegir aquest diari de bord, al clicar “previous” un cop més i reviure instants efímers que s’han convertit en tresors.

Només he continuat amb això per una sola raó: escriure. Escriure per respirar, escriure per amagar les meves pors, escriure per fer somriure, escriure per evaporar les llàgrimes, escriure per sentir, escriure per cridar als quatre vents que visc i que de vegades és el millor que m’ha passat mai. Però sobretot, escriure per compartir. I aquí és on els límits es toquen, s’acaricien i es desdibuixen. On la raó i la causa són un eclipsi al meu cel.

M’agrada aquest cel.

apa, el link de la tesina: http://senduit.com/a8c9c1 i el link de l’annex: http://senduit.com/1911c5

Be La lletera amb el gerro al cap… ja sabeu… ara ja retrobaré el fil de la història..

Conclusió: estic estressada com abans… he d’anar a fer una volta perquè potser si em toca l’aire m’inspiro per vendre els meus productes… avegades penso que treballar al caprabo seria més fàcil i cobraria igual o més, llavors penso… i arribo a la conclusió que m’agrada el que faig… que no treballo els dissabtes i que la majoria dels meus companys venen darrere i tard; llavors m’animo; però això només dura una estona perquè després em preocupo per coses que en realitat, ja es solucionaran i amb les quals ara no hi puc lluitar.

Seguiré avançant, saltant obstacles, menjant-me el coco i somiant en que un món sense volcans seria més fàcil.

El cas és que depenent del dia que tens acabes actuant d’una manera o d’una altra… acceptes unes coses o no les acceptes…. i llavors hi penses detingudament i saps de segur que tot el que has fet ho haguessis fet diferent… aiii qui pogués tornar enrere i fer les coses BEN FETES…

faré com la Carrie… però ara no puc.

• Aniré redactant, ara no puc que estic mandrosa…. i he de fer tesina… tot i que només tinc ganes de fer CE-QUAL i embassaments últimament… fins i tot quan estic a casa intentant acabar la tesina jejeje…. quan més aviat m’hi posi més aviat acabaré… Dilluns em matriculo, en JM ja no és el meu tutor extern… sempre acabo malament amb els homes Piscis, deu ser que són un stress com jo jejeje

jeje em vaig deixar una de les millors comclusions inútils de la vida…

NO SUPORTO LA LLETRA COMIC SAAAAAAAAAAAAAAAAANSSSSS aggghhh.

alaaaa dos posts en un dia…. qui ho diria! dec estar inspirada (que no aburrida)

**( que no m’aburria… simpelment ea un test de subconsciència…. però ara tinc massa son per explicar-ho)

Conclusions de la vida, escriptura automàtica (ja semblo en Quimi Portet…)

allò d’Escriure per escriure….

per conèixer una mica més el meu subconscient (han sortit coses que ni jo sabia de mi):

1. Andorra és barata però té botigues cares, no em soluciona res

2. Qualssevol cançó pot tocar-se cumbayà…

3. Els gats no m’agraden, ara ho entenc tot, no m’agraden els gats….

4. Quan marxo de vacances només deitjo tornar a casa….

5. En realitat sóc de lletres, encara que sigui una Enginyera, sóc de lletres….

6. Vull ser funcionària… de gran!

7. Treballar a l’hivern és ser gran… ja no em toca estudiar? m’estressoooo si he de treballar a l’hivern…

8. Aquest blog no el llegeix ningú, o si, tu?

9. m’agrada més el blogsome, però ara sóc aquí i em feia mandra tancar sessio i haver d’obrir l’altra…

10. sempre he defensat el myspace per sobre del facebook… però marina, els teus amics reals són al facebook, no? no…eing? què és real?

11. un 80% és molt vers un trist 20%… però molt millor el 100%

12. Sempre tinc ganes de tocar quan els de casa dormen, ara tocaria, però dormen….

13. Sempre seré la Kaileigh, sempre encara que no vulgui.

14. el Passat sempre persegueix, o sigui que en comptes d’amagar-te planta-li cara i que s’amagui ell :-)

15. i ara no se perqué penso en Musiclan, conclusió? volia treballar-hi, però realment… no magraden els horaris que fan…. vai fer bé no estudiant imatge i so i passant-me a l’enginyeria geològica…. ara— serà per les pedretes del WC? tot està relacionat…. o pk m’agrada el Rock? mmm

16. I no se com relacionar els volcans a la vida, o si?

17. no se si prefereixo els volcans freatomagmàtics o els estrombolians…. mmm

18. L’amor platònic millor que es quedi platònic, sinó et decebrà..t’ho diu una experta en decepcions plutòniques….

19.Cada cançó al seu temps, si una canó t’agrada molt durant una època-… no l’escoltes fins al cap d’uns anys… potser et torna els records però no sents el mateix normalment. (hi ha excepcions).

20 Al pa pa i al vi vi, no em barregin les coses que m’emboliquen.

21 No hi ha res impossible, ho se.

22 Vigilar amb els desitjos a les estrelles, es compleixen, però cal demanar-los be….

23 Els nois amb els cabells llargs sempre m’han agradat més, i amb guitarres penjades encara més…. 23? XD sant jordi! jejeje

24 M’encanta recordar…. però molt eh…. m’encanta la melancolia, molt.

25 El MEU cumple i el de dos bordegassos més.

26 M’agrada menjar… mai podria fer règim….

27 Tinc terror escènic però m’encanta l’èxit.

28 M’agrada dormir, m’agrada riure i m’agrado a mi mateixa què hi farem….

29 I si….? crec que si….

30 Sóc artística però encara no m’he trobat del tot, m’estic buscant però sóc varies prsonalitats a la vegada que cal ajuntar…

31 Sóc molt xerraire, parlo de seguida amb tothom com si els conegués de tota la vida… però… en realitat sóc una antipàtica.

32 M’agrada molt (massa) estar sola.

33 M’encanta la ironia i la sutilesa, la màgia de les coses amagades….

34 sóc una mandrosa

35 Idealitzo i em decebo per cada vegada que ho faig.

36 No parlis massa bé de l’home que t’agrada que després te l’intenten robaaaar…..

37 Em falta força de voluntat… i força…

38 M’agraden les coses difícils… les que em costen… però la recompensa es millor

39 sóc hipocondríaca….

Doncs toca parlar ja del final de l’estiu, del final d’aquestes vacances inesperades i tan agraïdes….

…tots els que em deieu que ‘havia aprimat ara em direu que m’he engreixat… això d’estar a casa prova massa…. mmmm en resum, vacances de tot i de tothom, sobretot de Barcelona XD i de la feina, tot i que la mitja jornada ja m’anava bé… una setmaneta a Port de la Selva (tesina i platja), les altres dues una mica aquí i una mica allà, 50% d’uns 50% de l’altre… dentista… LOOOST… piscineta els dies de calor… i tesina tesina tesina tesina tesina tesinaaaaaa aggggggg…. sopars i sortides a Girona, Olot, Port de la Selva,… CONCERTASSOS a Empuriabrava, Roses (suprimit per la pluja gràcies a déu…), Begur, Llançà….i Molts Jem Casey’s… terrassetaaaaaa… i divendres FIGUERES (ACÚSTICA!!!!!!!!!) a l’hora punta 23:30…. fins i tot els avis passaran a veure en Jordi… i mig poble i poble veí.. i dissabte…. la DESPEDIDA DE SOLTER EN MAJÚSCULES DEL MEU COSí GRAN… que… qui ho havia de dir… però se’ns casa… i coi… em deixava els assajos de guitarra (de les cançons mé rares que us pogueu imaginar, en serio…) i les reunions a l’Ateneu…. XD la despedida serà la canya….

Començo a conèixer la meva alta capacitat d’inventiva, de recol·lecció de dades… de sobrepassar en extrem el número de pàgines, … fins que la setmana passada (pre-menstrual clar…) em va venir el “puntasso” de liquidar APARTATS (si si apartats sencers) del meu treball que m’està portant pel camí de l’amargura, amb penes i treballs i suor i llàgrimes… bé.. el cas és que ara… faltant-me la redacció del resultats i els dibuixos finals i les conclusions (que les se però no les he redactat) doncs que no supero les 100 pàgines, com volia el meu tutor… (millor per mi, menys pàgines a imprimir = menys euros em gasto)…. I també amb les piles carregadíssimes després d’un cap de setmana fantàstic a Andorra…. per cert, recordeu-me que no hi torni sense estar entrenada ni sense les botes de caminar… en Jordi m’ha fet caminar (encara tinc agulletes) pels Estanys de Tristaina (im-pressionants… peròooo tela tela que jo sóc de planaaaaa)… i jo amb les converse all stars…. que trist… qui ho diria que sóc una ENGINYERA GEÒLOGA… semblava una pija de Barcelona… a la que li pesava el cul i l’adelantaven els iaios… que trist…

On no semblava una pija era pel mig d’Andorra la vella…. on mescandalitzava a cada moment, amb els preus “REBAIXATS¿?¿?¿?” de la roba… pantalons 200 euros (nena si estan al 50%) ejejejej no m’he comprat res, ni de lluny…. i botigues i botigues… tinc un home (que és com una dona quan entra a les botigues, mira i remira…) al que li tornen boig les DC’s i els pantalons… i jo que sóc com un home… casi casi que l’esperava a fora de les botigues jajajaj quin stress aggghhhh saia que no marxaria d’allà sense alguna peça de roba…. i així va ser…

ara… CONCLUSIONS:

1. Quan arribes a casa, obres la porta i descarregues la maleta, et dutxes i t’estires al fantàstic sofà vermell… no es pot descriure la sensació de satisfacció que sents… :-) de fet… la que sento cada cap de setmana quan arribo no?

2. Despres de vacances, calen unes vacances per refer-te de les vacances….

3. Les vacances engreixen.

4. Andorra tot i ser barata, té botigues cares…. per tant no em soluciona res.

2 temes dels Cardigans…. feia temps qeu no em venien al cap i mira… per alguna cosa serà… una mica perquè estic com la del clip… més cap allà que cap aquí…

Do you really think that love is gonna save the world Well, I don’t think so Do you really think that love is gonna save your soul Well I sure hope so I really hope so But I don’t think so

I wonder what it’s like seeing through your eyes You’ve offered me to have a try but I was always late The filters that I use give me an excuse I take away what’s real I feel it and it blows my fuse I hang around for another round I’m hanging around for another round I’m hanging on to the same old song I hang around for another round Until something stops me I wonder what it’s like walking by your side To think before I talk and to move at the same speed as you walk I want to have a weight to keep me in your state I’m watching from above I love it but it’s not for me

Un mal sueño será que fue inventado todo con palabras Si no hay fe ni primera vez, tardarás en levantar tu alma El cielo se pregunta si tal vez, tal vez, llegarás a despejar la duda Y yo me sigo preguntando, si tal vez, tal vez, algún día tú querrás mi ayuda Y tus recuerdos van sonando a despedida Vaciando tu escenario

Y es que después de todos estos años Y después de tanto, tanto daño Y después de haber perdido tu sonrisa De embargar todo tu encanto en malas cosas, en mala vida

Un mal trago para beber de esos que te ahogan las entrañas Ya no hay fe ni primera vez, tus deseos notarán su falta Hay alguien que pregunta si tal vez, tal vez, tu mirada esconda la locura Y tú te sigues preguntando, si tal vez, tal vez acabará algún día esta tortura Y tus silencios van tocando a despedida Sepultando tu escenario

Y es que después de todos estos años Y después de tanto, tanto daño Y después de haber perdido tu sonrisa De embargar todo tu encanto en malas cosas, en mala vida ..de todos estos años Y después de tanto, tanto daño Y después de haber perdido tu sonrisa De embargar todo tu encanto en malas cosas…

Porque esas lágrimas son páginas en blanco escribe ahora, que tienes tanto

Porque después de todos estos años y de tanta, tanta vida rota en tantos desengaños y en montones de mentiras ambientando tu diario quien te escuche lo diría quisiste todo, perdiste tanto

Si en la primera entrega recordábamos las leyendas mainstream, este volumen servirá para arrojar luz sobre las leyendas underground, aquellas que no todo el mundo conoce pero que han sido meticulosamente transmitidas de gañan a gañan y que probablemente hayais escuchado de refilón en algún bar Manolo de vuestra ciudad. Ahí va nuestro TOP 5 particular gentileza de Eladio el gañaper:

10.Leyenda: En las plantas envasadoras de agua mineral había un energúmeno (que nunca fue capturado) que inyectaba lejía en las botellas a través del tapón. Consecuencias: Antes de beber de una botella la agitábamos para ver si se formaba espumilla, lo que en caso afirmativo significaba que el agua estaba adulterada. Personalmente, a día de hoy, sigo haciendo este ritual cada vez que abro una botella de agua mineral. El gañan que inventó esta leyenda ha modificado mis hábitos acuáticos durante más de 20 años. ¡Chapeau!

Té gràcia jejeje que consti que aquesta frase l’havia dit bastant jo jejeje. M’agrada com és, m’agrada canviar les coses dolentes de mi per agafar les parts bones, hi ha qui diu que “qui va amb un coix, al final de l’any són 2″ jejjee pot set pot ser… espero no enganxar-li les meves de dolentes a ell :-)

Aiiiii doncs això.. el WC esperant ser arreglat (sort que en tenim 2…) i res… que criticaria els de l’Agència * del carrer Galileu… són uns impresentables sincerament.

i res com que faig un paràgaf de cada avui només fer un parell de crítiques constructrives a l’aire….

1. Que quan et venguin una cosa (sigui menjar, aparell o PROGRAMA d’ORDINADOR) no t’estafin… perquè és realment INDIGNANT

2. eliminat per precaució

1. Com pot ser que cobri més una sola persona per PUNXAR DISCOS que un grup sencer que TOCA EN DIRECTE? eh= eh?

2. Ai… me la callo pk potser alguns la pillarien aquesta jejeje ohmmmmmmm ohmmmm ohmmm

3. he d’actualitzar el conte de la lletera ho se, però el vaig esquivant, com totes les deisions importants que he de prendre.. algú conix una bruixa que llegeixi les mans?? tan de bo pogués trobar aquell home que m’ho va encrtar tot aquell dia abans d’entrar al Hard Rock fa tres o 4 anys ja…. qui m’ho havia de dir…. no me’l vaig creure…. només em va costar un euro i me’l va pagar en Marc d’Olot jajajaj

4. mmmmm tinc una llista ben llarga però tinc son, que ahir vaig anar a dormir tard…

Bé doncs un vídeo dels que m’agraden més (he descobert el seu myspace i els he mirat tots jeje) però sens dubte, el meu preferit és aquest:

Media Veronica

Perquè tots perdem alguna part pel camí…..

… ho intento fer… :-)

L’any passat a Tenerife i aquest any a Japó uoooooo

De Santa Maria de Besora a Llaés, una excursió genial… la 2a vegada que la feia és clar.

Vaig a tudiaaaaaar…

number one ( i la més difícil nomalment) liar-te amb la persona indicada i veure que “no es oro todo lo que reluce…”, que fa els petons malament, que està més arrugat de prop que de lluny, … que la té petita jajaja vale no se coses així…. per dir algo!

number tu: que sigui pare, això realment et treu les ganes de tooooot el veus gran, com si li haguessin caigut els anys a sobre, com si ja fos més madur del compte i sobretot sobretot, mai de la vida MAI trencar una família… amb fills.

numer tree: coneixer la persona en qüestió, que perdi el misteri i la gràcia, començar-li a torbar tots els defectes, i desidealitzar les idealitzacions.

i la quarta i potser també complicada: trobar la parella real que realment tingui les qualitats que desitjaves, esperaves o pensaves que tenien els altres. O millor encara, que superi les teves pròpies espectatives personals.

Doncs això, pk ja sé que n’hi ha que encara estan separats per més quilòmetres que nosaltres però… et trobo a faltar

I’m holding on your rope Got me ten feet off the ground And I’m hearing what you say But I just can’t make a sound You tell me that you need me Then you go and cut me down But wait… You tell me that you’re sorry Didn’t think I’d turn around and say..

That it’s too late to apologize, it’s too late I said it’s too late to apologize, it’s too late

I’d take another chance, take a fall, take a shot for you And I need you like a heart needs a beat (But that’s nothing new) Yeah yeah

I loved you with a fire red, now it’s turning blue And you say Sorry like the angel heaven let me think was you But I’m afraid

It’s too late to apologize, it’s too late I said it’s too late to apologize, it’s too late Woahooo woah

It’s too late to apologize, it’s too late I said it’s too late to apologize, it’s too late I said it’s too late to apologize, yeah yeah I said it’s too late to apologize, a yeah

I’m holding on your rope Got me ten feet off the ground

Tutor intern: Marcel Hürlimann (UPC) Tutor Extern: Joan Martí (Grup de Vulcanologia de Barcelona - CSIC)

Explicació: Realització d’un estudi bibliogràfic i de camp per decidir quins volcans del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa tenen episodis freatomagmàtics. Caracterització de la geologia del subsól mitjançant la comparació de dades estratigràfiques, hidro-geològiques i estructurals provinents de sondejos, pous i cartografia geològica (programes ArcGis9.1 i/o RockWare2006). Finalment modelació matemàtica dels processos freatomagmàtics comparant dos volcans de dinàmica diferent, com per exemple el volcà Croscat (majoritàriament estrombolià) i el Volcà Can Tià (majoritàriament freatomagmàtic). Estudi dels paràmetres i processos que fan que en un determinat punt hi hagi episodis freatomagmàtics o no, per a la posterior avaluació de la Perillositat volcànica de la zona.

Índex General Introducció S’exposen els objectius a aconseguir en aquest treball: 1. Caracterització de la geologia del subsól mitjançant la comparació de dades estratigràfiques, hidro-geològiques i estructurals provinents de sondejos, pous i cartografia geològica. 2. Modelació dels processos físics i hidro-geològics que controlen les erupcions freatomagmàtiques. 3. Modelació física de les erupcions de dos o tres volcans en concret per comparar el freatomagmatisme i el vulcanisme estrombolià (en principi Croscat i Can Tià). Antecedents 1.Històrics i Geològics de la Zona Volcànica de la Garrotxa, caracterització hidrogeològica, dades existents. 2.Estudis sobre el freatomagmatisme: processos i controls físics, químics, geològics i estructurals. *(cites bibliogràfiques, Wohletz, Sheridan, Freundt, Rosi, Martí, etc…) i possible presentació d’algun model existent (thermite, Molten Fuel-Coolant interactions) Metodologia 1.Respecte a la reaització del model hidrogeològic: Recerca i petició de dades geològiques (CECAM i altres sondejos geotècnics, columnes litològiques, IGC), hidrològiques (PNZVG, CREAF, Joan Bach), i visita de camp. Realització de talls geològics per caracteritzar la zona. Posteriorment entrada i filtració de dades amb el programa RockWorks2006 de RockWare, creació de talls geològics i possibles models en 3D. 2.Generació d’una Base de Dades hidro-geològica pel Parc seguint la metodologia de la base de dades vulcanològica existent a Tenerife. 3.Modelització dels processos eruptius (freatomagmàtics vs. estrombolians) utilitzant models de la Bibliografia modificats segons convingui. Conclusions Entendre quins processos provoquen erupcions freatomagmàtiques al PNZVG, avaluació del risc potencial d’aquestes erupcions. Conclusions pròpies de la modelització i tractament de dades tant en el model amb Rockware i ArcGis com en els models físics i matemàtics. Discussió dels resultats. Proposar possibles millores, correccions i ampliacions de la gestiò de dades per corroborar la informació utilitzada i les dades interpolades en els models del treball.

Avui sóc feliç i em felicito per les coses que he aconseguit i fet aquesta setmana.

He compaginat amb gran genialitat i ajuda les clebracions amb diferents combinacions família- novio-amics de borrassà-amics d’olot- amics Eg i amics Penya aaaah i amics de Bàscara! també hi podem anomenar els de la feina que m’hafeliciat tots i a sobre hem parlat amb gran trascendència del meu futur sense apretar-me ni condicionar-me.

També, agraïr especialment als de la feina el gran regal que em van fer la setmana passada el Curs d’Embassaments de 3 dies, em va encantar i em va motivar moltíssim. Vaig fer aquesta carrera pels riscos i problemes geològics i posar-hi solucions ambientalment sostenibles i bones. Degut a la problemàtica de l’aigua…. queda mooooolt a estudiar i molt per fer en massa poc temps, i crec que sóc al lloc adequat. M’agrada.

També he retrobat el meu passat, anant als Premis Enderrock, vaig deixar la por a casa (o la vaig engegar a prendre pel sac…) i vaig anar a Bikini malgrat l’esforç que em suposava i la mandra que em feia. Vaig reviure sensacions dels concert, és o menys amb les sensacins d’abans, però amb uns ufff 10 anys més! impactant I sí, el vaig trobar, i què? RES jajaja aquesta resposta és genial, res de res. Els dubtes delq eu passaria al retrobament s’han esvaït i m’he pogut fer un any més gran sense recordar-lo massa (realment no he tingut ni temps). Em vaig empassar el meu orgull i el vaig felicitar… i el més divertit de tot, és que ha sortit la femella desesperada, a defensar el que és seu, si està gelosa d’alguna cosa és de mi, i ha anat a marcar territori i… sincerament, això encara em puja més els fums, és genial.

I sí, tinc els fums una mica amunt tot i que els volcans em fan una mica de mandra aquests dies, …. s’acosta la festa d’EG, i cal dir que he de lluitar per aconseguir la meva estatueta… de moment sóc de les Preferides a les nominacions “Fa la carrera més ràpid” i “Empollona”… si sabessin el que arribo a estudiar…. (el dia abans….). Avui m’han dit la nota de Projectes i tinc un 9! jeje igual que l’Andrea.

Ah sense conèixer els meus (pèssims) dots de guitarrista i cantant també m’han proposat entrar a formar part d’un grup de rock dur dur, em sembla que massa dur per mi, rollo hardcore o trash o pitjor no se jajaja total que els hi he dit que quan facin alguna cosa més “light” m’avisin…

I ah! dijous i divendres espectacle! sóc Professora de 2n de Camins, pot ser genial….

Em sembla que no em deixo res, ah si, dir que tinc uns amics i una família genials i especialment també un xicot que no me’l mereixo (o si?).

Petons a tots i a totes, i no penseu que sóc “cregudeta”, simplement sóc feliç.

Com passa el temps! malauradament també, el 25F és un dia en que penso molt en tu, et tinc bastant present al meu cap. I ara em connectava al blog i se m’ha ocorregut mirar les visites que he tingut, i oh, sorpresa, “algú” a les 5 de la matinada voltava per aquí, i justament per posts antics; i no sé perquè ja m’he imaginat que eres tu, per la temàtica dels posts o bé, per aquestes hores de visita, que solen ser les teves hores d’insomni (si no has canviat les costums en tres anys). Qui sinó entraria un dissabte a les 5? jeje bé potser són imaginacions d’aqustes meves, de les que veig però no vull veure, o al revés, que les busco on no hi són ja que m’agradaria que hi fòssin. No ho sé, no ho vull saber. Encara queda una setmana i ja hi estic pensant, no pot ser, després de tant temps.

Això dels aniversaris és una cosa curiosa, hi ha qui s’enfada i està de mala lluna tot el dia, i en principi jo no sóc així, però el que si em passa és que estic trista, necessito que aquell dia em mimin una mica, i no tinc cap paranoia de si em faig vella, o del que he fet o el que no, simplement és un dia en el que se m’hauria de mantenir ocupada per no pensar gaire en res. Si ho llegiu, ja sabeu,…. si em coneixeu encara més… M’he intentat canviar el dia, em vaig intentar passar al 23, però la meitat em van felicitar el 23 i l’altra meitat el 25 jaja ah si i tu el 28! I això de que si em pogués canviar el dia ho faria, ho dic molt però saps què? realment sempre ha estat el Meu dia, i el segurà essent.

I em ve al cap la cançó Petjades a la Sorra d’en Pep Sala, no és que m’agradi massa però m’ha vingut.

De fet al llarg del camí ens podem trobar diferents tipus de terrenys, com al 90% d’Enginyera geòloga que sóc em puc parar a discutir (a grans trets, no discutiré ni litologies ni estratigrafies, no patiu); Com deia, pots trobar fang (… i quedar-te ben enmerdat…) et pots trobar pedres (i quines pedres? podriem discutir si són més anguloses o més arrodonides, si fan més o menys mal quan les tires a algú…o quan t les tiren a tu…) pots trobar grava, que tot i ser carregós caminar-hi per sobre es pot fer, feixugament… i finalment en zones tranquil·les sorra més fina, per passejar i deixar rastre, les pròpies petjades al llarg del camí de la vida. o.. com no el fantàstic asfalt que cada vegada més ocupa superfícies de terreny natural…. “lo que nos hizo mal lo iremos olvidando y se evaporará como la escacha en el asfalto”.

Avui pensava en les petites i discretes petjades que he anat deixant al llarg del meu camí, a vegades s’esborren soles, o algú hi passa per sobre i se les carrega, tot i així, hem pogut comrpovar que algunes (encara que poques) de les petjades dels nostres avantpassats (veure les típiques petjades dels dinosaures…) han quedat per la posteritat.

El problema és de si un intent de Ventafocs, que precisament fa el mateix peu que tu es queda els teus mèrits, la teva sabateta de cristall, i el Príncep, que pobret, és tan pallús que es deixa il·luminar i només es fixa emb la sabata que encaixa i cau a la trampa. Llavors diràs, pitjor per ell i ahhh! com diu la meva nova amiga del tren (que no recordo com es diu) “almenys has ajudat a formar una nova parella” XD ho diu irònicament està clar. I ah en aquest cas quedi clar que no parlo de mascles sinó de Projectes, tesis, tesnies i/o feines pel futur. Conclusió d’aquest paràgraf: Si tens alguna idea, projectes o el que sigui,… no l’expliquis a NINGÚ, que desprès te’l “prenen” si en parles massa bé…

Per tant ara només vull això: deixar petjades, i espero que algua sigui important, i que alguna quedi per la posteritat, que almenys el meu pas per aquesta vida hagi valgut la pena.

He mirat enrere i m’he vist molt lluny anant descalç sentint-me perdut fent petjades a la sorra.

Tot de sobte un dia ella em va mirar i vaig sentir que se n’havia anat buscant ombres a la boira.

A vegades una pedra és llançada a l’atzar d’això algú en diu amor… Ningú sap d’on ve ni on va, saps que potser et pot tocar, i d’això algú en diu mala sort.

He mirat enrere i m’he vist a prop, buscant pedres dintre del meu cor, fent petjades a la sorra.

He buscat a terra i no l’he trobat, fa molt temps ja qeu va marxar, buscant flames en les cendres.

i Mentrestant jo potser, sguiré fent el camí més llarg, llançant pedres a la mar.

I era divertit, almenys no havia de patir per si el podries seguir pagant el següent mes, i no em sentia impotent sabent que jo no et podia ajudar.

Blackest Eyes

A mother sings a lullaby to a child Sometime in the future the boy goes wild And all his nerves are feeling some kind of energy

A walk in the woods and I will try Something under the trees that made you cry It’s so erotic when your make up runs

I got wiring loose inside my head I got books that I never ever read I got secrets in my garden shed I got a scar where all my urges bled I got people underneath my bed I got a place where all my dreams are dead Swim with me into your blackest eyes

A few minutes with me inside my van Should be so beautiful if we can I’m feeling something taking over me…

(Porcupine Tree- In Absentia)

Havia passat molt temps ja, i veia que s’havia acabat. Els contes continuaven, però no aquí. Havia trobat el príncep a la realitat, no li calia ni escoltar-lo, ni imaginar-lo ni dibuixar-lo…

Deien que després de tant buscar que l’experiència és un grau…jo em preguntava què era exactament “un grau”. Ara ho veig.

Aquest blog m’agradat; ara el rellegia i m’encanta, especialment per les lletres, per l’espai en blanc que m’ha permès desplegar les ales i assaborir el gust dolç i picant de l’exhibicionisme.

Mica en mica llegir i conèixer nous espais i noves personetes virtuals (realment diferents a la realitat) que han alimentat la meva fam de somnis i històries.

Les fotos, i els videos, sempre a un segon pla, han donat llum a la meva “caverna”, al meu espai.

Caminant a poc a poc he (i suposo que amb alguns “hem”) travessat uns 3 anys! i tot i que sembla que fos ahir ho veig distant.

La història es redueix i s’allargassa, es desdibuixa i es ressalta en alguns trencalls. Cada graó, cada vivència…sovint se m’entelen els ulls al llegir aquest diari de bord, en anar reculant text a text, rellegir també el fotolog especialment (aquest encara porta més temps….) en clicar “previous” un cop més i reviure instants efímers que es van convertior en tresors en certs moments i que ara, simplements estan a les golfes plens de terenyines i mica en mica van essent esborrats de la memòria com un llibre que es fa malbé degut a la humitat, a no cuidar-lo o amb els peixets de plata que se’n van menjant lletres, la història perd actualitat, els anys passen, no hi ha res etern.

Només vull continuar amb això per una sola raó: escriure per poder-me llegir, perquè em recordeu, per no oblidar com vaig ser, el que vaig fer i perquè ho vaig fer. Perquè com deia d’això va el grau de l’experiència. Pel pànic que em fa oblidar, ja que veig que la memòria ja em falla, i oblido coses que pensava que no oblidaria mai (tan bones com dolentes), com diu la Dana: m’agrada recordar, i amb una mica de melangia a més a més. A vegades m’agrada estar melancólica….

Per això vull tornar a escriure; escriure per respirar, escriure per amagar les meves pors, escriure per fer somriure, escriure per evaporar les llàgrimes, escriure per sentir, escriure per cridar als quatre vents que visc i que de vegades és el millor que m’ha passat mai.

Però sobretot, escriure per compartir.

I aquí és on els límits es toquen, s’acaricien i es desdibuixen. On la raó i el somni s’uneixen i són un eclipsi al meu cel.

M’agrada aquest cel, encara que a vegades faci més sol i altres vegades plogui…

El meu pare em diu que faci el que em digui el cor, però respecte a la carrera el cor no em diu res, més aviat calla.

El meu cor només diu Jordi Carles Mas, amics/gues, família, bensestar, vida social i personal, i… casa meva…. Quina és la meva casa?

La meva mare racionalment em diu que ja tinc una edat per començar-me a mantenir, i ho entenc i ho vull fer; …encara que actualment ho semi-aconsegueixo fent de becària a la uni,… Per cert, demà la meva primera clase…

El que creia que estava interessat en mi crec que és un interessat i s’apofita de la meva voluntat i ganes de fer coses (gratis per la tesina s’entèn) i fins i tot els del parc em diuen que no em passi,… ¿tu creus que és normal? la idea era bonica, la imatge del meu cap també, ara la realitat és crua.

Avui Insomni, nervis per demà i… ah he fet un cafetò i com que feia tant que no en prenia…. deu ser això….

El primer clip que ja em va enganxar amb Sau, imagina’t si al 90 tenia 5 anyets…. i aquí va començar tot….

i res… que després em posava el banyador com aquestes noies jajaja i ara no puc suportar els tangues, en tin però moesta que es posin al mig de la… XD El miro de nou i ara va i me n’adono que és super masclista, ara que el veig sembla ahir, però fa tant temps… i quan era petita no parava de cantar aquesta cançó i posar el caset (un caset ara és una relíquia deu mé em faig molt vella!!) quin desastre…. doncs imagina’ una nena de 6 anys davant els avis cantant “i a les nits que esti calent et necessito i no hi ets… un dia d’aquests et deixaré..” o “on estaves ahir al vespr quan tenir-te era tan urgent…” fa riure….

I res, que fins al cap de poc més de 10 anys no vaig entendre que era realment això jejejej i ara a les nits que estic sense tu… “sense tu, sense el teu amor…” doncs mira… que et necessito i no hi ets… quines ganes que sigui divendreeeeeeeeesss…. espero que a partir de l’any vinent poguem domir junts cada dia….

Aquesta és la meva prioritat,

aixo és el que em diu el cor.

mmmmm

CONCLUSIÓ: és ben bé que no es pot fer res que sinó et persegueix toooooooota la vida. Amb tot, si està superat ho recordes un petit moment amb melancolia, rius nerviosa, i continues amb el que feies i el pensament s’esvaeix. Per cert, sort que en altres casos no va passar res, perquè, no saps mai quan t’entrarà el Passat per la porta,… riuràs nerviosa i continuarà tot com si res després d’un petit moment una miiiiiiica violent i tens XD

Inicialment, la idea de quan acabi amb la tesina, és continuar el doctorat sobre el Freatomagmatisme del Parc Volcànic d’Olot i fins i tot estudiar posetriorment el Freatomagmatisme del Teide (els del CSIC estan molt posats amb el teide i segons el meu parer tenen més abandonat el vulcanisme d’Olot perquè no és actiu, suposadament). El que té de bo és que seria una tesi molt maca, m’interessa i és novedosa a Olot. A més, amb una mica de sort “hauria de viure” a Olot mentre la fes, o sigui que d’aquí 2 anys ja fugiria de Barcelona…. però per tornar¿? Llavors s’haurien de donar certs casos concrets, el primer acabar la tesina i la carrera al Juny, la tesina es podia fer, però he perdut les vacances de Nadal i el Gener, esperant dades que encara no se si existeixen ni si són realment bones. S’ha d’apretar a la gent, però només sóc una miserable estudiant que encara que fa servir el nom dels del CSIC, del CECAM o de les duesuniversitats en les que estic, no cola,…

Després també estaria molt bé aquí al despatx on treballo d’Hidràulica i Hidrologia de la UPC, és un conjunt genial, amb moltes publicacions també, són “potents”; els profes són genials, i veig molt bon ambient, es treballa però en un ambient relaxat, clar que comparat amb CECAM tot és un ambient distés i relaxat jejeje Doncs crec que tenen una proposta moolt interessant també, en la que sortiran llocs nous per a doctorands… mmm i amb aquets doctorat seria més fàcil trobar feina a la uni, ja que hi ha més carreres que el toquen és a dir, Camins, EG, OP, .. però també Eng. Agrònoma, i altres. És que la hidràulica i al hidrologia tenen tantíssimes aplicacions,… i tot i que a 2n vaig patir, m’agrada.

També tinc més contactes, m’agradaria investigar en Ciències del Mar, seria molt interessant també, perquè Dinàmica marina m’ha agradat molt, Enginyeria de Costes no tant, però això ja és culpa del professor….. de fet com tot, ¿?no¿?

ELS QUE NO FARIA SÓN: els relacionats amb geotècnia, estructures, materials de construcció o petrologia.

Apa, a l’espera d’un nou capítol, me’n torno a treballar…

He seems alone and silent thoughts remain without an answer Afraid and uninvited he slowly drifts away

Moved by desire and fear Breaking delicate wings

Lifting shadows off a Dream once broken She can turn a drop of water Into an ocean

As the rain is pouring down Tears of sorrow wash his mind Drifting with the current This stream of life flows on

He seems alone and silent waiting on his hands and knees The chill of winter’s darkness sits quietly

Moved by desire and fear he takes a few steps away

Lifting shadows off a Dream once broken She can turn a drop of water Into an ocean

And she listens openly

He pours his soul into the water reflecting the mystery She carries him away and the winds die slowly

And she listens openly And she listens openly

Lifting shadows off a Dream once broken She can turn a drop of water Into an ocean

Lifting Shadows off a Dream Lifting Shadows off a Dream

Mai m’ha cridat l’atenció cap de les titulacions que s’imparteixen, no hi ha una sola cosa que m’encanti… m’agraden diverses coses una mica, ajuntant moltes miques, es fa un molt?

Comencem… agafo la llista de Gencat…. posaré le sque em criden l’atenció, me la cridaven anteriorment o be, me l’haurien de cridar….

1.Ciències Ambientals pot ser bonica, els meus ex jefes de CECAM impartien clases de Geologia i es veu que nafent… el de dinàmica marina diu que és una carrera molt nova, hi ha molta gent i que tampoc és la quantitat d sortides que tè.

2.Comunicació Audiovisual: pk la volia fer des de 1r, tot i que em vaig ficar al cap que no entraria per la mitjana,… en aquella época (fa 5 anys) era la que tenia la nota d tall més alta…. ara l’ha superat Biotecnologia no?

3.Enginyeria Aeronàutica, no se pk però els meus novios, tant l’ex com l’actual volia i vol respectivament, que fes aquesta, no ho entenc, almenys ara es af aquí, ja que fa 5 anys es feia a Madrid!!! sort que no hi vaig anar jejeje bé, potser m’hagués anat igual de bé o millor mai se sap. El cas és que en Martí (actual Jefe) diu que aquí encara està verda, que és una carrera ensenyada per Enginyers Industrials (és a dir, com EG que en 5 anys hem tingut un profe i mig amb la titulació…)

4.Enginyeria agrícola, es fa a la UdG però només la tècnica i uff la superior seria a Lleida i això em queda més lluny que Barcelona jajaj i mira que Barcelona és lluny….

5.Ponts i Camins, seria una opció que m’he plantejat, però em fa mandra, i total, és més aburrida que la nostra, i s’ha de fer és base, de fet la setmana vinent he quedat amb a cap d’estudis per parlar-ne, ara, ho veig pelut perquè…. m’hauria de posar talons i comprar roba pija!!! jjajaja bromes a part, massa fonaments matemàtics de nou i tela tela, passo de patir per estuctures i aquestes coses,..

6.ETOP amb alguna de les modalitats home, estaria bé tenint en compte que ara que hi penso el cap d’estudis es el meu actual jefe, aquesta setmana paralre amb ell no hi havia pensat,….

7.Enginyeria Química, aquesta crec que m’agradaria, tot i que no crec que em convalidessin gaires coses seria maca, la química m’agrada, l’enginyeria té més aplicacions potser,… Be com Geologia i EG… a veure, si m’hagués quedat a Girona a estudiar hagués fet l’Enginyeria química, però un company de l’insti la va fer i em sembla que no trobava feina… i els de la UPC passen a davant de tothom,.. “enginyrs de la UdG abstenir-se”, (amb perdò però….que trist)

8.Telecos tècnica especialitat so i imatge, sempre lhe volgut fer, però ara dubto de si me’n sortiria, els ordinadors i jo ens entenem però manetnim distàncies, ara el meu somni de treballar a Musiclan segueix en peu, però amb 22 anys ino he remenat mai cables… en saben més la gent que remena, i el Pro Tools el tinc en espera de que en Jordi em faci clases, i… m’encantariaaaaaaaaa però en aquest món si vols ser tecnic de sor acabes sent muntador, per tant et guanya un mascle, segur i corroborat.

9.Farmàcia, tb m’agradava, ma mare em deia “per passar-te la vida darrere d’un taulell” però com que hi havia namica de quimica, namica de bio,… m’hagués agradat i… quan estava a la resi m’hagués pogut aixecar 5 minuts abans!!! Però les noies de farmàcia són una mica sortidetes i van massa mones a classe pel meu gust, bé, com les de camins casi jejej però hi ha un amica més de hippie…

10.Física…. em fa mooooooolt pal però la meteorologia o l’astrofísica m’haguèssin agradat, de totes maneres no voldria per res del món que la meva cosina em fes classes… jeje

11.Geologia, per això vaig fer EG, però… Geo hagués estat moooolt més bonic, i la facultat de la UB te els lavabos molt nets…. i gent menys estirada que al campus nord, ara, ue un enginyer és un enginyer eeeeh…. Sempre es podria fer el màster de Geologia….

12.Matemàtiques, a laltre dia a en Jordi se li va acudir aquesta brillant idea, sembla que em conegui a la perfecció, l’assignatura qu esempre eh odiat més, la que sempre m’havia fet patir, la que agafes mania als prfes, ufff aquesta, la que ressaltava com a Notable entre els meus Excel·lents (bé a vegades Gimnàstica li feia companya amb un altre notable…). Si home no vull acabar com la Maite, no loca com en PB (ja sabeu a qui em refereixo a un profe que em va fer agradar les mates, pk era el crack, idioma propi i escriu a la pissar amb les 2 maaaaaaaaans, quan es cansa d’una l’altra) i ahhh l’estimat X. Marcote, probablement un dels millors profes que he tingut a la carrera ( cito “Marina, tu estàs molt ben acostumada, fins ara tot t’ha sortit a la primera i sense esforç, ara estàs a primer de carrera…. tranquil.la”). Bé, que no a més per ser profe de Mates amb l’EG ja en faig prou, falta que m’acceptin al CAP eh!

13.Mines, eng tècnica de mines, em convalidarien mooolts crèdits, i seria bonica i amb futur, tot i que la superior fa poc que s’imparteix, únicament té un gran problema: es fa a Manresa i Manresa és una ciutat mooolt petita.

14.Mestre jejejejejejejej jo amb els nens seria molt feliç que consti però segons l’Ari la carrera dona moooooooooooooooooooolta feina un dia has de pintar dibuixos, l’altre fer un treball per no anar a examen, l’altre has d’anar d’excursió, l’altre un treball de plàstica, uuuuf ejejej sincerament no la vaig triar primerament pk en aquella época hi havia excés de mestres i deien que no hi hauria sortida, ara en falten!!!!!!! no hi ha dret, segonament no la vaig triar pk…. vulguis o no tenir amics enginyers i arquitectes i jo fer de mestre, era com…. inferior…. però m’hagués agradat ho reconec…. les vacances, esl horaris, ser funcionària… ja podem riure però poca borma k viuen molt bé….

15.Periodisme… bé pràcticament tothom que em coneix m’haurà sentit dir que en realitat jo no sé què hi faig fent una enginyeria, en realitat sóc de lletres jo! El periodisme m’agrada, el problema és que jo simplement voldria fer un programa com l’Sputnik…. Periodisme musical, seria genial! A veure si… d’aquí un temps puc dir una cosa que tinc al cap ara….

16.Psicologia jajajajajajajaj diuen que la majoria dels que volen estudiar-la és per arreglar-se a ells mateixos…. no ho poso en dubte!

17.Veterinària mmm per tant ja faria Medicina, però sóc massa aprensiva, però m’agradaria (es nota que miro molt House i Anatomia d Grey….): No faré mediina ara! si ja als 18 6 any smés l’especialització e sfa etern, a més, això de ser interna i liar-se amb metges…. uufff i sóc massa hipocondríaca… ara això de manar a les infermeres… mmm no podria….

Mmmmm ja està¿¿?? no me n’acaba d’agradar caaaap… veus? Podria tornar a començar de zero, llavors implicaria que aquests 5 anys no han servit er resm hauria d’haver deixat la carrera a 1r tal com volia fer?¿ mai se sap… ara tan de boa 2n no hagués estat a Barcelona, almenys no hagués fet les bestieses que vaig fer….

de fet són les mateixes de sempre…

1. Suposant que vull fer un Màster….

… avui he anat a veure en Jordi de dinàmica Marina i li he demanat pel màster d’oceanografia, em diu que amb la carrera a la butxaca, el màster no em farà pujar el nivell, sí que farme coses noves i coses que no he vist, però una Enginyera Geòoga amb un màster sota el braç, el màster no li ve d’aquí pk amb l’enginyeria en fa de sobres per trobar feina… suposant que ho facis per trobar una feina…. Si ho fas perquè t’agrada i vols aprendre és una altra cosa, ara no n’esperis massa…

1. Després, hem parlat d’Enginyeria de Costes,… el tema del dia després del que passa a Begur per exemple,… … m’ha ofert una beca pel màster PRIVAT de la UPC, el de Gestió Portuària (valorat en 7800€ per concretar), el problema és que comença ara al gener i acaba al Juny, i diguèssim que aquest mesos són esl únic que tinc plens, plens a vessar,… però… potser valdria la pena renunciar a acabar la carrera per fer el Màster no? el problema és que m’ha posat entre l’espasa i la paret, i jo no hi puc estar en aquesta situació, li he dit que no podia, però demà li confirmaré.

2. Màsters que em criden l’atenció i motius.

Màster en Ciències del Mar (UB UPC) Oceanografia i gestió del medi marí (1 any) seria bonic, ara feina feina no se no se…. Màster Enginyeria del Terreny (UPC) aquest és el que més es correspondria amb l’EG, per la geotècnia, sísmica i també hidrologia subterrània, però NO M’AGRADA LA GEOTÈCNIA, serà culpa dels profes de Mec. del Sòl? Màster en Geologia (UB) home, seria bonic,… riscos i tal, però…. M. Gestió de sòls i aigües (UdL) estria bé, i és del meu camp i del meu estil… però és a LLEIDAA massa lluny!!! Master de recursos Hídrics (UPC) però és lago extrany, i em sembla que en anglès, ja me’n sortiria però… hi ha com estades a l’estranger, demà li demanaré a en Manolo…. M. Medi Ambient (UdG) es bonic, ara… amb gent d’ambientals,…. pse… jejej és elque m’agrada i per treallar i estudiar ja sé que tinc com a mínim CECAM… pendent de rebre informació que he demanat… M. Ciència i tecnologia de l’aigua (UdG) també he demanat informació…. saber exactament a què es refereix, si és més tècnic o més “ambiental” jejej

ja en miraré més…. potser més val que estudï Projectes, ja que sinó l’any que ve faré aquesta assignatura i prou…. ufffff

seguirem fent volar coloms.

Atentament

Marina

No se per quin motiu no ho vai pnjar… el tenia guardat aquí… quina gràcia no?

I sons molt més reconstituents que mai…

com pot ser que m’afecti tant la Lluna (sumada a un café al matí, un a la tarda, un a la nit, el sucre dels brunyols, una cocacola i mmm una altra de sorpresa!)… 

Que estic ben esverada per un motiu que no dic; i… perquè ha estat Una Gran Nit de So de Somnis Reestablerts, Retrobats, Ressucitats,…

Respiro, recordo i rebobino la peli d’avui…

Després d’uns fets InEXplicables EXaltants i EiXalabrats com semblaven; he dit "No" (pel Messenger tot és més fàcil…); No et trucaré. 

Llavors… a la Plaça del Sol (quin nom jejejej… Sí, la Plaça de la meva Vida) amb l’Anna, la Silvia i en Xavi (la Núria més tardana, m’ha fet patir com a GGR Germana Gran Responsable…)

1r per Obrir Boca el cafetó al Café de nit… Havia vist intruments al Jem Casey’s.. però… No… XD NO. M’agrada eñ café de Nit (fins que es passen amb el volum de la "música"). Ha estat molt guay; ens hem posat al dia eh nenes?

i…..

Anant cap a Figueres amb l’Anna… li he dit… avui… em passarà una cosa més forta (que el que m’havia passat s’entén  PD: NO Mama no t’ho diré, no pateixis k no és res, només una Casualitat de les meves, sense Importància!…)

I…

Entrem al Jem i… l’he vist… allà al fons, on hi ha l’escenari ara… allà!!!! tocaaaaaaant! la guitarraaaaaaaaaa oh Déu meu, l’aparició: Jordi Carles Mas en Persona SI! aaaaaaah k fort, gran sorpresa…

Por de trobar a un Jordi i em trobo a "l’altre" (…)

Al.lucinant per la Gran Sopresa de la Nit, ESTEL.LAR

BRILLANT

… FUGAÇ

Et vinc a saludar, extasiada encara per Jump-The Final Countdown-I want it all-etc etc etc

I… amb por de si em recordaries o no… baixes de l’esceniari i amb cara de més il.lusió que jo (si és possible) amb un sommriure dels teus "de muntanya", els ulls sortint-te de les òrbites i el teu got de Suuuuc (que quan treballes no beus)…

I em dius: "Marinaaaaaa quant de temps! t’he vist abans i he al.lucinat" … Tiu jo també jo també… no recordava els teus directes oh déu meu, que en tinc per tot el mes…

m’encantes! "Què vols prendre?" ohhhhhh és que ja marxava, "Va que et convidooooo! o ja marxes?" amb ulls de gosset abandonat XDDD k macoooo!

Quan sigui gran vull ser Jordi Carles Mas.

Sí ho necessitava, necessitava aquesta Dosi per continuar endavant; he RESSUCITAT, torno  ser JO, la Marina… la d’abans… Abans abans XD

Gràcies Jordi m’has tornat la il.lusió… m’has tornat el Rock que necessitava

Per on anava ah si, que vull revifar aquest blog, cosa que em costarà i no aconseguiré, però els propòsits de l’any nou (almenys els 1rs dies) s’intenten complir no? Al gra, que jo només escric, bé, escrivia quan estava trista, potser per la sensació de soledat o potser perquè tenia més temps individual (cosa que ve a ser el mateix…). I ara he estat d’any sabàtic i veig que escriure em cota més, és més forçat, he perdut la pràctia i segur que dsprés de l’esforç que implica tindré agulletes…

No exagerem.

De què puc parlar? mmmm mmmm nuse!!

…. em contradic… no estic inspirada, em sembla que començaré demà… :-P

Avui com a petit homnatge i per posar-vos la mel a la boa us poso un retall d’un escrit de l’Ignasi: del llibre Palabras Elementales. Perany a “La Búsqueda” i sempre m’ha encantat, Clasificar: (el link d’internet és http://www.ignasibosch.net/refugio/busqueda.html)

¿Por qué ese afán de clasificar? ¿Por qué tiene todo que tener un orden?

Trozos inconexos que forman un ser…

Bon Any 2008 a tots/es! que no sereu masses els que passareu per aquí, després d’un any i mig de pràctica inactivitat…

Tot i això serà un any de canvis, acabar la carrera suposo que serà una cosa bastant forta; després és quan et demanes: i ara que? …i ja hi penso en això… però no ho tinc gens clar, gens ni mica… no hauria d’haver fet la carrera en els seus 5 anys corresponents… ara me’n falta un com a mínim! semblava que aquest moment no arribaria mai, i ara em sembla massa aviat! jo que a 2n ja n’estava farta, serà perquè se’m feia una muntanya i no tenia ningú al meu costat que em recolzés….

Sempre volent ser gran i ara m’espanto perquè ja estic estudiant i treballant a mitges, ja fa un any que sense adonar-me’n ens estem muntant un pis en parella encara que, de moment, només sigui el seu, cada mes hi passo més nits i cada dia que no hi sòc el trobo a faltar.

Suposo que la gent es fa gran d’aquesta manera, sense adonar-se’n, jo un dia em vig despertar i vaig veure que els diumenges els meus pares ja no em donaven diners, que em pagava el lloguer del pis a bcn, que aquell cap de setmana l’havia passat a Olot i només havia anat a dinar a casa el diumenge! m’he anat independitzant com si fos un progrés lent i poc traumàtic per tots, però arriba el moment en que ens n’adonem i ja no hi ha marxa enrere…. què més? ah si les metes que em vaig proposar l’any passat estan bastant complertes, crec que al 95% em faltaria el tema guitarra…. però aquest any hi posarem remei, segur! Rencors oblidats i la gent que no m’interessava l’he anat allunyant cada vegada més de mi, actualment purs tràmits i pura cortesia, hipocresia també… altres que encara són al record encara que no els veiem gaire o mai, però es segueixn tobant a faltar, sort que a vegades internet ajuda…. Gent nova que ja s’han guanyat un lloc al meu cervellet i potser retrobem….

En fi, un any genial que repetiria enantada, de bona salut, al costat de la família, amics i especialment d’en Jordi, a qui cada dia estimo més (si pot ser…).

I per d’aquí un any… què més es pot demanar? una mica més de temps….. d’aqui un any escriuré que estic o amb el doctorat, o una nova carrera o una feina genial…. això és el que encara s’ha de decidir i ara no tinc massa temps, a veure si pel juny ho puc tenir clar…

Tinc ganes de que sigui demà, de marxar a casa, aquesta setmana aquí al carrer Numància ha set dura… tan a prop dels records del Passat, ara que un any més a l’esquena! El temps passa volant però hi ha coses que no s’esborraran mai per molt que volguem… i saps què em fa por? Que a vegades petits relictes del passat tornen per fer trontollar la nostra integritat; per fer-nos veure una vegada més que som dèbils després de tot, després de dos anys… la nostra salut trontolla, un petit stress diari, un dejá vu, un flash back, i la por… la por de que torni a repetir-se aquella sensacio d’angoixa, aquella opressió al pit que no et deixava respirar. Por del que sempre ens perseguirà: el Passat.

És per aquest motiu, que a vegades t’hi revoltes contra el Passat, l’intentes odiar tant com l’has estimat; l’intentes obidar tant com intentaves aferrar’t-hi; i saps què? Que penso que ho aconsegueixes, potser ho pots aconseguir quedan-te asseguda al sofà, és una manera; també ho pots aconseguir plantant-li cara, entrar sense que ningú et vegi, quan tot és fosc, quedar-te darrere i mirar-lo fixament pensant “ho veus com tampoc n’hi havia per tant…” (això ho dius quan les cames et tremolen i el cor va bategant histèricament), llavors t’assossegues, somrius i penses… recordes… “miradas dormidas, fallos olvidados, sábanas revueltas, estar a su lado…” i saps que la melancolia en molts moments és bonica (hi ha qui ho atribuïria als Peixos). Saps quan és bonica la Melancolia? sobretot quan has vençut les pors, quan has trencat l’odi, quan has esborrat la mania, i sobretot sobretot quan el rencor ja no et rosega per dins a cada nota.

És llavors quan veus que ha funcionat: pots escoltar la música que t’agrada deixant de banda les subjectivitats, pots anar als llocs que et vinguin de gust sense vigilar la porta pensant que el Passat entrarà en qualssevol moment, pots mirar la tele o escoltar la ràdio i tararejar les mateixes cançons amb igual alegria que abans. Llavors saps que tot i haver perdut una vegada, ets forta per posar-te la jaqueta, penjar-te el bolso, marxar i no girar-te ni per mirar enrere.

“Hey now, hey now Don’t dream it’s over Heyes now, hey now When the world comes in They come, they come To build a wall between us Don’t ever let them win”

M’agradaria somiar que sí, que s’ha acabat, It’s Over (I dream it…)

Felicitats!

NoU DiSc a la VENTA molt aviat… no us deixarà indiferents… bones lletres… bona música… quan el sentireu… tindreu ganes de tornar-lo a posar!!!! REPLAY…

Seguirem informant més aviat…

Quina ràbia l’examen d’avui… s’han passat i a sobre… quan pensava que després de tot me n’havia sortit… he vist que he fallat al cosa més tonta que podia fallar… grgrgr … “y a pesar de todo ahora empiezo a ver…”

ale Skizoo avui toca… algo una mica així “fosquet”… ” …Al MAR…”

Todo tiende a cautivar aunque estemos condenados en la prision del tiempo

Hoy,tirare mi ropa sucia al mar mi desdicha junto a ti al mar los motivos,la miseria al mar todo lo que un dia fui al mar

FRAGGLE ROCK

Vamos a jugar tus problemas dejalos Para disfrutar ven a Fraggle Rock.

Hay que trabajar no podemos descansar vamos a cantar con Gobo, Muzzy, Dudo, Bombo, Rossi…

Vamos a jugar tus problemas dejalos Para disfrutar ven a Fraggle Rock ven a Fraggle Rock …

… Bones Festes….

THE WAY the way

Tell me the way you want to live your life Tell me the way you wish to share your time Tell me the way you are, and more, all what you want to be

Tell me the way you feel about me beside Tell me the way you think about love, when different worlds collide Tell me the way you are before I give you all my heart and close my eyes

Shoop da doop…

Show me the way you smile when things go wrong If any time you’re weak I’ll make you strong (yes I’ll be strong for you) Show me the way you stand so close to me oh promise me you’ll never walk away

Show me the way you kiss, so soft, so deep And the way you touch me with your skin (and tell me what you wish) Show me the way you love, you care, you give I really need to feel you night and day

Life goes on, one way we walk, Life goes on, on and on

Remember the way we were when dreams were gold Remember the way we used to fight the cold (and more can you) Remember the way we broke the walls with love No storm could ever stop us taking off

Can you see the way we changed from lovers to friends What matters is the direction, not the end (I don’t want to see the end)

Remember the way we walked, so long But now the past is gone and life goes on

Shoop da doop…

observareu la meva cara…. quan en quimi portet diu…. “es dediquen a la música o s’hi volen dedicar…” o l’estil que tinc portant guitarres (que al final és el que faig millor…) o… que estava més prima abans… o… oh oh…

-Des de que uso el tinte de pelo Rosa Fucsia no pierdo el pelo… -ah no? -Caer sí, me cae mucho más; pero no lo pierdo, peroqué lo encuentro enseguida….

Si todos los cabrones volaran no se vería el cielo… Cabrones: Personas que hacen cabronadas. Cabronada: Putada, mala pasada, jugada, faena. (Diccionario de argot español - Victor León - Alianza Editorial).

IF YOU COULD SEE MY EYES..

The air will never have the same smell, the

sun

                                                                                                                                                              <em>  now that you're leaving.</em>

My past is travelling on an airplane, who will be there the next time I need a <friend>, and I close my eyes, now I close my eyes

                                                                                                                                                                         <strong>     because you're leaving.</strong>

And the telephone is ringing in my hand, I have to cheer you up, and you still don’t understand why did you say goodbye, how did you say goodbye?

                                                    <strong>it's me who did it ...</strong>

I have my life right in front of me, my past seems one minute, present seems eternity. I want to freeze the time,

                so I close my eyes






                                                                                    <em>but you're still leaving.</em>

With any problem I did lean on you. <You are now my problem and I don’t know what to do.>

I see you fly away, god! they hurt my eyes

                                                                     ....................................<em>now that you're leaving</em>

The telephone….

And you still wonder how I didn’t cry.

Of course I love you, but somehow I had to

lie

Because your future is so far from here and from the distance I will help to fight your fears. I’ll have to be strong, yes! I will be strong because you need me.

And the telephone is

ringing

If you could see my eyes, if you could see my eyes…

Con el tiempo te das cuenta de que el tabaco no es bueno, y piensas en dejarlo, pero no sabes como, no encuentras el momento, pruebas incluso fumar menos… pierdes la moral cuando te das cuenta de que son las 3 de la madrugada y estas en la gasolinera medio vestida medio en pijama comprando tabaco… entonces reconoces que no tienes voluntad…. y eso te enoja… hasta que un día lo dejas asi, de golpe porque asumes que es dañino y por orgullo, porque no admites que eso te pueda.

Entonces fumas ausencias, fumas mentalmente aunque ahora seas un ex-fumador… hace un año era yo el cigarro apagado en su cenicero… quizá peor… me sentá como un cigarro apurado, de los que se fuman sin ganas, de los que te dan por la calle cuando pides tabaco a un cualquiera… un cigarro que no era de la marca que normalmenet fimaba… un cigarro pisoteado… apagado…

Y mé juré que no volvería a fumar (que no volvería a enamorarme)…. y al cabo de un año… vuelves a encender un cigarrillo… y te enganchas otra vez… adict@… sí, pero esta vez sabe mejor… me trago el humo y lo degusto… aspiro cada milímetro cúbico de mi aire y del suyo… no fumamos… pero sí nos inhalamos, succionamos, nos encendemos i lo retengo entre mis labios el tiempo que tengo… el poco tiempo que dura un cigarrillo… hasta el próximo… que me hará sentir mejor.

Con el amor me pasó lo mismo… y mira, me he vuelto a enganchar… aun sabiendo lo nocivo… aun conociendo los efectos secundarios… sabiendo que creaba adicción… conociendo todos los pros y los contras…

y SABES QUÉ? que a lo mejor… Fumarte no es tan malo.. ojalá todas las drogas fuesen como tu… Arte… puro; directo a la vena… ya tengo ganas de encenderte y aspirarte… que llenes mis pulmones y calmes mis ansias… quiero fumARTE…

Tan bonica que m’ha fet venir penetes….

Tres dies que m’he quedat aquí per res… per res? si….

No vaig poder marxar dps de l’examen que m’havia anat fatal…

no vaig poder marxar després de firmar pel lloguer del pis de l’any que ve el dimarts… perquè no hi va haver firma;

tampoc vaig poder marxar ahir amb el meu Jordi que venia… per feina (i una mica a buscar-me… i portar-me a casa..), no tampoc!

Ni quan vaig acabar el treball de Probabilitat ahir a la tarda (treball que en principi era obligatori però va resultar ser… voluntari…. jo no vull pujar més la nota… ja estava prou bé! jo volia marxar)… marxar marxar…

tampoc he pogut pirar aquest matí després de veure el pis que ja haviem vist l’ari i jo… l’havien de veure les altres dues; ens haviem d’esperar…. tampoc he marxat… sabeu perquè?… doncs resulta que no l’hem vist encara…. ara suposo (en teoria) que hi anirem… ja haviem d’anar-hi a les 4 (…la paraula de la gent…)… bé… resulta que no s’acaba aquí la cosa…. sbeu? tampoc he pogut marxar després de veure un pis que no havia vist ara a les 4, perquè s’està endarrerint…

Sembla que unes forces SUPERIORS… (pensava que no n’hi havien…) no em deixin marxar… pf… i a més la sensació de que el que faig tampoc serveix de massa… ja podria ser allà… no? ains….

Queda poc… poc… però una vegada més… se’m fa etern!

Total… que he sentit aquesta cançó i m’han vingut penetes… tinc tantes ganes d’anar a casa… sembla que allà, amb els meus i amb en Jordi (meu també jejej) doncs… estic tranquil.la, sense el soroll de la City… mai havia tingut tantes ganes de marxar com aquests últims mesos… pfff… ja ho diu la cançó de Dream "the city’s cold blood teaches us to survive… just keep mu heart in your hands and we’ll stand alive…" (o alguna cosa així…)…

Bé…prou; Poso la cançoneta…ara abans de marxar… la penjaria… però no en sé encara XD… a partir de Dimarts seré semi-lliure XD n’aprendré n’aprendré… és bonica; escolteu-la o… baixeu-la d’internet… crec que és d’un tal michael Bublé…. em sonava el nom… no ho puc assegurar; la lletra és aquesta….

"Home"

Another summer day
Has come and gone away
In Paris and Rome
But I wanna go home
Mmmmmmmm

Maybe surrounded by
A million people I
Still feel alone
I just wanna go home
Oh I miss you, you know

And I’ve been keeping all the letters that I wrote to you
Each one a line or two
“I’m fine baby, how are you?”
Well I would send them but I know that it’s just not enough
My words were cold and flat
And you deserve more than that

Another aeroplane
Another sunny place
I’m lucky I know
But I wanna go home
Mmmm, I’ve got to go home

Let me go home
I’m just too far from where you are
I wanna come home

And I feel just like I’m living someone else’s life
It’s like I just stepped outside
When everything was going right
And I know just why you could not
Come along with me
That this is not your dream
But you always believed in me

Another winter day has come
And gone away
In even Paris and Rome
And I wanna go home
Let me go home

And I’m surrounded by
A million people I
Still feel alone
Oh, let me go home
Oh, I miss you, you know

Let me go home
I’ve had my run
Baby, I’m done
I gotta go home
Let me go home
It will all be all right
I’ll be home tonight
I’m coming back home