i ànims per la presentació oral!

Pel que he pogut veure per la tele (sempre miro si surts però no t’hi veig jejeje) us ha quedat molt xulo tot això de l’expo! M’agradaria venir, però un dia que no hi hagi gent… si pot ser! jejejej

De moment molta aigua…. m’estic llegint “el libro del agua” i tot l’estiu treballaré amb un projecte de l’embassament de Riba-roja!

Fins molt aviat!!!! …des de “Xavalàndia”!

Admiro que puguis parlar de certes coses amb tanta naturalitat, ara que mai he dubtat que te’n surtis de tot ;)

Escolta lo de la cerveseria anava per aquest divendres? És carnaval! Si es aquest divendres em serà impossible, ja he quedat per anar a carnaval de Roses… si jo!! xDDD però si és el divendres que ve ja miraré de venir, a veure si al final podem venir! jejeje

Tinc ganes de veure’t, i que m’expliquis ben bé si ja tens alguna cosa clara del teu futur professional. Jo, de moment, divendres 8 tinc un examen i no en tinc gens de ganes, això de repetir unes assignatures que ja havies fet fa que avorreixis brutalment la carrera… ¬¬

Mil petons

Costa tant decidir que fer en el futur…

Respecte Futurama, en realitat ja han fet la pel·lícula, i ara he buscat una mica més per internet i he vist que tenen intenció de fer-ne 4 més durant el 2008.

be doncs podem quedar algun dia no? a veure quan emtruques o et truco…

muaks

Avui recupero el que no vaig poder fer perquè estava malalta… a les 6 de la tarda nena…. ja ens podrien donar berenar tant tard…. bé que espero que els exàmens que et queden et vagin molt bé, i ens veiem ok?¿ Records a en Jordi!!

Petons!

Bon any i a veure si ens veiem algun dia d’aquests, que entre una cosa i l’altra estàs desapareguda! ;)

Tia m’has de dir que vols per reis perquè ta germana ja m’ho ha dit i només faltes tu! i no s’hi val demanar més temps lliure que tothom ho voldria però encara no s’ha inventat una botiga on se’n pugui comprar…

Estudia molt i ja ens veurem!

:**

Que vagi molt bé demà el dinar, nosaltres nem a dinar fora que és Sant Xavi… :*

Ptonets!

el meu blog: www.empordajove.org/bryckley

Petons!

Qui t’ho havia de dir en aquella època que tot seria com és… t’ n’haguessis rigut i ho haguessis donat p impossible e? ;)

Vinga petonets i a treballar! (estic d’entrega!)

Petons!

Però és lo que tenen les llargues nits de treball…Així que….avui he entrat. Per cert, la visita al túnel per quan volguis. PÈRÒ AVISA ABANS, no sigui que hi hagi cap inconvenient.

Que vagi bé

Que vagi bé

Tranquila, les vacances estan al girar la cantonada… ànims per aquests últims moments. Ens veiem ;)

Moltes felicitats (i felicitat ;P)

Ens veiem. petons!

El dis 9 estaré allà plantada encara que els dies abans i després m’agi de sentar 24 hores seguides per estudiar… Petons!!!!!!!!!!!!!!

Un record.

ptns

Els pares poden ser moooooolt plastes, emprenyar-te amb ells… (només cal que miris la meva mare i jo que no podem estar un dia juntes perque ja ens estirem dels cabells). Però el dia que no em trobo bé o que he tigut un mal dia a la uni, només desitjo a anar a casa per.. veure a qui? a la mama… si ja ho diuen que l’ésser humà és una mica rar…

Potser no ve a cas el que et dic… nuse… però ja m’entendràs… Mira el comentari que t’he deixat alla e? Petons

Ja m’han dit que el dia 9 de juny actua… estaré enmig d’exàmens però com que és un divendres, vindré encara que hagi de portar els apunts allà!”

XDD

Espero que els exàmens vagin molt bé! Un petonàs i ens veiem, si tot va bé, el dia 9!!! :**

i gràcies als meus pares ahir van tornar els colors…
que van pintar sobre els grisos de Barcelona… a la nit,…
Escoltant-los a pel mòbil(jaja anaven comentant les “jugades”… ma mare cantant… ja me l’imagino ballant eh mama?), escoltant la música del concert d’en Jordi a la Cerveseria…
Com m’hagués agradar ser-hi… però tot i així… em vaig sentir molt a prop… ai… com m’enyorava i ells tres allà…
al “meu” bar… :-)
i jo… fent com que estudiava amb els crits dels pesats del Barça que no em deixaven dormir grggr
va… ja queda menys… demà venen a veure’m :-P

I cada dia és especial, cada dia es diferent. No s’ha de buscar-li aquell fet extraordinari que farà que el recordis per sempre.
La vida és el dia a dia, millor gaudir-la i si venen sorpreses, doncs millor, no?
Si no ho esperes, la sorpresa serà mes grata, diuen.

Potser t’he fet un rotllo repetint el que dius tu amb altres paraules, pot ser.
Però avui em sento identificada amb les teves paraules, amb diferents records.

I si tal dia com avui fa un any d’un dia…

Ens veiem? ;)

I… Anna… …estic 2 a 2 + un regal k no és ni llibre ni rosa… XD ah de moment cap d’en…(oh b… d moment… XDDD) ptns

Si no és així, aquest mon està boig i no crec que ho estigui, bé un xic si, però no tant.

Molts llibres i moltes roses (però que no siguin de…:P)

:P Petons!

Bon voyage!!

Dins que et falta una meta en la vida. Una meta? Si algú sap que busca en aquesta vida i com aconseguir-ho que m’ho digui, per que jo també estic perdut. Se que busco en aquesta vida, se el que vull, però no se com aconseguir-ho. Doncs busco una cosa tant simple e intangible com és la felicitat. Sí, és això el que busco, és això el que tenia fins no fa gaira temps (menys d’un mes) i que es va esfumar de la tarde a la nit sense saber-ho. Així que no se tú, però la meva única fita en aquesta vida és una cosa tant simple com tornar a trobar aquesta felicitat, com tornar a ser feliç i aixecar-me cada dia amb un somriure. Espero que tú tambè busquis això, no se per que però crec que és el mateix que busques. Crec que busques un sopar on la única llum que existeixi sigui la de quatre espelmes i els estels a una cala de la Costa Brava. No se per que però em sembla que busques coses com aquestes, busques que cada dia et sorprenguin amb una cosa nova, que et faci riure i pensar: “està boig”. Si és això el que busques només desitjar-te una cosa, que tinguis sort en la teva búsqueda, per que és difícil trobar-ho això. Jo ho vaig trobar un dia, vaig trobar un dia el somriure estúpid d’una cosa sense valor que et fa pensar: “està boja, però… m’encanta”. Però alló que vaig trobar, ho he perdut, millor dit m’ho van robar una nit.
Bé, tot això per dir-te que tinguis sort i trobis alló que busques, sigui el que sigui i que un cop ho trobis facis tot lo possible per mantenir-ho.
Per cert, aquella cervesa encara està en l’aire, només cal que li posis un dia i et tornarè a portar a El Glaciar per que em tornis a dir que ets una bona minyona.

Todo el mundo tiene esa dualidad, a todo el mundo le gobierna su corazón y su cabeza. Estos dos “yos” suelen estar muchas veces enfrentados, ya que lo que te suele dictar tu corazón es lo que tu cabeza suele decirte que será lo peor, que es lo que más daño te hará. Así que podríamos decir que la cabeza no es mas que el escudo del corazón, ese Pepito Grillo que nos dice al oído lo que debemos o no debemos hacer.
Es este eterno enfrentamiento entre coración y cabeza lo que suele hacernos sufrir, ya que es muy raro que se ponga de acuerdo y tomen una decisión (no se conocen). En cualquier caso, si yo pudiera elegir confiaría más en el corazón que en la cabeza, te hará sufrir más, cierto. Pero habrás vivido y experimentado, habrás sabido lo que es estar vivo, habrás arriesgado, jugado y ganado o perdido, pero como mínimo lo habrás intentado, lo habrás buscado. Si haces caso a la cabeza no sufrirás, no correrás riego alguno ni llorarás ni te preguntarás: ¿Por qué lo he hecho? Pero sabes que…….habrás vivido, habrás apostado y arriesgado. No te habrás quedado escondido en la sombra preguntándote eternamente y si…………. y si le hubiera saludado ese día, o le hubiera dicho vente al cine, o le hubiera invitado a un concierto o ……… ese eterno y si………. No sé tú, pero yo prefiero apostar, arriesgar (ya sea con indirectas primero, y después enfrentándose al toro) en vez de responder a esos eternos y si……..

Bueno, pues ya lo sabies “noieta”, haz caso a ese tú que es tu corazón y deja a tu cabeza en la azotea. Así que sal allí fuera, mírale directamente a los ojos y dile algo que le haga contener la respiración, que le deje sin palabras o que le haga recurrir a una broma fácil para reirse y quitar tensión a la atmósfera, entonces lo tendrás todo claro, habrás arriesgado, apostado y…… ganado o perdido. Pero lo habrá intentado.

Apa bufona, cuida’t molt. Per cert, vols anar al cine?

Quien sabe realmente quien y como es…? eso lo saben los demás, que ven , que escuchan, que observan, que sienten lo que tu desprendes. Intentar imaginarnoslo es una tarea casi del todo imposible, vivimos bajo perjuicios, bajo patrones. Ser libre es dejarse llevar? o por otro lado lo es el saber qué es lo que corresponde?

Els missatges dins ampolletes llançades amb cega esperança dins el mar de l’infinitat tenen com a principal funció el deixar-nos lliures de dubtes, pors, intranquilitats internes… res d’això envà ni gratuïtament… renoven l’aire tèrvol i gastat donant-li una cara nova… o es només maquillatge? voldria pensar que no… tantes paraules tan intenses es veurien malgastades i perdudes… prefereixo pensar que no es així… no ho pot ser.

.. nada más, desde éste nuetro “yo”, a ése nuestro “tu”, felicitarte y agradecerte ese empeño y esas palabras siempre sabias, llenas de mágia y esperanza (a pesar de las veces que suspiran nostalgia). Y animar a que núnca abandones esas ganas, ese esfuerzo por hacerte entender, esos gritos que en silencio reclaman lo que por lealtad te corresponde, por sinceridad te pertenece y por sacrificio algún día se te reconocerá y será concedido, no te quepa la menor duda.

Que no dejes núnca de brillar.

En fi, que ja aniré passant a llegir el teu bloc, ok? I ja estàs afegida a la llista d’enllaços del meu…