Welcome to my truth - Paraula de groopie

Acabo de veure un retall de Fent Amics el programa d’en Sergi Mas del 2000-2001 i he arribat a la gran conclusió; com no havia tingut mai aquest pensamet tan fàcil de deduïr seguint les premises….

Si Operación Triunfo no hagués existit penso que tot plegat hagués estat més fàcil.

Res més; gran certesa conclusionada.

Me voy… porqué este sitio está lleno de noches sin arte, de abrazos vacíos de mundos aparte, de hielo en los ojos de miedo a encontrarse… de huecos de rotos de ganas de odiarse…

mmmmmm

pues sí… aquest mundillo és una kk i el que no era hipòcrita s’hi acaba convertint… que fals el col.leguisme entre músics que per darrere es posen verds, que fals… aixó si… dalt l’escenari tooots contents…

mmm como la vida misma… el problema és que ara la que no és gens falsa sóc jo, i sóc la que quedo malament…

Per cert, aquest paral.lelisme ve per la càmara de vídeo i l’aigua jajaj el que nosaltre shem fet recentment al laboratori… veure l’evolució de la làmina de l’aigua amb moltes imatges per segon… i es veuen coses curioses….

i no escric més que xerraria massa tot i que em queden masses coses per dir!

Bon any! i Welcome to my truth!

solo es un infiernos sostenido… por el miedo a equivocarnos….

jajajajaja i encara ric i riuré dies déu meu…. avui he descobert la flipant banda GURU: amb els cracks i coneguts meus DAVID SIMÓ i JORDI PORTAZ, juntament amb en David Palau que tb vaig conèixer un dia ja fa temps… i el cantant que no saba qui era, però quan l’he sentit cantar he vist que encara que el nom Pau Sastre no em sonava doncs era el dels Sexyphonics, grup que vaig anar a veure per Sant Joan a Empuriabrava….i he pensat…. aquest noi cantava bé i és guapot…

i el meu cap que va més ràpid que jo ha pensat i si està de cantant amb ells perquè…. i he anat a maiespeisejar…. i he vist la llum, la veritat i encara ric…. la meva teoria verificada! i buscant més, descobreixo: Soundlabs Studios, i les fotos em sonaven jejeje em sonaven… XDDDDD boníssim… boníssim….

Amb dos de ben posats, tots plegats….. és que en aquest món mai saps la sorpresa que t’espera, però aquesta m’ha encantat, i encara ric.

La meva intuició sempre em guanya… aixxx les ironies de la vida eh! jajaja divertit, i si sabessin més coses… em sembla que agafarien un 2n guitarrista per tocar més certa moral…..

Vacances de TOT i TOTS. Recordant el que m’arriba a agradar estar sola, i la molèstia de la gent. Recordant la felicitat d’arribar a casa després d’estar uns dies fora, el meu llit, el meu espai, les olors, les petites xorradetes… PENSAR i res més.

2 temes dels Cardigans…. feia temps qeu no em venien al cap i mira… per alguna cosa serà… una mica perquè estic com la del clip… més cap allà que cap aquí…

Do you really think that love is gonna save the world Well, I don’t think so Do you really think that love is gonna save your soul Well I sure hope so I really hope so But I don’t think so

I wonder what it’s like seeing through your eyes You’ve offered me to have a try but I was always late The filters that I use give me an excuse I take away what’s real I feel it and it blows my fuse I hang around for another round I’m hanging around for another round I’m hanging on to the same old song I hang around for another round Until something stops me I wonder what it’s like walking by your side To think before I talk and to move at the same speed as you walk I want to have a weight to keep me in your state I’m watching from above I love it but it’s not for me

escolto una cançó… i realment… encaixa amb tu com cada una de les cançons que has anat tocant en cada una de les èpoques de la meva vida i… encaixa…. com totes les casualitats de la vida… quan acabi la tesina, entre tesi i feina…. faré el llibre… com dic cada estiu… abans dels 30 :-) una tesi doctoral, un fill, un llibre i un arbre plantat :-P i… ah… potser un disco…

Un mal sueño será que fue inventado todo con palabras Si no hay fe ni primera vez, tardarás en levantar tu alma El cielo se pregunta si tal vez, tal vez, llegarás a despejar la duda Y yo me sigo preguntando, si tal vez, tal vez, algún día tú querrás mi ayuda Y tus recuerdos van sonando a despedida Vaciando tu escenario

Y es que después de todos estos años Y después de tanto, tanto daño Y después de haber perdido tu sonrisa De embargar todo tu encanto en malas cosas, en mala vida

Un mal trago para beber de esos que te ahogan las entrañas Ya no hay fe ni primera vez, tus deseos notarán su falta Hay alguien que pregunta si tal vez, tal vez, tu mirada esconda la locura Y tú te sigues preguntando, si tal vez, tal vez acabará algún día esta tortura Y tus silencios van tocando a despedida Sepultando tu escenario

Y es que después de todos estos años Y después de tanto, tanto daño Y después de haber perdido tu sonrisa De embargar todo tu encanto en malas cosas, en mala vida ..de todos estos años Y después de tanto, tanto daño Y después de haber perdido tu sonrisa De embargar todo tu encanto en malas cosas…

Porque esas lágrimas son páginas en blanco escribe ahora, que tienes tanto

Porque después de todos estos años y de tanta, tanta vida rota en tantos desengaños y en montones de mentiras ambientando tu diario quien te escuche lo diría quisiste todo, perdiste tanto

Almadrava torna a Japó.. però aquest cop acompanyats dels músics mmmm els dies 31 d’Octubre i 1 i 2 de Novembre…

L’any passat a Tenerife i aquest any a Japó uoooooo

Perquè m’encanta encara que em faci pensar en tu, per sort, de tu només tinc bons records i perquè se que em vas llegint per aquí, te la dedico. Gràcies per haver-me descobert els Porcupine Tree fa tant temps quan la gent encara no en parlava. Avui recordava nits de pluja a les 4 de la matinada tornant de Llançà… quines aventures, quan de tan joves ja jugàvem a tenir un pis propi…

I era divertit, almenys no havia de patir per si el podries seguir pagant el següent mes, i no em sentia impotent sabent que jo no et podia ajudar.

Blackest Eyes

A mother sings a lullaby to a child Sometime in the future the boy goes wild And all his nerves are feeling some kind of energy

A walk in the woods and I will try Something under the trees that made you cry It’s so erotic when your make up runs

I got wiring loose inside my head I got books that I never ever read I got secrets in my garden shed I got a scar where all my urges bled I got people underneath my bed I got a place where all my dreams are dead Swim with me into your blackest eyes

A few minutes with me inside my van Should be so beautiful if we can I’m feeling something taking over me…

(Porcupine Tree- In Absentia)

Des de les 8 del matí que estic decidint què em poso, he decidit la mini que sempre queda bé (ara que encara tinc les cames relativamnt primes) d’aquí 10 anys ja veurem com hi aniré als bolos jejeje Buenooo i al final la Dana s’hi apunta! Bolo dels New freaks on Ipod XDDDDD I res, al bar de sempre i a la columna de sempre, on en un sol metre quadrat han passat probablement algunes de les coses + importants de la meva vida… de les quals el nostre primer petò n’és la millor!

I demà la tornarà a tocar el meu petit al Jem Casey’s!!! Conceeeertt!! És que m’encanta la lletra d’aquest tema… ja l’havia posat aquí al principi; posaria també la que vaigg intentar treure el dia que me’l vaig trobar a la cerveseria! El “cling-cling” de “The weather with You”.

Tinc ganes de que sigui demà, de marxar a casa, aquesta setmana aquí al carrer Numància ha set dura… tan a prop dels records del Passat, ara que un any més a l’esquena! El temps passa volant però hi ha coses que no s’esborraran mai per molt que volguem… i saps què em fa por? Que a vegades petits relictes del passat tornen per fer trontollar la nostra integritat; per fer-nos veure una vegada més que som dèbils després de tot, després de dos anys… la nostra salut trontolla, un petit stress diari, un dejá vu, un flash back, i la por… la por de que torni a repetir-se aquella sensacio d’angoixa, aquella opressió al pit que no et deixava respirar. Por del que sempre ens perseguirà: el Passat.

És per aquest motiu, que a vegades t’hi revoltes contra el Passat, l’intentes odiar tant com l’has estimat; l’intentes obidar tant com intentaves aferrar’t-hi; i saps què? Que penso que ho aconsegueixes, potser ho pots aconseguir quedan-te asseguda al sofà, és una manera; també ho pots aconseguir plantant-li cara, entrar sense que ningú et vegi, quan tot és fosc, quedar-te darrere i mirar-lo fixament pensant “ho veus com tampoc n’hi havia per tant…” (això ho dius quan les cames et tremolen i el cor va bategant histèricament), llavors t’assossegues, somrius i penses… recordes… “miradas dormidas, fallos olvidados, sábanas revueltas, estar a su lado…” i saps que la melancolia en molts moments és bonica (hi ha qui ho atribuïria als Peixos). Saps quan és bonica la Melancolia? sobretot quan has vençut les pors, quan has trencat l’odi, quan has esborrat la mania, i sobretot sobretot quan el rencor ja no et rosega per dins a cada nota.

És llavors quan veus que ha funcionat: pots escoltar la música que t’agrada deixant de banda les subjectivitats, pots anar als llocs que et vinguin de gust sense vigilar la porta pensant que el Passat entrarà en qualssevol moment, pots mirar la tele o escoltar la ràdio i tararejar les mateixes cançons amb igual alegria que abans. Llavors saps que tot i haver perdut una vegada, ets forta per posar-te la jaqueta, penjar-te el bolso, marxar i no girar-te ni per mirar enrere.

“Hey now, hey now Don’t dream it’s over Heyes now, hey now When the world comes in They come, they come To build a wall between us Don’t ever let them win”

M’agradaria somiar que sí, que s’ha acabat, It’s Over (I dream it…)

Felicitats!

NoU DiSc a la VENTA molt aviat… no us deixarà indiferents… bones lletres… bona música… quan el sentireu… tindreu ganes de tornar-lo a posar!!!! REPLAY…

Seguirem informant més aviat…