Lifting shadows off a dream

Almadrava torna a Japó.. però aquest cop acompanyats dels músics mmmm
els dies 31 d’Octubre i 1 i 2 de Novembre…

L’any passat a Tenerife i aquest any a Japó uoooooo

Perquè m’encanta encara que em faci pensar en tu, per sort, de tu només tinc bons records i perquè se que em vas llegint per aquí, te la dedico.
Gràcies per haver-me descobert els Porcupine Tree fa tant temps quan la gent encara no en parlava.
Avui recordava nits de pluja a les 4 de la matinada tornant de Llançà… quines aventures, quan de tan joves ja jugàvem a tenir un pis propi…

I era divertit,
almenys no havia de patir per si el podries seguir pagant el següent mes,
i no em sentia impotent sabent que jo no et podia ajudar.

Blackest Eyes

A mother sings a lullaby to a child
Sometime in the future the boy goes wild
And all his nerves are feeling some kind of energy

A walk in the woods and I will try
Something under the trees that made you cry
It’s so erotic when your make up runs

I got wiring loose inside my head
I got books that I never ever read
I got secrets in my garden shed
I got a scar where all my urges bled
I got people underneath my bed
I got a place where all my dreams are dead
Swim with me into your blackest eyes

A few minutes with me inside my van
Should be so beautiful if we can
I’m feeling something taking over me…

(Porcupine Tree- In Absentia)

Des de les 8 del matí que estic decidint què em poso, he decidit la mini que sempre queda bé (ara que encara tinc les cames relativamnt primes) d’aquí 10 anys ja veurem com hi aniré als bolos jejeje
Buenooo i al final la Dana s’hi apunta! Bolo dels New freaks on Ipod XDDDDD
I res, al bar de sempre i a la columna de sempre, on en un sol metre quadrat han passat probablement algunes de les coses + importants de la meva vida… de les quals el nostre primer petò n’és la millor!

I demà la tornarà a tocar el meu petit al Jem Casey’s!!! Conceeeertt!!
És que m’encanta la lletra d’aquest tema… ja l’havia posat aquí al principi; posaria també la que vaigg intentar treure el dia que me’l vaig trobar a la cerveseria! El “cling-cling” de “The weather with You”.

Tinc ganes de que sigui demà, de marxar a casa, aquesta setmana aquí al carrer Numància ha set dura… tan a prop dels records del Passat, ara que un any més a l’esquena! El temps passa volant però hi ha coses que no s’esborraran mai per molt que volguem… i saps què em fa por? Que a vegades petits relictes del passat tornen per fer trontollar la nostra integritat; per fer-nos veure una vegada més que som dèbils després de tot, després de dos anys… la nostra salut trontolla, un petit stress diari, un dejá vu, un flash back, i la por… la por de que torni a repetir-se aquella sensacio d’angoixa, aquella opressió al pit que no et deixava respirar. Por del que sempre ens perseguirà: el Passat.

És per aquest motiu, que a vegades t’hi revoltes contra el Passat, l’intentes odiar tant com l’has estimat; l’intentes obidar tant com intentaves aferrar’t-hi; i saps què? Que penso que ho aconsegueixes, potser ho pots aconseguir quedan-te asseguda al sofà, és una manera; també ho pots aconseguir plantant-li cara, entrar sense que ningú et vegi, quan tot és fosc, quedar-te darrere i mirar-lo fixament pensant “ho veus com tampoc n’hi havia per tant…” (això ho dius quan les cames et tremolen i el cor va bategant histèricament), llavors t’assossegues, somrius i penses… recordes… “miradas dormidas, fallos olvidados, sábanas revueltas, estar a su lado…” i saps que la melancolia en molts moments és bonica (hi ha qui ho atribuïria als Peixos). Saps quan és bonica la Melancolia? sobretot quan has vençut les pors, quan has trencat l’odi, quan has esborrat la mania, i sobretot sobretot quan el rencor ja no et rosega per dins a cada nota.

És llavors quan veus que ha funcionat: pots escoltar la música que t’agrada deixant de banda les subjectivitats, pots anar als llocs que et vinguin de gust sense vigilar la porta pensant que el Passat entrarà en qualssevol moment, pots mirar la tele o escoltar la ràdio i tararejar les mateixes cançons amb igual alegria que abans. Llavors saps que tot i haver perdut una vegada, ets forta per posar-te la jaqueta, penjar-te el bolso, marxar i no girar-te ni per mirar enrere.

“Hey now, hey now
Don’t dream it’s over
Heyes now, hey now
When the world comes in
They come, they come
To build a wall between us
Don’t ever let them win”

M’agradaria somiar que sí, que s’ha acabat,
It’s Over (I dream it…)

Felicitats!

NoU DiSc a la VENTA molt aviat… no us deixarà indiferents… bones lletres… bona música… quan el sentireu… tindreu ganes de tornar-lo a posar!!!! REPLAY…

Seguirem informant més aviat…