AltresJuly 2, 2008 7:55 pm
Ranitas de hojalata de colores!
AltresJune 27, 2008 11:06 am
ejejejej ho he trobat per un fotolog perdut saltant saltant… però m’ha fet gràcia… ja que crec que les havia sentit totes, tot i que la de les aigües la tenia en versió llaunes de refresc crec.
Si en la primera entrega recordábamos las leyendas mainstream, este volumen servirá para arrojar luz sobre las leyendas underground, aquellas que no todo el mundo conoce pero que han sido meticulosamente transmitidas de gañan a gañan y que probablemente hayais escuchado de refilón en algún bar Manolo de vuestra ciudad. Ahí va nuestro TOP 5 particular gentileza de Eladio el gañaper:
Las leyendas urbanas siempre han formado parte de la cultura popular del siglo XX, pero fue en los ochenta cuando adquirieron especial virulencia al incluir el demencial imaginario ochentero en las patrañas orales que circulaban de boca en boca. De esta manera se conseguían espeluznantes historietas que incluían payasadas bíblicas del estilo del orín de rata en las latas de Sprite o las hamburguesas McDonalds con dientes humanos.
Antes de meternos en materia es necesario que entendáis, bastardos todos, las dos principales características de una leyenda urbana:
-La persona que cuenta la historia siempre dice que lo que va a narrar le ocurrió a un amigo de un amigo, es decir, se crea un vínculo de cercanía que hace que la historia sea creíble.
-En este mágico proceso del boca al boca, la historia va adquiriendo nuevos matices y detalles que hacen que el mensaje original se distorsione por completo. Ejemplo claro es el de la leyenda de Ricky Martin y el perro; ¿alguien sabe que cremoso alimento se puso la chica en su parrús? Algunos dicen que era mermelada de fresa, otros nata montada e incluso los más depravados comentan que era paté La Piara tapa negra.
En el decenio Tang hubo muchas leyendas urbanas que nos tragamos como buenos pardillos. E aquí una pequeña muestra de las más dantescas:
1. Leyenda:
Se decía que la mezcla de Peta Zetas y Coca Cola en nuestros buches nocilleros era letal. La ridícula muerte se producía entre espasmos y mortíferos espumarajos con sabor a cola.
Consecuencias:
Íbamos acojonados al kioskero; sabíamos que aquel sobre de Peta Zetas era nuestro pasaporte al infierno.
2. Leyenda:
En la puerta del colegio, simpáticos camellos repartían calcomanías con droga a toda la muchachada.
Consecuencias:
Ya en los 90 intentamos buscar a esos generosos camellos por toda la ciudad sin resultado alguno. ¡Queríamos droga gratis como en los viejos tiempos!
3. Leyenda:
Los troncos de Brasil que nuestras queridas madres compraban para decorar el salón de casa contenían unas huevas de araña que tras su eclosión hacían aparecer en nuestro hogar cientos de venenosas arañas tropicales.
Consecuencias:
El negocio del Tronco de Brasil en tierras ibéricas se hundió. La puta planta fue a parar de cabeza al container.
4. Leyenda:
La ingesta conjunta de Coca Cola y aspirina producía en el cuerpo humano un aturdimiento muy similar al que notáis cuando salís de gambiteo el sábado por la noche y os tomáis unos 10 cubatas bien cargaditos de whiskazo barato.
Consecuencias:
Bayern aumentó la producción de aspirinas. Todos los jóvenes drogadictos y borrachuzos de media Europa querían pillar pedales a precio de saldo. Se denominó en jerga borracha como “la papa barata”.
5. Leyenda:
Enrique Bunbury (Héroes del Silencio) fue suplente en el grupo infantil Parchís.
Consecuencias:
Hicimos odiosas comparaciones faciales entre Tino y Bunbury; dos carapanes de alto rango. El status de digno rocker que Bunbury construyó meticulosamente durante años fue destruido de un plumazo con esta leyenda de bajo calibre. ¡Que grande es el poder de la palabra gratuita!
6.Leyenda:
Si ponías los ojos bizcos y en ese preciso instante algún listillo te pegaba un empujón o te soplaba en las cuencas oculares, te quedabas bizco para toda la vida cual chepudo Igor cualquiera.
Consecuencias:
Las demos de bizquería social fueron erradicadas. Ya solo poníamos los ojos a la virulé en nuestras sesiones onanistas y en la más absoluta intimidad, vigilando que el ventilador no apuntase directamente a nuestros ojos.
7.Leyenda:
Los Big Macs del McDonalds estaban hechos de rica carne de rata. Es más, se habían encontrado dientes de roedor dentro de las hamburguesas para deleite de los gourmets del momento.
Consecuencias:
El consumo de hamburguesas en España subió estrepitosamente durante los 90. Al fin y al cabo la rata era un manjar de dioses que tarde o temprano se tenía que reconocer como tal.
8.Leyenda:
Si conseguías recoletar 10.000 etiquetas de las cajetillas de tabaco, regalaban una silla de ruedas a un paralítico.
Consecuencias:
Apareció la figura del recolector de etiquetas, especializado en localizar cajetillas en containers y papeleras en plan mendigo, a la vez que te exigía que le entregases la etiqueta de marras en el justo momento en que abrías un paquete de Marlboro. ¿Que fue de estos grandes sabuesos?
9.Leyenda:
Hordas de yonkis se dedicaban a colocar jeringuillas en los asientos de los cines, enterradas bajo la arena de la playa y en el compartimento de cambio de las cabinas telefónicas.
Consecuencias:
Los politoxicómanos fueron demonizados y nosotros tuvimos que pasar los veranos con las putas chanclas cangrejeras y regalando el cambio de nuestras llamadas a Telefónica.
10.Leyenda:
En las plantas envasadoras de agua mineral había un energúmeno (que nunca fue capturado) que inyectaba lejía en las botellas a través del tapón.
Consecuencias:
Antes de beber de una botella la agitábamos para ver si se formaba espumilla, lo que en caso afirmativo significaba que el agua estaba adulterada. Personalmente, a día de hoy, sigo haciendo este ritual cada vez que abro una botella de agua mineral. El gañan que inventó esta leyenda ha modificado mis hábitos acuáticos durante más de 20 años.
¡Chapeau!
AltresJune 4, 2008 11:47 pm
Vídeo d’un colega, en David Collazo, un amic de la resi a qui fa temps que no veig…
va fer primer de Telecos, ho va aprovar TOT i es va passar a Comunicació Audiovisual, potser potser el que hauria d’haver fet jo…. i encara hi penso….
Bé doncs un vídeo dels que m’agraden més (he descobert el seu myspace i els he mirat tots jeje) però sens dubte, el meu preferit és aquest:
Media Veronica
Perquè tots perdem alguna part pel camí…..
AltresJune 2, 2008 12:04 am
http://www.youtube.com/watch?v=hKRgLvmamUY
… ho intento fer… :-)
AltresMay 5, 2008 4:39 pm
Us explicaria coses però encara no sé res….
… de moment comencem pel reconeixement geològic, jo i dos famílies de falles.
Matí treball / tarda i nit estudi… ara toca el kitkat de la Tarda i el berenar…
De Santa Maria de Besora a Llaés, una excursió genial… la 2a vegada que la feia és clar.
Vaig a tudiaaaaaar…
AltresMay 2, 2008 5:56 pm
Avui voldria criticar aquest “fantàstic” poble on estic empadronada i on gràcies a dèu cada dia hi sóc menys.
Entre altres grans gestes,… com la festa de la cursa de cargols o buscar espàrrecs… per cert, on guanya el fill de l’alcalde pk el de la botiga per fer-li la pilota li regala el seu grapat…. bé no me’n vaig per les branques…
… l’ajuntament ha decidir fer una festa per jovent, perquè resulta que un nen-noi del poble (des de fa 4 anys… ves a saber si hi està empadronat…) toca en un grup… deu tenir 16 anys…
bé… el cas és que els seus pares deuen ser influents al poble, ja que sinó no entenc jo tanta moguda, que no tenia lloc des de que el fill dels Ford (una de les altres famílies influents) tocava la guitarra…
bé… el gran cas és que en general, l’ajuntament veta a un grup de versions de temes de tota la vida (típics de RAC105 i de qualssevol ràdio…. si fins i tot de flaixback…) bé… el cas és que els veta pk “diuen” (qui? nuse) diuen… que aquesta música pels nens de 16 anys no és apropiada…
ja em diras un pobre pringat que comença a tocar la guitarra.. a qui escolta? … deixa’m pensar doncs als “grans” del rock no? i qui deuen ser? mmm ostres coincideix… jo ho feia.
suposant que no fos així, suposant que aquests nens realment no haguessin sentit cap d’aquests “grans” grups dels que parlo (IMPOSSIBLE) però suposant-ho…
qui vindrà a veure uns pobres pringats que coencen? ahh està clar els PARES….
però no.. no s’ha de fer música que pugui agradar als pares…
Continuem…
suposant que només vinguessin grups de nens de 16 anys encara em conformaria amb a broma, ho podria entendre, no m’enfadaria….
el que realment m’encèn és que l’atre dia “una persona” li digués al meu pare…. “qué dius homeeee si no són grups de nens petits, un dels grups k token és el de l’***** i és de la meva edat!” (estem parlant de 32 anys o 33).
I avui m’assabento que un grup d’estil (com el descric…) trash? o death…. bueno… que de la gent que sé que els ha escoltat no li agraden a ningú… doncs que tb token…
Volen versions més actuals? en tinc, tinc els New Freaks on Ipod, si toquen de Green Day a What’s up…
Volen grups de temes propis? però si d’això també en tenim! Monday Club…
no, realment el que no volen és o pagar (no parlo de diners pk amb el poc k cobren em posaria malalta, serà que volen estalviar els del poble, per pagar la Marimba o l’Amoga…. que no parlo de la Selvatana ni la Maravella… que serien palabras mayores….) sempre hem sigut rates els de Borrassà… m’hi incloc…sóc d’allà…
Preferixo pensar que no volen pagar a pensar que no em volen a mi, ni al meu novio, ni res que tingui a veure amb la semisuposada competència, (si és el que pensen, m’ho espero tot). Puntualitar que coses més rares s’han vist, que la gent no faci els mateixos papers després de les eleccions… o que enviin propaganda electoral a tothom menys a les cases on es presenta algú a la llista jajaja ho fan per estalviar….
De totes maneres no hi seré. Probablement tinc coses millors a fer aquell dia.
Conclusió: intenten fer una cosa guay pel jovent i ho fan malament… serà per la pasta? mmm o més aviat per ser qui és qui i per anar amb un partit polític o l’altre… ah i el més divertit…
pk siguis familiar d’un ja et posen al seu sac…
i per ser llepaculs dels dirigents els has de defensar per sobre de tot.
Al principi estava contenta,
ara ja penso que no sóc d’aquell grup, no aniré el concert perquè ja no és dels de la meva generació.
Nosaltres som els mateixos que vam tenir l’escola feta una merda, ara l’arreglen.
Som dels que vam veure com feien un megasupercentrecívicisocial que només ha servit per semiomplir-lo en 2 festes l’any i dos obres de teatre, ah i 2 quines, no hagués estat més llògic fer un poliesportiu? ara ho veuen.
I també sóc de les que s’ha hagut de fer una piscina a casa perquè la municipal mai ha entrat als seus plans…
ja ho sabem… és que els nens no voten!
Estic realment indignada, espero que la gent que posi BORRASSÀ al Google ho llegeixi!
Jo no lluitaré per aquest poble que no té res, i el que té està fatal… granges i més granges, arribar i sentir la mala olor….
persones xafarderes que ho volen saber tot i sinó s’ho inventen.
Aigua contaminada,
camps monotemàtics,
i un campanar, sí, el més alt de l’Empordà, el que cau a trossos i on no es pot ni pujar… i?¿
El que sí que tinc clar és que No em penso quedar aquí… i per si a algu li interessa.. no soc de cap partit politic!
Al final m’haure de tragar les meves paraules i dir que prefereixo la ciutat… però allà almenys estàs tranquil i tothom és igual.
PD: A vilavenut el mateix dia, fan el mateix amb molts més grups…. mmmm jejjeje res interessant però curiós.
Marina
AltresApril 1, 2008 9:30 pm
Doncs això, pk ja sé que n’hi ha que encara estan separats per més quilòmetres que nosaltres però… et trobo a faltar
AltresMarch 20, 2008 11:14 pm
I’m holding on your rope
Got me ten feet off the ground
And I’m hearing what you say
But I just can’t make a sound
You tell me that you need me
Then you go and cut me down
But wait…
You tell me that you’re sorry
Didn’t think I’d turn around and say..
That it’s too late to apologize, it’s too late
I said it’s too late to apologize, it’s too late
I’d take another chance, take a fall, take a shot for you
And I need you like a heart needs a beat
(But that’s nothing new)
Yeah yeah
I loved you with a fire red, now it’s turning blue
And you say
Sorry like the angel heaven let me think was you
But I’m afraid
It’s too late to apologize, it’s too late
I said it’s too late to apologize, it’s too late
Woahooo woah
It’s too late to apologize, it’s too late
I said it’s too late to apologize, it’s too late
I said it’s too late to apologize, yeah yeah
I said it’s too late to apologize, a yeah
I’m holding on your rope
Got me ten feet off the ground
AltresJanuary 2, 2008 4:06 pm
Et proposes escriure un conte cada dia, a veure si en surt algun de convincent o de prou bo per tal de que quedi al record o memòria,…. No potser, amb una mica de sort, ganes i empenta, atrevir-me per tal de publicar-lo en un recull d’aquí uns anys com ha fet aquestes festes el meu Mestre (a diferents nivells, no només el guitarrístic) Ignasi Bosch.
Per on anava ah si, que vull revifar aquest blog, cosa que em costarà i no aconseguiré, però els propòsits de l’any nou (almenys els 1rs dies) s’intenten complir no?
Al gra, que jo només escric, bé, escrivia quan estava trista, potser per la sensació de soledat o potser perquè tenia més temps individual (cosa que ve a ser el mateix…). I ara he estat d’any sabàtic i veig que escriure em cota més, és més forçat, he perdut la pràctia i segur que dsprés de l’esforç que implica tindré agulletes…
No exagerem.
De què puc parlar? mmmm
mmmm nuse!!
…. em contradic… no estic inspirada, em sembla que començaré demà… :-P
Avui com a petit homnatge i per posar-vos la mel a la boa us poso un retall d’un escrit de l’Ignasi: del llibre Palabras Elementales.
Perany a “La Búsqueda” i sempre m’ha encantat, Clasificar: (el link d’internet és http://www.ignasibosch.net/refugio/busqueda.html)
¿Por qué ese afán de clasificar? ¿Por qué tiene todo que tener un orden?
Contaría mil historias…. aunque todas ellas inacabadas… no por no saber el final.. Quizá sencillamente porque no lo tengan… que pasa ¿entonces? ¿Dejan de ser historias?
Hay historias que solo pueden ser contadas al oído… susurrando… historias que pierden todo su sentido si se pronuncian en voz alta…. hay incluso historias que ni susurradas pueden ser explicadas como deben. Hay miradas que son historias repletas de matices y ricas en contenido…el silencio
¿Por qué ese afán por empezar de nuevo? Esa inquietud de poner un punto y a parte… ¿es impaciencia? ¿Es limitación?
¿Qué valdrá la pena en realidad…? Cambia a cada instante..
¿Cómo pretender o esperar que nada de lo que digo sea entendido? Eso ya no depende de mí.. sobrepasa mis posibilidades
Trozos inconexos que forman un ser…
Bon Any 2008 a tots/es! que no sereu masses els que passareu per aquí, després d’un any i mig de pràctica inactivitat…
AltresDecember 14, 2006 10:48 am
“Schicu schicaaaa schicccc schiccc…. shicushicaaaa schicccc u schiiiicccc”
un clip curiós….
… Bones Festes….
THE WAY
the way
Tell me the way you want to live your life
Tell me the way you wish to share your time
Tell me the way you are, and more,
all what you want to be
Tell me the way you feel about me beside
Tell me the way you think about love,
when different worlds collide
Tell me the way you are before
I give you all my heart and close my eyes
Shoop da doop…
Show me the way you smile when things go wrong
If any time you’re weak I’ll make you strong
(yes I’ll be strong for you)
Show me the way you stand so close to me
oh promise me you’ll never walk away
Show me the way you kiss, so soft, so deep
And the way you touch me with your skin
(and tell me what you wish)
Show me the way you love, you care, you give
I really need to feel you night and day
Life goes on, one way we walk,
Life goes on, on and on
Remember the way we were when dreams were gold
Remember the way we used to fight the cold
(and more can you)
Remember the way we broke the walls with love
No storm could ever stop us taking off
Can you see the way we changed from lovers to friends
What matters is the direction, not the end
(I don’t want to see the end)
Remember the way we walked, so long
But now the past is gone and life goes on
Shoop da doop…
AltresOctober 25, 2006 10:58 am
Acudit…
-Des de que uso el tinte de pelo Rosa Fucsia
no pierdo el pelo…
-ah no?
-Caer sí, me cae mucho más;
pero no lo pierdo,
peroqué lo encuentro enseguida….
Si todos los cabrones volaran no se vería el cielo…
Cabrones: Personas que hacen cabronadas.
Cabronada: Putada, mala pasada, jugada, faena.
(Diccionario de argot español - Victor León - Alianza Editorial).
AltresAugust 16, 2006 8:40 pm
La cançó que cantava avui; llavors m’he escoltat la lletra i he entés una mica més perquè la cantava…
pels que marxem, pels que marxen, o pels que es queden ens quedem,…
Almadrava (serà que la cantpo perquè van fer-la al concert de dissabte )
…esperant…
No voldria que s’acabés l’estiu… no us vull tenir lluny…
IF YOU COULD SEE MY EYES..
The air will never have the same smell,
the
sun
will never get to shine so bright again.
How they hurt my eyes, god! they hurt my eyes,
now that you’re leaving.
My past is travelling on an airplane,
who will be there the next time I need a <friend>,
and I close my eyes, now I close my eyes
because you’re leaving.
And the telephone is ringing in my hand,
I have to cheer you up, and you still don’t understand
why did you say goodbye, how did you say goodbye?
it’s me who did it …
I have my life right in front of me,
my past seems one minute, present seems eternity.
I want to freeze the time,
so I close my eyes
but you’re still leaving.
With any problem I did lean on you.
<You are now my problem and I don’t know what to do.>
I see you fly away, god! they hurt my eyes
………………………………now that you’re leaving
The telephone….
And you still wonder how I didn’t cry.
Of course I love you, but somehow I had to
lie
beause you had to go, yes! you had to go
although you need me.
Because your future is so far from here
and from the distance I will help to fight your fears.
I’ll have to be strong, yes! I will be strong
because you need me.
And the telephone is
ringingin my hand
I have to cheer you up, and I don’t know if I can.
If you could see my eyes,
if you could see my eyes…
AltresJune 23, 2006 8:07 pm
Fumar es un arte…
¿me parado a pensar que nos parecemos un poco? vosotros, los fumadores y yo… que nunca he fumado más de un calo..
¿Soy un cigarro? ¿eras un cigarro?
Nos cogen, nos prueban, nos inhalan y nos aspiran…. y se hacen adictos a nosotros sin darse cuenta, y nosotros como tabaco que somos no somos nada si no estamos entre sus manos y entre sus labios.
Con el tiempo te das cuenta de que el tabaco no es bueno, y piensas en dejarlo, pero no sabes como, no encuentras el momento, pruebas incluso fumar menos… pierdes la moral cuando te das cuenta de que son las 3 de la madrugada y estas en la gasolinera medio vestida medio en pijama comprando tabaco… entonces reconoces que no tienes voluntad…. y eso te enoja… hasta que un día lo dejas asi, de golpe porque asumes que es dañino y por orgullo, porque no admites que eso te pueda.
Entonces fumas ausencias, fumas mentalmente aunque ahora seas un ex-fumador… hace un año era yo el cigarro apagado en su cenicero… quizá peor… me sentá como un cigarro apurado, de los que se fuman sin ganas, de los que te dan por la calle cuando pides tabaco a un cualquiera… un cigarro que no era de la marca que normalmenet fimaba… un cigarro pisoteado… apagado…
Y mé juré que no volvería a fumar (que no volvería a enamorarme)…. y al cabo de un año… vuelves a encender un cigarrillo… y te enganchas otra vez… adict@… sí, pero esta vez sabe mejor… me trago el humo y lo degusto… aspiro cada milímetro cúbico de mi aire y del suyo… no fumamos… pero sí nos inhalamos, succionamos, nos encendemos i lo retengo entre mis labios el tiempo que tengo… el poco tiempo que dura un cigarrillo… hasta el próximo… que me hará sentir mejor.
Con el amor me pasó lo mismo… y mira, me he vuelto a enganchar… aun sabiendo lo nocivo… aun conociendo los efectos secundarios… sabiendo que creaba adicción… conociendo todos los pros y los contras…
y SABES QUÉ? que a lo mejor… Fumarte no es tan malo.. ojalá todas las drogas fuesen como tu… Arte… puro; directo a la vena… ya tengo ganas de encenderte y aspirarte… que llenes mis pulmones y calmes mis ansias…
quiero fumARTE…
AltresJune 15, 2006 3:00 pm
Una cançó que he sentit per casualitat,
Tan bonica que m’ha fet venir penetes….
Tres dies que m’he quedat aquí per res… per res? si….
No vaig poder marxar dps de l’examen que m’havia anat fatal…
no vaig poder marxar després de firmar pel lloguer del pis de l’any que ve el dimarts… perquè no hi va haver firma;
tampoc vaig poder marxar ahir amb el meu Jordi que venia… per feina (i una mica a buscar-me… i portar-me a casa..), no tampoc!
Ni quan vaig acabar el treball de Probabilitat ahir a la tarda (treball que en principi era obligatori però va resultar ser… voluntari…. jo no vull pujar més la nota… ja estava prou bé! jo volia marxar)… marxar marxar…
tampoc he pogut pirar aquest matí després de veure el pis que ja haviem vist l’ari i jo… l’havien de veure les altres dues; ens haviem d’esperar…. tampoc he marxat… sabeu perquè?… doncs resulta que no l’hem vist encara…. ara suposo (en teoria) que hi anirem… ja haviem d’anar-hi a les 4 (…la paraula de la gent…)… bé… resulta que no s’acaba aquí la cosa…. sbeu? tampoc he pogut marxar després de veure un pis que no havia vist ara a les 4, perquè s’està endarrerint…
Sembla que unes forces SUPERIORS… (pensava que no n’hi havien…) no em deixin marxar… pf… i a més la sensació de que el que faig tampoc serveix de massa… ja podria ser allà… no? ains….
Queda poc… poc… però una vegada més… se’m fa etern!
Total… que he sentit aquesta cançó i m’han vingut penetes… tinc tantes ganes d’anar a casa… sembla que allà, amb els meus i amb en Jordi (meu també jejej) doncs… estic tranquil.la, sense el soroll de la City… mai havia tingut tantes ganes de marxar com aquests últims mesos… pfff… ja ho diu la cançó de Dream "the city’s cold blood teaches us to survive… just keep mu heart in your hands and we’ll stand alive…" (o alguna cosa així…)…
Bé…prou; Poso la cançoneta…ara abans de marxar… la penjaria… però no en sé encara XD… a partir de Dimarts seré semi-lliure XD n’aprendré n’aprendré… és bonica; escolteu-la o… baixeu-la d’internet… crec que és d’un tal michael Bublé…. em sonava el nom… no ho puc assegurar; la lletra és aquesta….
"Home"
Another summer day
Has come and gone away
In Paris and Rome
But I wanna go home
Mmmmmmmm
Maybe surrounded by
A million people I
Still feel alone
I just wanna go home
Oh I miss you, you know
And I’ve been keeping all the letters that I wrote to you
Each one a line or two
“I’m fine baby, how are you?”
Well I would send them but I know that it’s just not enough
My words were cold and flat
And you deserve more than that
Another aeroplane
Another sunny place
I’m lucky I know
But I wanna go home
Mmmm, I’ve got to go home
Let me go home
I’m just too far from where you are
I wanna come home
And I feel just like I’m living someone else’s life
It’s like I just stepped outside
When everything was going right
And I know just why you could not
Come along with me
That this is not your dream
But you always believed in me
Another winter day has come
And gone away
In even Paris and Rome
And I wanna go home
Let me go home
And I’m surrounded by
A million people I
Still feel alone
Oh, let me go home
Oh, I miss you, you know
Let me go home
I’ve had my run
Baby, I’m done
I gotta go home
Let me go home
It will all be all right
I’ll be home tonight
I’m coming back home
AltresJune 1, 2006 8:47 am
La meva germana ha aprovat el Batxillerat i té un 6!!! mb mb :-P
FLEICITATS PETITAAAAAAAAAAAAAA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
:-)
I aquí una cançoneta dels Silverchair… Findaway
You’ve been locked up, and you need to escape.
You broke the law, it was your first offence.
Drug addiction, subtracting all your privileges,
But giving up just makes no sense.
We’ll find a way,
We’ll find a way.
Don’t give in, don’t give in,
Don’t give in, don’t give in,
Ohhh.
All you can think about is breaking free.
You can’t make it on your own.
You’re thinking negative, nothing can go right.
It’s eating you down to the bone.
AltresMay 29, 2006 8:01 pm
Un preciós ram de GiraSols…
…i el meu Sol a Olot…
un mes fantàstic… feliç…
(no tinc paraules)
…gràcies…
AltresMay 27, 2006 4:39 pm
…why won’t you leave me alone? looking every corner everywhere I go…" (The Mirror -Dream Theater) …recordo quan vaig veure aquest clip… jeje… vaig pensar miraaaa en Petrucci té la Guitarra com en Jordi…. quan la fletxa havia d’anar en direcció contrària…………..
…i no permeteu que caiguem a la Temptació…
Un messenger, un missatge fan ballar la meva integritat… deixo d’estudiar… un forum, alguna web… blogs… en fi… internet… la temptació… i més ara que sé que a vegades hi ha "sorpresa" - ‘another email makes me smile’ (i tu repetint… ‘makes me smile’)… o que potser entres mentre t’escapes uns moments de la feina…
Una melodia… una cançó que sona al mu cap i he d’anar a escoltar a l’equip de música, a l’ordinador o… al discman… la temptació… la música… de sempre, de tota la vida; no podria viure sense ella… i més ara…si és la teva o la que tu em portes…
Menjar… sempre deixo d’estudiar per ‘picar’ alguna cosa… no sé si realment és gana, golafreria o ganes de deixar d’estudiar… i més ara... que sé que em vens a buscar per dinar, que em vens a buscar per sopar i… se’m fa un nus… que no em deixa menjar… mai ningú m’havia tret la gana!
Passejar… m’agradava passejar… especialment n’hi han ganes quan has d’estar asseguda a la cadira tantes hores estudiant… m’encanta passejar, que ja fa bon temps… i més ara, que no passejo sola… tu al meu costat… compenetració total, passos d’igual distància… podriem fer una cursa de ‘tres cames’… vull passejar…
Parlar… ui sempre m’ha agradat parlar… una mica de tot… de res… de coses extranyes… de casualitats… d’incongruències… de música… de coses que em passen o m’han passat… dels meus problemes… dels meus amics… de la carrera… de la família… i més ara; que sé que m’escolteu, que m’escoltes… m’escoltes i a part d’aixo em contestes, comentes i poses de la teva part…
Tocar la guitarra, amb tu per tu… sempre m’ha agradat, per mi i amb els meus… sobrett per mi… tinc vergonya, tinc por, però m’agrada… torno a tenir-ne ganes de tocar… i més ara que m’arregles la guitarra, toques per mi, me n’ensenyaràs quan acabin exàmens i… em fas sentir… tot i això prefereixo escoltar-te - ho sé ho sé… ho farem tot-
riure, trucar, tocar, cantar, dormir, escoltar, escriure, pensar, jugar, viure… mmm -mil coses més… ara mmm …- tinc ganes de tot… tinc ganes de tu… i més ara que hi penso… amb tu caic a la temptació… - i ràpid…-
AltresMay 23, 2006 4:15 pm
Què vols ser quan siguis gran?
…jo… una guitarra…
GUITARRA GITANA
Canta guitarra mujer, canta que tus cuerdas son el corazón de mi alegría, eres mujer de madera, tu para elogio de mi vista tienes , movimiento y figura, contigo siento un deleite entre mis brazos cuando brota de nosotros la música y el cante jondo de mi pasión, tu haces música en mi pecho, yo me duermo dentro de la magia de tu corazón, mujer de madera, al ritmo de mis manos entregas los tonos de tu música y tu pasión.
Dime mujer guitarra, sientes la sangre gitana que se desborda cuando unimos nuestros destinos, tu en mis brazos te me ofreces, yo me entrego para haciéndonos uno perdernos guitarra-mujer, tu que perfumas mis manos y mi piel, que deleitas impregnando mis dedos con perfumes que guardas en la oquedad de tus secretos, mujer de madera, guitarra en verso de labios, temblor de cuerdas, cante jondo y lamento en gitanerías, ¿dime embrujo?, entre todos los dioses quien fue el que hizo la gitanada que te convirtió en madera, mujer de perfumes y vetas secretas, entre bálsamos y aceites me acaricias con el brillo de tu piel.
Suave abrazo de mis brazos, haciendo fantasías provocas mis dedos con tu rasgueo de cuerdas de caricia.
Entre desiertos y cuevas me entrego a ti, como gitano frente a una fogata, tú y yo envueltos en una capa de humo, perdidos en la raza que adivina cruzando la vida.
¿Seremos alguna vez tu y yo uno? tengo ese presentimiento gitanesco entre cante y aroma, mujer de madera, guitarra que cantas entre las cuerdas montes y curvas de tu ser.
Me extravío tocando too tu cuerpo cante de una cueva o un bosque para perderme por siempre en el, me adentro en ti madera mujer, guitarra con brillo de manos, mi lamento me sale del cuerpo, madera y pasión en la piel.
® Gustavo García Gutiérrez
AltresMay 18, 2006 3:58 pm
“I want to live in the center of a Circle…
… I want to live on the side of a Square." (John Mayer - Home Life)
"Vida Casera" se dice la canción… y bueno… que es lo que anhelo ahora; que estos días es lo que más echo de menos… me siento lejos…
Y bueno… "que cada día queda un día menos" jeje pero se me hace eterno… un día gris en una ciudad gris… en la Diagonal gris… llena de coches grises y humo gris… y la niebla que me nubla la cabeza…. sí, estoy un poco gris hoy…
Os echo de menos… aquí en esta ciudad de calles gris oscuro, pisos gris sucio, humo gris ténue, y… algún pájaro gris pasa volando por mi ventana… yo con dolor de cabeza y con el ánimo en escala de grises…como las pruebas de impresión… Vestida de gris, casualidad, delante de mi ordenador gris metalizado… estudiando una asignatura que no veo clara… pero bueno… seguro que no será tan oscura como pensaba…
La gente cuando está triste (dicen) está azul… "In blue" … no soy tan rara porqué vea las cosas de colores… ¿O no es bien sabido que el Blues es un estado de ánimo además de un color? ….pues yo… estoy aquí echando de menos a l@s mí@s… y lo de fino de este color, de este estado de ánimo, a partir de ahora… estoy gris… "In grey…" …aunque todo se puede matizar… en escala de grises… pensando que nada es eterno y aunque estos exámenes me lo parezcan, y estos días no cambien de hora por mucho que mire el reloj y le pida que vaya más rápido… aquí sigo…
AltresMay 13, 2006 11:33 pm
"I can’t Stop loving You" com diu la canço de Van Halen…
"Right Now" deus estar tocant i jo aquí "It’s The Sound of Sorrow, it’s the Sound of Lonliness…"… et trobo a faltar… "it’s my sound cos you’re not here tonight" …. que quan estic amb tu… em fas pujar "Starway To Heaven" poc a poc i taaan clarament sí, "Clarity" el títol de la cançó que et deia ahir… els meus ulls reflexats als teus "If you could see my eyes…"… que tothom vol el que no té ("Inside Wants Out")… i ara et vull a tu… "I want it all… I want it all… and I want it now"… i et vull ara, aquí, amb mi… "… the way… you kiss so soft, so deep, and the way you touch me with our skin"…
Que et vaig trobar a tu "Y mi llanto se fue"…Que m’agradaria ser la teva "Musa"… "I just want to be Your number one…" que m’expliquis coses "Cuéntame todas tus partes… cuentame una tras otra y más….." …que m’agrada la sinceritat en què parlem "el manantial de la Sinceridad".. Benvingut a la meva vida… "Welcome to my truth"… ja saps… que si és amb tu "yooo Salto al Vacío"…"Jump!"… salt al futur amb tu, encara que sigui "Avanzando de espaldas" amb tu… "A lo Largo del Camino" amb tu… construïnt una torre, sí, potser un Caos, sí, de "Babel"…
Espero que tornis "Back to me"… però ara sé que fins al Juny no podrà ser… "Lluvia de Junio en mi corazón… te busco en la noche, te encuentro con el Sol…" …"Miraré en silencio la pared, otro atardecer, busco huir de esta ciudad…" … que "Necesito tu aire"… "you’re the one true thing I kinow I can believe in"…
Saps? vull passar un altre dia amb tu sí… "One day in your live" i més… més… "Keep on rokin’ in a free world"…
que amb tu segur que guanyo la lluita contra els exàmens… sí encara que sigui "Vencer (a la fuerza)"… perquè "Love is Alive"… pero ja n’estic farta "I’m Sick & tired" d’estudiar… buff…. "I’m walking away… from the troubles in my life…". "Show me the way you smile when things go wrong…if any time you’re weak I’ll make you strong"…
…que "My Stupid Mouth" a vegades no em deixa dir-te segons quines coses… "Something’s missing"…i mira que jo no sóc així normalemnt… "cos I’m not that kind of girl…" … ho sento… "I’m Sorry"… et diria que quan tu vens a veure’m surt el Sol… deixa de ploure… o la "Purple Rain" és agradable si camino amb tu… que em portes el bon temps "Always take the weather with you"… que m’agrada el vent que et fa volar els cabells, que ens fa volar els cabells… "Try to fly away but it’s impossible"… he d’estudiar… sí… "Show must go on…" tu has de tocar avui i no et puc venir a veure… "It’s heavy on my heart…"
i que sàpigues que "I can’t Stop Loving You" i que si estàs "Hundido"… jo estic aquí "Every breathe you take… every move you make… i’ll be watching you…", esperant les teves trucades entre "Flores y velas"… sàpigues i sentis "Siéntelo" que "You’ll never be alone"… "I will be there for you while you take the time…"
i aquí, recordant la cançó que tant m’agrada de Van Halen "Dreams" et dic… "Sueña Por mi".
i parlant de Somins…
Like the stars need the sky
and the river needs it’s rain
like an eagle needs it’s wings
and the fire needs it’s flames
like the sun needs the day
and the night needs the moon
like the air that I breathe that’s how I… dreamed of you I dreamed you…
Altres 6:18 am
mamaaaaa papaaaa que… tinc xicot…
mama papa que estic sortint amb un noi que té els cabells més llargs que jo…
mama papa que estic sortint amb un noi que té una quants anys més que jo…
mama papa que estic sortint amb un noi que m’estima taaaaaaaaaaant…
mama papa que estic sortint amb un noi que és guitarrista i és molt bo…
mama papa que és el guitarrista que tenia al poster de l’habitació…
mama papa que estic sortint amb un noi que em fa taaaaaaaan feliç…
mama papa que estic sortint amb un noi que porta arrecada…
mama papa que estic sortint amb un noi que te un tatuatge guapíssim…
mama papa que estic sortint amb un noi que em cuida i em ve a veure…
mama papa que estic sortint amb un noi amb qui puc conversar hores i hores…
mama papa que li encanta el que estudio i el que faig i com sòc…
mama papa que estic sortint amb un noi que m’estima tal com sòc…
mama papa que estic sortint amb un noi que m’entén sense dir res…
mama papa que estic sortint amb un noi que es preocupa per mi i m’ajuda…
mama papa que estic sortint amb un noi que em truca i m’anima quan estic trista…
mama papa… que estic sortint amb un noi que ni beu ni fuma (ni li agrada el futbol!)…
mama papa… que em sembla que ens hem enamorat de veritat!
mama papa… que em sembla que he trobat l’home perfecte…
AltresMay 7, 2006 10:04 pm
… my eyes…." Tan de bo posguessis ser aquí amb mi… mirant-me fixament als ulls una vegada més…
"I just want to be your number ooooooooneeeee….. " Gran concert el d’ahir… no el reconeixia amb l’acústica… no me’l conec gaire si surt de l’estil rockero en el que el tenia…. que canvia de guitarra i canvia d’estil… i i mencaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaanta…. m’encanta m’encanta… és un crack… és… és…. és… fantàstic… em fa sentir… em fa… uhmmmm…. mmm…
Que mai havia estat així, que mai havia vist les coses des d’aquesta perspectiva… Que ho veig tot clar. Sabeu? no m’espanta, més aviat m’apassiona i em posa uns nervis d’aquests guays i pessigollers a la panxa. Que mai havia tingut tantes ganes de riure, de cantar i cridar… d’explicar-ho… perquè no penso en res més… perquè vull estar amb ell i especialmet peruqè… Tot és futur… i ja ticn ganes de ser l’estiu… d’acabar amb aquests exàmens…
Prudència em diuen alguns; si, la tinc… però no us sabria dir perqué… però sé que no cal. La màgia de l’amor, la casualitat de les coincidències… digueu-li destí que ens va (re)unir per Setmana Santa.
Fa dos anys tenia la motivació, una entrada a la Mirona de Salt, concert d’Aspid + gravació del DVD. Sentia que hi havia de ser, per tant, havia d’aprovar-ho tot a la primera (bé… menys física que anava directa a recuperació….); dic que havia d’anar al concert, encara que em fes por conduïr fins allà sola, em vaig superar… encara que en teoria hauria d’haver tingut altres "prioritats"… encara que no sabiem que aquell seria un concert d’Adèu… hi havia de ser. Jo formava part d’aquells concerts. Sabeu? sempre em posava allà mateix… allà davant… a primera fila per veure bé els seus solos… sabeu? per això no surto gaire al DVD jaja (a part d’un fantàstic 1r pla… Scaramouche scaramouche will you do the fandango…) sempre anava més cap a la dreta… sempre davant… (ho sabeu… que no se’m podia parlar mentre tocava jeje)
I avui encara recordo les pessigolles que em pujaven quan s’acabava la intro de Babel… "……. Donde hoy más que nunca reina lo inestable y lo inseguro… un intento más a través de la música de dar forma a todo este caos… " tot fosc… apareixia ell… un focus blau l’il.luminava… i començava, sol, el riff de Flores Deshojadas obria els ulls… nosaltres a baix supernerviosos… pendents i expectants… llavors se li sumaven baix i bateria… uuuff… com explicar el que se sentia des de baix… s’acabava el concert i només pensavem tots en el següent… mai era igual, mai… m’afectava, el sentia, el mirava, em donava energia, em passava hiperactivitat, m’alegrava, em feia somiar, em feia sentir la música, m’al.lucinava, m’encantava.
Tinc la motivació, les aportacions de força necessàries… l’home dels meus Somnis… o millor encara! Tot de conte… un conte de fades modern; un conte en que el meu príncep no porta espasa sinó guitarra… I viurem feliços i menjarem anissos. Ho sé, ho sabem, perquè…. m’afecta, el sento, el miro, em dona energia, em passa hiperactivitat, m’alegra, em fa somiar, em fa sentir la música, m’al.lucina, m’encanta. I el sento meu, per mi i amb mi… espero que vingui aviat que ja el trobo a faltar.
I l’escolto a ell (tinc un reproductor de cds al meu cap, mel’s se de memòria…), escolto la música regalada, música que em recorda moments,… música per cada moment, ja sabeu: les sensacions de cada cançó… música que a vegades em serveix per pensar, per intentar, una vegada més… donar forma al meu Caos… el Caos que tu fas girar, el Caos que tu fas sonar… el meu Caos, el que vull compartir amb tu, més que mai, amb tu.
Sé que ets amb mi, encara que estiguis lluny, Entre Volcans… estem junts… ho dius, ho sé; però m’agradaria estar amb tu… que em miressis els ulls… una vegada més.
AltresApril 30, 2006 11:09 am
… és que no ho sabria explicar… però just un any després…
Estic bé, sòc feliç… i més que mai… la Casualitat ha tornat…
Avui és el millor dia per començar a pensar en nous somnis, un nou lloc, una feina, els exàmens que s’acosten… i començo a Somiant truites… i amb el cap ple de pardals, recordant fa dos anys, fa pocs dies… ahir i abans d’ahir… canvio el títol del Blog; torno a saber que puc fer realitat els meus somnis, hi confio. He necessitat temps, llàgrimes, somriures, música, bronques, xerrades, anàlisis psicològics, dubtes existencials… i especialment una petita empenta de cada un de vosaltres (bé… d’alguns sé que més d’una). No em freneu ara, ara no… m’ha costat arribar aquí.
Que avui, t’escolto i penso en tu; que sòc feliç… i no t’ho sabria explicar… que avui t’escriuria una Love Story.
o si… Estic als núvols. Estic amb tu, encara que siguis lluny i no et vegi… notant el tacte les teves mans a les meves… una abraçada i… un suc de taronja…
AltresApril 25, 2006 11:45 pm
És que havia pensat tantes coses per escriure avui… si m’he muntat uan peli quan baixava de la uni (avui sola) i passava per l’altre costat de la vorera… com aquell qui no vol la cosa… a veure si em tocava una mica el Sol…
És que havia pensat tantes coses per escriure avui… que el llibre que estic llegint m’inspira en cada frase; hi hauria tant a dir…. en les hitòries del (Un)love Stories que tinc al cap… en els secrets que sabeu que sé i voleu que us digui… havia pensat tantes coses…
És que havia pensat tantes coses per escriure avui… que fa un any marxava cap a Berga; i no sabia tot el que m’esperava a la tornada del 30… no ho sabia, no ho planejava, mai ho hagués imaginat, mai! ja t’ho dic ara. En un dia la meva vida va canviar… I és que avui tinc aquesta sensació… que les coses no sòn com eren ahir; que sòc una persona diferent (crec) Sí Roger… cada dia ho dic… però avui no ho he dit i me la sento… em sento… el meu So! i aquesta vegada gairebé m’agrada…. em "sento" bé… però encara falta afinar…
És que havia pensat tantes coses per escriure avui… que al final he acabat escrivint per pensar avui… i no podré dormir, perquè en el fons sé (i sabem) que demà pot ser un dia important a la meva vida… demà passat també… divendres potser…. i potser dissabte o diumenge… (dilluns no repeteixo… o si?)
I sé que em tocava ara fer un pas; i no l’he fet… tinc por. Un nou lloc, una nova vida, feina de "lo meu" (realment ho és?)… m’estic fent gran… i com sempre, els canvis em fan il.lusió i en tinc ganes… però… em fan respecte.
I com tantes altres vegades; em quedaré palplantada, amb la veu estrangulada en un nus invisible, els peus enganxats a terra sense moure’s (com a molt tremolant…) i faré una vegada més com si res… i esperaré…
I mentre esperi a que algú faci el pas per mi, a que algú em digui què haig de fer,… algú em passarà al davant… i sé mentrestant potser me n’estaré arrepentint, algú em refregarà per la cara que m’ha pres el que podria haver estat meu. I jo, resignada, em diré que si no ha passat és perquè no havia de passar; que no era per mi!
Que no sé reaccionar, em paro massa a pensar i se’m passa de llarg aixxx… llavors sento la veureta que diiiiiuuuu: "Els quasi sempre es queden amb quasi" i un quasi no és res; ni al record… a mitges… decora’l com vulguis… però no està acabat… i potser aquí hi ha la màgia…
És que volia pensar tantes coses avui que escric des del fons; i des d’aquí baix veig que tornaré a pensar (com tantes altres vegades) que "podria haver estat jo al seu lloc", "ho podria haver fet millor", "I si…".
Impotència; igualment no cal pensar-ho… però hi pensava ara… en La Setmana de les Sorpreses, dels Canvis… què em passarà? ni idea… aquí hi ha la gràcia…ja no em tiro les cartes…
PD: el pas, el faré quan realment estigui entre l’espasa i la paret, ho sé… ni que sigui per fugir per un dels 2 costats…
AltresApril 22, 2006 11:36 pm
m’ha encantat….
Feliç Dia de Sant Jordi a tothom;
que caiguin moltes roses i especialment mooooooolts llibres… aquí ser dona implica rosa?¿ nono jo diria… rosa+llibre.
Que el llibre no ve de cap tradició masclista on la noia indefensa és salvada per prínceps que regalen roses i coses d’aquestes…. nono… aquí, les dones també llegim, i les flors es marceixen! mentre que un llibre és per tota la vida.
Aquí la Princesa moderna (sense drac ni príncep); i aquí seguiré perseguint "Cavallers"… tot i que de cavallers censu stricto no en queden gaires…. (ja no dic Sants jaja ja no dic Jordis tampoc…).
PD: Que consti que em soluciono els problemes sola, sense "Sants" (ni coses divines per l’estil). Que no estic esperant a cap Jordi que em vingui a salvar, no gràcies… abans em quedo amb el Drac.
AltresApril 14, 2006 8:45 pm
…Altos y Bajos y mil vueltas a empezar; Sentimiento ambiguo, falsa Claridad."
Ayer exactamente no hablé con la Luna jeje pero me he encontrado esto en el Fotolog de Herzia (ver links) y no me pude resistir… al Pensador Idealizando… y este texto tan bien encontrado (que resulta ser una canción de Machín no Anna? jeje … la 2a estrofa también da que pensar)
"A lo largo del camino" (Canción de Aspid) Da título al post de hoy, es la canción de Hoy pero no la puedo colgar en el Space… problemas "Técnicos" …Fragmentos de ella los encontraréis en el siguiente texto; en negrita y cursiva entre comillas (letra de Joanjo Bosch), altamente recomendada…) "Tierra, Agua Y Pacienciaaaaa"
La vi Muy Bonita eso sí… y las estrellas… La EsTrElLa…
Dicen que todos tenemos una, yo tenía tres, una Se Apagó (o la apagué, por Vieja); "Vida ennegrecida por la tranquilidad de saber, que no cuento contigo; de saber que estás lejos de mí..". Era Fugaz pero siempre volvía; era Estrella Boomerang. Aún así, Su Luz aún me llega… y hasta me da calor a veces… Espero que no vuelva "y confirmar todas las dudas y esperaaaar y esperaaaar …a que no vuelvas"
"Aprendí a no ser de nadie, y por fuerza a escoger entre lo AMARgo y lo DULCE… me quedo… me quedo… … con el GUSTO de tu PIEL"
Mis dos Estrellas Suenan tan bien que Reconstruyen mis Sueños Rotos; es la música de unos dedos Deslizándose con Velocidad, Precisión, Constancia, Sentimiento, Agilidad, Esperanza, Decisión, Afinación… Sobre un Mástil; mi alma Perpleja, Hechizada por el Embrujo de los Sonidos que de las Guitarras Sacan. En Dos Semanas me han Devuelto la Vida, la Ilusión… y hasta las Ganas de Tocar…
"Obras Completas y otras Mil por empezar"
Tengo Dos Estrellas, una la que me guía, la Polar: Sabes quién eres, lo Sabes… me Guías! (aunque a veces, seas más Bipolar que yo…) Ilusión, Genio, Naturalidad, Arte, Sonoridad, Intensidad.
"Cumbres quedan tantas cumbres, taaaaaaanto por remaaaar, taaaaaanto por remaaar..." (ànims Ignasi) "Guerra Calma y Pacienciaaaaaa"
Y la otra, es aquella que Brilla por CaSuAlidAd. La que sale en malas épocas, como si de un Caracol se tratara, que en ver (o OíR) caer las primeras gotas de Lluvia… saliera del caparazón donde se había escondido hasta entonces.
Y ayer, una vez más, CasualidaD LlenA de HechizO… y sin NecesidaD… "lamiendo a Oscuras un Cuerpo por Explorar… entre línea y línea NO HAY EN QUÉ PENSAR"
Luna Llena estos Días… será esto;
el Hombre de ayer no se convirtió en Lobo, …..este No.
y bueno… aquí sigo esperando una Estrella, la que será mi Sol; y como dice la canción de Aspid "Apuntando a la lejanía sin disparar…".
AltresApril 11, 2006 12:30 pm
Perquè ha de ser estàtic l’art?
La meva germana estudia Història de l’Art a l’insti; he estat fullejant el llibre… amb diverses obres d’autors taaaaaan diferents!
Especialment aquesta m’ha cridat l’atenció; quan l’he llegit encara més…
Us deixo una frase de Calder, qui va iniciar l’Escultura Cinètica:
"Si no et pots imaginar alguna cosa, tampoc no la podràs fer; però tot el que puguis imaginar és real." (… a vegades falta saber passar de la imaginació a la realitat no?)
Aquest que us poso és un delsl Mòbils Estables que surt al llibre de la Núria; que definit pel poeta Peter Bellew:
"Satèl.lits del Somni de Metall, forjats amb la precisió de l’enginyer i modelats amb la sensibilitat i la intensitat del poeta".
Una al.legoria al Moviment de Translació, la Terra al voltant del Sol, la Lluna al voltant de la Terra i a la vegada… les dues al voltant del Sol… giraaaa (quin mareig) (i encara ni tenim en compte la Rotació, és que el filferro no els deixa… jejej)
Plaques de ferro, filferros… moviment (hi ha qui diu que les obres de Calder sòn les pintures de Miró portades a l’escultura).
Podeu veure més obres i saber de la vida de Calder, a la web de la Fundació Calder: www.calder.org
Ja sabeu, sempre m’ha agradat tot això…. especialment els que em coneixeu; els mateixos també sabreu que…
A la meva habitació també tinc un mòbil (que vam fer els 4 de casa fa uns quants, molts!, anys…) del Sistema Solar, però no gira… simplement sòn boles de Porexpan, cobertes de pasta de paper, pintats… (els anells estan currats eh!); només es mouen quan fa vent, però sempre romanen en la mateixa posició els uns respecte els altres… però ara que hi penso… Els satèl.lits no hi sòn. Veus? els meus tenen Rotació però no Translació…
Sort que tinc totes les estrelletes florescents, que veig a la nit quan me’n vaig a dormir… fins i tot tinc el Carro dibuixat, Orió i Cassiopea… Ara… com les que es veuen aquí a Borrassà, a Port de la Selva o les que Veia al "Cel del Sur" res…
i a Barcelona res de res… i es troben a faltar… Potser me’n posaré de florescents…
AltresMarch 30, 2006 11:23 pm
Avui he somiat un quadre que com ja he dit no puc pintar… tot i això em conformaria amb interpretar-lo… ja sabeu… m’agraden els somnis i m’agraden les interpretacions. Bé, les dades sòn aquestes:
He arribat de la uni, avui estava una mica marejada (suposo que del sopar d’ahir al kebab jejje) i com no estava gaire fina (la Primavera fent de les seves…) m’he estirat a llegir… he llegit 4 línies… i m’ha començat a venir son… i m’he deixat guanyar.
EL QUADRE
És una mica mmm surrealista (influències d’última hora i de tota la vida Dalinianes com no…)
Inicialment, el quadre és un quadrat; Un Pont. Es veu en primer pla un semiarc romànic (o potser gòtic perquè tenia una mica de punxa) i els nervis ben marcats. la pedra amb qué està fet sembla calcària però és gris fosca. Aquest semiarc queda tallat a la dreta més o menys per la meitat unia mica més. En canvi, a l’esquerra té un dels pilars que sustenten el pont, se submergeix en aigua…. però no es tracta d’un riu; és un Pont al Mar.
El mar està bastant tranquil amb les onades lentes, el Sol no es veu però es reflexa i l’aigua fa de mirall al pont. L’aigua brilla tant que és com blanca amb tons roses i blaus cels. En canvi, el pont, es gris fosc, i la part de davant, la del costat on sòc jo és fosca, a l’ombra.
Llavors, la imatge s’allunya, i es comença a veure el Mar cada vegada més clar…. cada vegada més, la textura de les onades canvia i passa a ser una textura més suau, avellutada i arrugada com si fos Nata líquida amb un punt de consistència; com quan jugues amb la cullereta a arrugar la pàtina de nata abans de posar-hi les maduixes, o la nata del tortell mmm (ja queda poc jeje)
El pont resulta no ser un pont, sinó un ganivet; és com si s’aixequés i queda semiinclinat un àngle d’uns 60º (sentit antihorari començant de l’eix x típic jeje). Resulta que l’arc que veia i la part del pilar era un dels arcs de la serra del ganivet.
llavors es veu una ma que té el ganivet, la mà que l’ha aixecat de l’horitzontal als 60º, està tallant la nata; i al seu voltant una estela d’arrugues a la nata… i talla…
Estic sonada ho se jeje jo ‘he fet una mini interpretació, després, mentre l’escrivia me n’ha vingut una altra… si teniu alguna idea o un llibre d’interpretar somnis i em voleu ajudar…
Idees per dibuixar això com no sigui en vinyetes! el cas és que aquesta tarda ho he intentat però he acabat dibuixant arbres despullats amb branques i ramificacions per un tubo… com els meus pensaments.
AltresMarch 28, 2006 10:46 pm
Aprofitant l’avinentesa de que demà hi ha una altra oportunitat
de veure un eclipsi de Sol; tot i ser Parcial només…
Un relat que parla…de la impossibilitat a la fugacitat; de la ideal a l’instant clau.
Un amor platònic que potser dura poquet, potser aquí està la gràcia. Em venen al cap frases com: “Tot és fugaç…”, o “El que no pot ser no pot ser”… seguida de… ” veus com no hi ha res impossible…”.
Una vegada més, …acaba amb la separació.
2. Eclipse de Sol
(2 Octubre 2005 publicat ja a www.fotolog.net/kaileigh)
Cuando notas que el Sol eclipsa totalmente, notas que tu vida solo se para un instante, tienes solo un instante para ganarte el Sol, Luna.
El Sol con su color, su Luz, inspiración… y tu?
Luna, brillas gracias a su destello; brillas gracias a él, gracias a su luz. Luna, tu eres importante y llena de magia pero… el Sol te gana, una vez más, otra vez!
Tu Luna llenas de magia la noche, te vistes por él, Pero él casi nunca está, no está aquí, ya duerme, solo.
Y tu lo esperas, toda la noche, solo para verlo solo un momento, solo…. y llega solo el Sol por la mañana; ¿solo llora la Luna por él? ¡Sola!
¿El Sol solo quiere estar Solo? ¿La Luna lo echa de menos?, ¿sola?
Solitario Sol, solo Lágrimas Luna, sola….
Luna no Llores, el Sol sale Solo cada día.
Luna no temas, el Sol va Solo cada día.
La Luna lo busca y lo espera cada día, Ella no quiere eclipsarlo, ni mucho menos, solo quiere tocarlo, aunque sea un instante; Solo los dos, Solos, la Luna y su Sol. Solitario Sol se queda después del Eclipse;
Solitaria Luna, que llena sus Lunares de lágrimas. Los dos, opuestos, contrarios, 180.
¿algún día se reencontrarán?
Solo un instante, solo un Eclipse, solo un momento. Fugaz.
AltresMarch 25, 2006 1:09 am
Apa ara comença la tanda d’historietes de (des)amor… és que he escoltat Unlove Me de la Julie Roberts… (poseu unlove al Google i ja surt…)
Potser hi haurà la vostra història vista per mi; potser la meva vista per vosaltres, i en qualsevol dels textos algun dia us hi veureu reflexats, veieu alguna de les vostres parts, o… us identifiqueu amb algun dels personatges…
Per començar una de les que tinc ja fetes :-) hi ha son i feina avui. Ahhh que estarà amb pseudònims i cosetes canviades, exageracions, idealitzacions… mentides i tot. Fins que me’n cansi jeje
Bé, aquesta la vaig fer per vacances de Nadal, un dia d’aquells que no volia estudiar, com ara (jeeee així em va anar… ejem ejem).
1. ENDREÇANT L’ARMARI (EL MEU CAP)
Fer endreça de l’armari és un gest simbòlic que tinc cada vegada que tanco etapa… com quan acaba el curs…
Ahir ho feia, però no tant a fons… encara pensava que havia de llançar molta roba vella, que no me la poso.. que no m’aporta res… a part de records… de qui me la treia.. de quan la portava… vella… en desús.. pantalons en els que ni hi dec entrar… jerseis d’aquells que sòn molestos, d’aquells que rasquen… però ho guardo tot per si de cas… algun dia fos necessari…
Amb la ràdio a tot volum… cantant les cançons que anaven posant, clar, les que em sabia…
Va sonar… La Cançó… la que sempre més em farà pensar en Ell… la que vaig tocar…Sí…El que deia ho sentia,pero no tant, potser per això em va quedar bastant bé… però ahir encara ho vaig sentir més… com pots tenir tanta por de perdre algú que ni coneixes ni tens… no voler que marxi; no voler estar sense ell… que fort!
Vaig canviar l’emissora i com si res, perquè res hi ha ni hi havia, vaig seguir… mentre ordenava els pensaments m’anaven arribant… l’últim any havia estat molt intens… intens és la paraula.
Tot ràpid confús i difús… és una manera de desar coses, posar cada cosa al seu lloc; planxar les arrugues i retrobar peces que aquest any encara no t’has posat… noves visions i retrobaments que sorprenen…. és nou? No, què va.. és de fa tres anys!
Els penjadors del meu armari crec que són tots diferents els uns dels altres, te tots colors i formes… alguns de deformes! Alguns de plàstic, altres de fusta i altres de filferro… anava col.locant les coses per ordre… les camises, els pantalons, les jaquetes…
I pel mig se’m va escolar…
Si… no me l’havia posat gaire en tot l’estiu… perquè¿? El vaig agafar.. i en tocar-lo vaig tornar a tenir una sensació estranya… el Record, va tornar: el dia que el vaig estrenar, … el vaig agafar amb les dues mans, me’l vaig mirar i vaig notar la seva mà per darrere l’esquena…
El Sol entrava per la finestra, i no podia perdre temps, em vaig quedar uns segons en blanc amb el top a les mans, el vaig tornar a penjar, i va tornar a lliscar per les espatlles del penjador…
L’etapa potser es tanca… però les coses cauen pel seu propi pes. I encara que les vulguis sostenir si no s’aguanten no s’aguanten…
el vaig guardar al calaix;
potser l’estiu que ve me’l poso!
Marina Arbat Bofill (Desembre 2005)
AltresMarch 16, 2006 12:54 am
l’heu sentit?
jo n’he sentit dos o tres de Sons, un de més fort i els altres eren com un ECO al meu cap… no paraven de repetir-se… l’heu sentit o no? avui no parava de sonar la música… una banda sonora hem fet entre tots…
tot i això n’hi ha molts que no els sentien, pròpiament no en tenien ni de trencats, ni per trencar… i els Sons dels altres ni els senten… encara menys els escoltaran…
i un dia més, pensant massa o preocupant-me per res, no puc dormir… la música segueix sonant al meu cap; fent cops com si la beguda hagués tocat fons, com si el got de vidre hagués caigut enmig del desconcert, com si em trobés inmersa en la multitud per veure’t i m’apretessin, agobiessin, aixafessin, moguessin, sobessin, ignoressin,…. m’he deixat portar i se m’han endut… lluny, però no amb tu… i el gel ja s’ha fos i dil.luit… i encara no me l’he pogut acabar… saps? m’agrada deixar un dit de líquid als gots, per tenir la idea de que no s’ha acabat del tot; de que sempre que vulgui podré fer l’últim sorbet, el que em deixara el gustet dolç a la boca, quan soni la nostra cançó.
i amb les muses i la música; avui t’he fet una altra cançó. una cançó que, segurament tampoc veurà mai la llum; com tantes altres…
AltresMarch 15, 2006 1:10 am
Que som quatre, tu, jo, l’altre tu i l’altre jo…
Tu i Jo ens entenem;l’altre tu i l’altra jo gairebé ni es coneixen…
T’he de dir que "quiero hablar de nosotros…" como tales, tu y yo por separado, tu y yo al duplicado;
ho sabies que ets dos? jo si… fa temps que ho sé…
va com va però tu i jo crec, i et dic que ens entenem, sense dir-ho als altres… ni a nosaltres!
a l’altre i l’altra no els hi hem de fer cas; o si?
Els "altres" son una mica parats, massa reals, de plàstic racional… de timidesa embolicada de vergonya.
Tu i jo, en canvi, tot i ser virtuals, cent vuitanta graus irreals però més purs que mai, prenent l’essència, només la part del tot; la que jo vull i la que tu vols… m’entens no què vull dir? diria que tu si, però ell no… què li he fet?
Si… me gustaria pensar que hasta puedo hablar bien si escribo así; aquí, ¿me gustaría?… no hablar, sino escucharte; perdóname quiero decir leerte, no necesito tocarte con esto tengo bastante, tendré bastante; no quiero sacar tus matices de mi vida, así no te echaré de menos. Antes me conformaba con escuchar….Ahora prefiero sentir, y creo que te siento… más aquí y ahora que ni te veo.
Tu otro Tú no me cae muy bien, más no lo entiendo, pero huye de mi y no se, es que veo que además pasa de mi …bueno que te voy a contar si una parte de ti lo sabe… ¿te lo cuento?
Mi otra yo es insuportable! es muy pava, torpe y… me hace la pirula cuando está contigo. No quiero ser así, no tendría que ser así, lo sabemos lo sabemos… pero es… lo sabeis los dos! ¿Porqué no haces nada para callarla?
Més reals que mai, com he dit tu i jo, perdem generalitat, perdem el sentit de grup per individualitzar-nos aquí sobre alguna cosa que fa la funció de full en blanc, amb alguns punts que fan l’efecte de lletres negres…
a veure si els quatre quedem un dia d’aquests per sopar, potser els aparallem no?
Quien sabe… yo solo se que no la entiendo ni me entiendo; menos te entiendo a ti… pero es que a él ya ni te cuento…
Fins després Tú…
fins demà Altre Tu…
ves a dormir Altra Jo…
I aquí seguiremos idealizando;
tomando la Luna menguante como a entera,
para que de la luz necesaria en mi noche,
el lejano Sol como Si no estuviera aqui…
seguiremos en las sombras y penumbras del Miedo.
Y tus dos facetas la buena y la mala mezcladas;
para dar, una vez más, lo mejor de ti:
Mi iDeaLizAcIóN.
…i és que moltes vegades, la diversificació no és bona.
Moltes vegades, més val fer una sola cosa ben feta;
més val… si… ser jo, jo mateix/a; però sòc jo i prou?
AltresMarch 12, 2006 6:37 pm
SECRETOS COMPARTIDOS ¿Es suficiente el amor? (PRIME)
Director: Ben Younger
Actors/Actrius: Uma Thurman, Meryl Streep, Bryan Greenberg.
Sòc al tren… i com no ti