Cercles paral.lels - l’egoista sóc jo
I avui amb ganes d’escoltar l’Stu Hamm amb el Kings of Sleep… i Porcupine Tree que aviat venen a Barcelona :-) molaaa però em preguntava perquè tornar a treure aquests temes que no sé per quin motiu recordo que són els típics que escoltavem romànticament a l’època que segguiem als A s p i d … curiós…. perobablement pel tema de la nova separació de l’altre grup… probablement perquè el sentiment acaba sent el mateix, perquè un altre cop el cercle s’ha tancat, estic trista i la meva parella tampoc ho entén…
Que vosaltres hagueu acabat malament mai voldrà dir (el que alguns, per la vostra actuació vers mi inferiu) que jo comparteixi la felicitat per la dissolució d’un grup que m’ha portat tantes alegries i m’ha fet sentir tant a baix l’escenari; o sigui que no em vingueu amb hòsties.
i és que tots sou uns pesats! i uns egoistes sí! però jo també, perquè estic indignada que us hagueu deixat perdre un projecte així, una amistat, i sobretot que haureu tornat a contribuïr en la meva idea que el mundillo de la música sigui un cop més una empresa de contactes, on la gent es mou per diners i interés, no pel sentiment de la música. I estic enfadada egoistament també, ho reconec. La meva idea en que no hi ha res pur, ni lletres certes, només versos que ruimen i notes que no surten dels sentiments sinó de les escales i clitxés al llarg del temps…. I es repeteix al sensació d’impotència, es tanca el cicle de nou, espero que aquesta vegada també torni a començar un projecte xulo, però amb una mica de sort no s’acabi.
I és trist, perquè pel simple fet de ser la parella se’m tracta com si tinguessim la mateixa idea, com si jo pensés el mateix… o pitjor encara! com si la “culpa” d’aquesta decisió fos, en gran part, meva.
No nois, no us equivoqueu, que a casa meva mana ell.
I en realitat no volia saber res d’això, he lluitat sempre defensant i finalment m’he esquitxat sense voler.
PD: …. i mai podre oblidar el primer dia que us vaig veure, que el vaig retrobar, aquell dia em canviaria la vida…
