La decadència del “suposat mestre”
I avui explicarem un conte que parla de l’ambició i de com es pot perdre tot en un moment encara que siguis a dalt.
Et deixen de trucar i et penses que és per enveja o potser perquè no volen que els superis… no noi/a, abans eres guapot/a i vas tenir la sort de que ell/a s’enamorés de tu i t’agafés… no pel teu nivell musical, sinó pel teu físic, i llavors es va acabar (i punt)… però vas tenir la gran xiripa de caure en gràcia i ser al lloc oportú al moment oportú, encara semblava que en sabies prou… alemnys de fer el que calia/tocava…
Amb l’excusa vas anar endarrerint els teus propis projectes que ara, després de 10 anys segueixen sent tant de fum com abans… i és una pena…
llavors l’ambició…. també va jugar el seu paper: vas començar a demanar més, a no ser tan guay i a no voler escoltar els altres…. això que tu defensaves com a qualitat -deies que així l’estil dels altre sno t’influïa- ha fet que et quedis endarrerit, arcaic i antiquat encara que portis samarretes d’adolescents de 16 anys ( i no ho dic per la talla…).
Aquest ha estat el problema, que s’ha vist realment agreujat per un sol motiu: tots els que pensaves que eren amics teus s’han perdut pel camí, les mentides i les ploraneres ja no funcionen, i sobretot… és el que té anar amb mercenaris per la vida, qu eus veneu per un petit moment de felicitat. Per cert sí, els que encara et van llepant el culet són els que volen alguna cosa de tu - o no te n’havies adonat?
i si, avui he posat el dit a la llaga, perquè en realitat vull venjança i tinc bastanta set… sé i comprovo dia rere dia que el temps posa a les persones al seu lloc, però…. mmmmmmm és dolç aquest gustet… i ah! no esperava resposta, la meva pregunta era retòrica, tenia clar que la resposta era No només ho volia fer notar, recordar-ho per si de cas no hi pensaves.
Torna a començar el curs, 5 anys més tard.
alehop!
