I mai podré explicar….
Els teus passos caminant, sé que escoltaré uns passos diferents als meus, tu m’acompanyaràs….
ja és de nit, puc notar el fred, no faig res perquè sé que els teus braços sentiré, tu me’l calmaràs, i mai voldré separar-me de qui mirant-me pot sentir calor i en dir-me com em vol, ho fa sense parlar…
cada cop que estic rient, que el camí és més fàcil, sé que el teu somriure hi és (el sento respirar…)
Quan em trobo on no se res on no conec cap detall que ajudi la teva mà m’acompanyarà
i maaaaaai podréeeee explicar com et puc arribar a necessitaaaar la veu que em diu “T’estimo ets part de mi” (la sento respirar).
He viscut tot el teu nom, i mai tornaré a ser qui un temps m’he pensat… tu has canviat el meu voltant, res no tornarà a ser igual, per sempre voldré que amb mi estiguis.
i mai podré explicar com et puc arribar a necessitar la veu que em diu “T’estiiiiiiiimo ets part de mi” (la sento respirar).
Mai podré explicar… que em fa por estimar taaant em fas sentir com mai… sentir com mai abans tu m’has fet sentir… que em fa por estimar tant…
