Paral.lels 3
Me voy… porqué este sitio está lleno de noches sin arte, de abrazos vacíos de mundos aparte, de hielo en los ojos de miedo a encontrarse… de huecos de rotos de ganas de odiarse…
mmmmmm
pues sí… aquest mundillo és una kk i el que no era hipòcrita s’hi acaba convertint… que fals el col.leguisme entre músics que per darrere es posen verds, que fals… aixó si… dalt l’escenari tooots contents…
mmm como la vida misma… el problema és que ara la que no és gens falsa sóc jo, i sóc la que quedo malament…
Per cert, aquest paral.lelisme ve per la càmara de vídeo i l’aigua jajaj el que nosaltre shem fet recentment al laboratori… veure l’evolució de la làmina de l’aigua amb moltes imatges per segon… i es veuen coses curioses….
i no escric més que xerraria massa tot i que em queden masses coses per dir!
Bon any! i Welcome to my truth!
solo es un infiernos sostenido… por el miedo a equivocarnos….
