Bé,
no discutirem les casualitats de la vida un avegada més perquè com ja sabeu sempre em passen coses extranyes (rollo LOST) que només em passen a mi…
quants guitarristes conec que hagin portat la mandolina als bolos? és una pregunta que em faig bastant sovint… pel somni i pel sofà de Musiclan…
no us preocupeu si no ho enteneu, algun dia faré els 2 llibres…
l’altre dia reiem al metro amb companyes del CAP mentre explicava la meva historia d’amor amb en Jordi jejej que realment bonica clar, i flipaven per com es pot aconseguir sortir amb el personatge que observaves des de baix l’escenari.
Sí divertit, sobretot la segona vegada jejej no? perquè si expliques les coses bones també hauries d’explicar les dolentes, i aquestes coses les amago sota el llit.
Dilluns genial al Lunatic però amb un ull mirant cap a la porta per si de cas haviem de sortir per potes, cançons memorables, de la vida i en especial de la meva… jejeje comentari del cantautor lolailo, “Conoceis a MC?” -Sí” “Ah si? que pasa? que es tu primo? tu novio?” quin fart de riure …més o menys més o menys…
“es tal vez la luna llena, es tal vez que todo me afecta… “
Doncs res que mentres uns graven a casa i mesclen a Musiclan altres fa temps que ni hi posen els peus i fan el que poden en un estudi sense finestres ; n’hi ha un que ara resulta que fa de productor de Lolailo i kl’altre se’n va a tocar hardrock AC/DC…. té gràcia, perquè es creuen els camins mil vegades i no es troben… i es canvien els papers cada dia…
i té gràcia… una vegada més penso que si no hagués viscut la meva vida anterior m’hauria perdut moltes coses i sensacions, no ho trobo a faltar, gens! però m’agrada haver-ho viscut, i m’agrada, saber que seguim caminant, en direccions oposades.
Però si, a vegades, com avui m’agradaria trucar i saber què fan i que és de la seva vida, com els hi va la vida.
“Tengo días en que mi canción es el eco de tu voz”
Intento fer temes, poemes, i m’he de posar melancólica que sinó no em surten bé…
“perquè era Novembre…
perquè la guitarra…”
