I és que a vegades no es fa res ben fet…
Total que avui és un dia d’aquells en que acabo pensant en què m’he equivocat per estar així d’aquesta manera… perdent amics pel camí tot i que a partir d’ara (des que vaig entregar la tesina ho he hagut de posposar una setmana per temes de salut/refredat) doncs recuperaré els amics que he anat abandonant sense voler pel camí… i realment és irònic dir, que és per culpa de no xatejar pel messenger jejeje sort del fotolog i dels sms…. i de que a vegades quan en Jordi toca doncs venen al bolo… i també és culpa de que quan en Jrodi toca, o sigui gairebé un cop cada cap de setmana doncs vaig amb ell i l’altre dia del cap de setmana doncs tenim ganes de festejar, cosa que no es pot fer quan toca i quan jo sóc a BCN i ell a Olot… per tant és normal que necessiti estar amb el xiot un cop per setmana… total que amb això he acabat aconseguint que si quedo amb els amics de cap de setmana, bé amigues, doncs sigui al Jem amb la música a tope per tant no es pot parlar massa…. he acabat acnoseguint no anar a cap altre bolo de cap altre grup ni músic perquè vaig als d’en Jordi i ja en tinc cuficient… i he acabat aconseguint que fins i tot em faci mandra anar a aquests concerts…. Com pot ser¿? tota la vida criticant a les novies dels músics peru`q no anaven als bolos de les seves parelles i jo dient “uii si jo mai tin un (altre) novio músic i toca aniré sempre als seus bolos…” Mentiraaaaaaa! al ppi si, el primer any i mig si, fins i tot m’escapava els dijous jejejej però aquest últim any m’està costant… realment què sents? ja no és la il.lusió per la música, que malauradament, fa un temps que l’he anat perdent també pel camí, degut a desenganys en els que no entro, a veritats amagades i a falsos mites desmitificats juntament amb les martingales de le discogràfiques…. mmmmm total que el que acabes veient és que et passaras X hores de camí cap al bolo, X hores de muntatge en que passarà de tu, X hores de proves de so en les quals ni et demanen l’opinió ni pots ajudar en res i a continuació… els mític sopars… que en aquest cas acaben esent en un bar ple de fum (en alguns casos amb connotacions passades) i rollo plat combinat…. nervis que passes tu mateixa per l’actuació del nen…. les males llunes del nen perquè les prove sno han sonat com havien de sonar… els músics “listos” que arriben quan ja està tot fet…. ohmmmmmmmmmm café doble i a l’escenari… ells a l’escenari; tu a baix, a tornar a repetir les cançons… aquelles que fa mil anys que toquen (almenys el solo sol ser diferent), aquelles que temps ençà et dedicaven amb la mirada o saltant de l’escenari…. ja no… no tenen signiicat ni sentit i ja no, no et miren amb aquella carona…. és el pas del temps…
finalment el pitjor, l’Odisea de recollir, plegar cables i micros i carregar el cotxe mentre “los otros” segueixen xerrant amb la gent i fent-se els longuis…. com que l’equip no és seu i no l’han de carregar al seu cotxe…. jo ajudava però ja passo bastant…. amb això puc anar a dormir una hora abans!
Tot sigui per escoltar/sentir (què NO és el mateix) un bon solo (si és que aquell dia té ganes de fer-ne), suposant que no vingui l’amic opersona de torn a xerrar just quan fa el millor solo de la nit, típic error també… qui em coneix sap que m’indigna brutalment això…
i no parlo del tema peles ja que m’indignaria més, per posar un exemple (entre molts): parts iguals per tothom (encara que siguis qui monta/demonta/carrega/quadra dates i bolos/va a veure els jefes etc) Ok fins aquí correcte… però no…. pot saltar un del grup, que vagi de “lider” i dir… a partir d’ara jo bucaré més bolos, però al tantoooooooo que vull cobrar més… oh quan el pobre desgraciat ha quadrat dates, implicant trucar a 4 persones (i no 4 vegades perquè s’ha de donar la casualitat de que t’agafin el telf, i que tinguin l’Agenda a mà…) doncs total, tot quadrat no? i pocs dies abans et diguin “aiii se’m va passaaaar… ho sento, no puc venir!” i tu et quedis per exemple, sense cantant, o sense bateria o sense baixista… què fas? a) quedes malament amb el del local, i que es busqui un altre grup en els pocs dies que queden b) busques un altre component qu se sàpiga o estudï les cançons…. c) Tocar sense tal component… implicant clarament trucades i stress…
i ah per cert… dir que això pot ser cada setmana… i que clarament, el pobre desgraciat que ho fa, en aquest cas se sobreenten qui és, doncs… queda bé amb tothom però… amb qui es desfoga? a qui li toca el rebre?
M
PD: No és per desmoralitzar eh però… penseu-ho tres vegades abans d’aguantar a un músic, jo ho tinc moooolt clar, gràcies a dèu…. jejej bé, de fet ho he pensat/intentat tres vegades ja XD sort que em va la cosa…. d’ensopeger amb la mateixa pedra.
