L’any que ve…
La Francina vol que marxi lluny, a provar sort i com que en Jordi vindria amb mi,… això ho tenim clar, el que no tinc clar és que jo vulgui marxar si sóc una cagada, si vaig amb ell encara però sola mai de la vida, em fa mandra conèixer gent nova, canviar l’idioma, canviar de casa, arribar allà amb una mà al davant i l’altra al darrere,… però potser m’aniria bé…
El meu pare em diu que faci el que em digui el cor, però respecte a la carrera el cor no em diu res, més aviat calla.
El meu cor només diu Jordi Carles Mas, amics/gues, família, bensestar, vida social i personal, i… casa meva…. Quina és la meva casa?
La meva mare racionalment em diu que ja tinc una edat per començar-me a mantenir, i ho entenc i ho vull fer; …encara que actualment ho semi-aconsegueixo fent de becària a la uni,… Per cert, demà la meva primera clase…
El que creia que estava interessat en mi crec que és un interessat i s’apofita de la meva voluntat i ganes de fer coses (gratis per la tesina s’entèn) i fins i tot els del parc em diuen que no em passi,… ¿tu creus que és normal? la idea era bonica, la imatge del meu cap també, ara la realitat és crua.
Avui Insomni, nervis per demà i… ah he fet un cafetò i com que feia tant que no en prenia…. deu ser això….
