Welcome to my truth - Paraula de groopie

Una setmaneta interessant, en la que el passat que creies oblidat reapareix en el moment menys pensat. Comencem… Dissabte passat a Vilafranca del Penedès… al costat, mmm Pontons es deia, un sopar popular i l’últim bolo d’en Jordi amb el Tren de la Costa (finalment ueeeee ueee ueee!!!), gent gran i de Pontons, a l’hora de sopar, vaig la lavabo i em trobo dues noies joves que em demanen un lloc per anar a sopar. I jo clar, ni ideia, no vaig ni pensar què hi feien allà en aquell poble en el que s’hi ha d’anar expressament, total venien a veure en Jaume jejeje però em sonaven… …. xerrant, xerrant, resulta que les devia haver trobat en moooolts dels bolos en que havia anat en la meva època de Rock català, diguèssim l’ESO i una mica de 1r de Batxillerat per situar-ho…. i xerrant xerrant, va i me n’adono que els hi estava explicant les meves batalletes de “fan” i…. posetriorment groopie… i total, coses que no havia explicat mai a la meitat de la gent que conec, va i els hi explico amb total normalitat (em vaig portar bé, no vaig criticar, i em vaig redimir, ni res) amb normalitat dic. Això que està tot superat i ben plegadet al calaix dels records. …. dimarts… el meu company dels Bolos amb “entrada per llista” i “d’acmpanyant dels músics” i company de camerinos, també gran Bateria, del qual certa persona en va arribar a estar gelós… Doncs reapareix ens passem el mobil i quedem per la setmana que ve, com si no haguèssin passat auqests pràcticament 3 anys!!!! juas, es diu ràpid,… com dir-ho, havia borrat tota l’agenda del mòbil i havia deixat de fer-me amb gengt que stigués relacionada amb tot el que l’envoltava per oblidar, em va anar bé, però m’agrada retrobar-los, gràcies a ell vaig fer bons amics que vaig deixar perdre, tot i això el myspace fa miracles i els recupero; ara em sap greu, però entenen perquè ho vaig fer, segur. …dimecres… un dia que escolto la ràdio,… ains… cambio i a la tele grrr veig un clip den Manu Tenorio i surt un hotel que em sonava grgrgr jajaja semblava fet expressament, un ascensor transparent XDD …dijous… gràcies a dèu vaig estar tranquil·la, sola al pis (no recordo quan havia estat la última vegada!!!) de les 4 companyes de pis que tinc…+ respectives parelles jejej dutxa, soffing, preparar la maleta per divendres i cantar a la dutxaaaaaaaaaaa ueeee (des de la resi que he anat perdent la costum, em feia vergonya que em sentissin). I divendres uf…. jejej vaig a clase i patapam, el profe que tindrem les següents setmanes es diu… J. Armengol per sort està especialitzat en limnologia d’embassaments, com siguin parents cauré de cul…. vaig al tren, s’asseu un home al meu costat i xerrant de música amb una noia de la ràdio, que si en Thió, que si el Whiskin’s, que si Ariadna Records,… era el Mànager de GOLBAL DISCOGRÀFICA! que fort, i jo sense cap cd de Monday Club!!! no hi ha dret, ah si i després baixo a Girona i anem a Musicom, i l’unica revista de Guitarra Total que hi havia, patapaaaam la foto allà anunciant Godins XD per cert molt lletjot eh….

CONCLUSIÓ: és ben bé que no es pot fer res que sinó et persegueix toooooooota la vida. Amb tot, si està superat ho recordes un petit moment amb melancolia, rius nerviosa, i continues amb el que feies i el pensament s’esvaeix. Per cert, sort que en altres casos no va passar res, perquè, no saps mai quan t’entrarà el Passat per la porta,… riuràs nerviosa i continuarà tot com si res després d’un petit moment una miiiiiiica violent i tens XD