Ja vaig un dia tard
Et proposes escriure un conte cada dia, a veure si en surt algun de convincent o de prou bo per tal de que quedi al record o memòria,…. No potser, amb una mica de sort, ganes i empenta, atrevir-me per tal de publicar-lo en un recull d’aquí uns anys com ha fet aquestes festes el meu Mestre (a diferents nivells, no només el guitarrístic) Ignasi Bosch.
Per on anava ah si, que vull revifar aquest blog, cosa que em costarà i no aconseguiré, però els propòsits de l’any nou (almenys els 1rs dies) s’intenten complir no? Al gra, que jo només escric, bé, escrivia quan estava trista, potser per la sensació de soledat o potser perquè tenia més temps individual (cosa que ve a ser el mateix…). I ara he estat d’any sabàtic i veig que escriure em cota més, és més forçat, he perdut la pràctia i segur que dsprés de l’esforç que implica tindré agulletes…
No exagerem.
De què puc parlar? mmmm mmmm nuse!!
…. em contradic… no estic inspirada, em sembla que començaré demà… :-P
Avui com a petit homnatge i per posar-vos la mel a la boa us poso un retall d’un escrit de l’Ignasi: del llibre Palabras Elementales. Perany a “La Búsqueda” i sempre m’ha encantat, Clasificar: (el link d’internet és http://www.ignasibosch.net/refugio/busqueda.html)
¿Por qué ese afán de clasificar? ¿Por qué tiene todo que tener un orden?
Contaría mil historias…. aunque todas ellas inacabadas… no por no saber el final.. Quizá sencillamente porque no lo tengan… que pasa ¿entonces? ¿Dejan de ser historias?
Hay historias que solo pueden ser contadas al oído… susurrando… historias que pierden todo su sentido si se pronuncian en voz alta…. hay incluso historias que ni susurradas pueden ser explicadas como deben. Hay miradas que son historias repletas de matices y ricas en contenido…el silencio
¿Por qué ese afán por empezar de nuevo? Esa inquietud de poner un punto y a parte… ¿es impaciencia? ¿Es limitación?
¿Qué valdrá la pena en realidad…? Cambia a cada instante..
¿Cómo pretender o esperar que nada de lo que digo sea entendido? Eso ya no depende de mí.. sobrepasa mis posibilidades
Trozos inconexos que forman un ser…
Bon Any 2008 a tots/es! que no sereu masses els que passareu per aquí, després d’un any i mig de pràctica inactivitat…
Quin detall més maco. Mil gràcies.
Ja es trobàven a faltar les teves paraules per aquí!
Molts records
Comment by Ignasi — February 2, 2008 @ 5:28