Welcome to my truth - Paraula de groopie

… my eyes…." Tan de bo posguessis ser aquí amb mi… mirant-me fixament als ulls una vegada més…

"I just want to be your number ooooooooneeeee….. " Gran concert el d’ahir… no el reconeixia amb l’acústica… no me’l conec gaire si surt de l’estil rockero en el que el tenia…. que canvia de guitarra i canvia d’estil… i i mencaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaanta…. m’encanta m’encanta… és un crack… és… és…. és… fantàstic… em fa sentir… em fa… uhmmmm…. mmm…

Que mai havia estat així, que mai havia vist les coses des d’aquesta perspectiva… Que ho veig tot clar. Sabeu? no m’espanta, més aviat m’apassiona i em posa uns nervis d’aquests guays i pessigollers a la panxa. Que mai havia tingut tantes ganes de riure, de cantar i cridar… d’explicar-ho… perquè no penso en res més… perquè vull estar amb ell i especialmet peruqè… Tot és futur… i ja ticn ganes de ser l’estiu… d’acabar amb aquests exàmens…

Prudència em diuen alguns; si, la tinc… però no us sabria dir perqué… però sé que no cal. La màgia de l’amor, la casualitat de les coincidències… digueu-li destí que ens va (re)unir per Setmana Santa.

Fa dos anys tenia la motivació, una entrada a la Mirona de Salt, concert d’Aspid + gravació del DVD. Sentia que hi havia de ser, per tant, havia d’aprovar-ho tot a la primera (bé… menys física que anava directa a recuperació….); dic que havia d’anar al concert, encara que em fes por conduïr fins allà sola, em vaig superar… encara que en teoria hauria d’haver tingut altres "prioritats"… encara que no sabiem que aquell seria un concert d’Adèu… hi havia de ser. Jo formava part d’aquells concerts. Sabeu? sempre em posava allà mateix… allà davant… a primera fila per veure bé els seus solos… sabeu? per això no surto gaire al DVD jaja (a part d’un fantàstic 1r pla… Scaramouche scaramouche will you do the fandango…) sempre anava més cap a la dreta… sempre davant… (ho sabeu… que no se’m podia parlar mentre tocava jeje)

I avui encara recordo les pessigolles que em pujaven quan s’acabava la intro de Babel… "……. Donde hoy más que nunca reina lo inestable y lo inseguro… un intento más a través de la música de dar forma a todo este caos… " tot fosc… apareixia ell… un focus blau l’il.luminava… i començava, sol, el riff de Flores Deshojadas obria els ulls… nosaltres a baix supernerviosos… pendents i expectants… llavors se li sumaven baix i bateria… uuuff… com explicar el que se sentia des de baix… s’acabava el concert i només pensavem tots en el següent… mai era igual, mai… m’afectava, el sentia, el mirava, em donava energia, em passava hiperactivitat, m’alegrava, em feia somiar, em feia sentir la música, m’al.lucinava, m’encantava. 

Tinc la motivació, les aportacions de força necessàries… l’home dels meus Somnis… o millor encara! Tot de conte… un conte de fades modern; un conte en que el meu príncep no porta espasa sinó guitarra… I viurem feliços i menjarem anissos. Ho sé, ho sabem, perquè…. m’afecta, el sento, el miro, em dona energia, em passa hiperactivitat, m’alegra, em fa somiar, em fa sentir la música, m’al.lucina, m’encanta. I el sento meu, per mi i amb mi… espero que vingui aviat que ja el trobo a faltar.

I l’escolto a ell (tinc un reproductor de cds al meu cap, mel’s se de memòria…), escolto la música regalada, música que em recorda moments,… música per cada moment, ja sabeu: les sensacions de cada cançó… música que a vegades em serveix per pensar, per intentar, una vegada més… donar forma al meu Caos… el Caos que tu fas girar, el Caos que tu fas sonar… el meu Caos, el que vull compartir amb tu, més que mai, amb tu.

Sé que ets amb mi, encara que estiguis lluny, Entre Volcans… estem junts… ho dius, ho sé; però m’agradaria estar amb tu… que em miressis els ulls… una vegada més.