Lifting shadows off a dream… once broken

April 30, 2006

I un suc de taronja…

Filed under: Altres

… és que no ho sabria explicar… però just un any després…

Estic bé, sòc feliç… i més que mai… la Casualitat ha tornat…

Avui és el millor dia per començar a pensar en nous somnis, un nou lloc, una feina, els exàmens que s’acosten… i començo a Somiant truites… i amb el cap ple de pardals, recordant fa dos anys, fa pocs dies… ahir i abans d’ahir… canvio el títol del Blog; torno a saber que puc fer realitat els meus somnis, hi confio. He necessitat temps, llàgrimes, somriures, música, bronques, xerrades, anàlisis psicològics, dubtes existencials… i especialment una petita empenta de cada un de vosaltres (bé… d’alguns sé que més d’una). No em freneu ara, ara no… m’ha costat arribar aquí.

Que avui, t’escolto i penso en tu; que sòc feliç… i no t’ho sabria explicar… que avui t’escriuria una Love Story.

o si… Estic als núvols. Estic amb tu, encara que siguis lluny i no et vegi… notant el tacte les teves mans a les meves… una abraçada i… un suc de taronja…

April 25, 2006

És que… pensava

Filed under: Altres

És que havia pensat tantes coses per escriure avui… si m’he muntat uan peli quan baixava de la uni (avui sola) i passava per l’altre costat de la vorera… com aquell qui no vol la cosa… a veure si em tocava una mica el Sol…

És que havia pensat tantes coses per escriure avui… que el llibre que estic llegint m’inspira en cada frase; hi hauria tant a dir…. en les hitòries del (Un)love Stories que tinc al cap… en els secrets que sabeu que sé i voleu que us digui… havia pensat tantes coses…

És que havia pensat tantes coses per escriure avui… que fa un any marxava cap a Berga; i no sabia tot el que m’esperava a la tornada del 30… no ho sabia, no ho planejava, mai ho hagués imaginat, mai! ja t’ho dic ara. En un dia la meva vida va canviar… I és que avui tinc aquesta sensació… que les coses no sòn com eren ahir; que sòc una persona diferent (crec) Sí Roger… cada dia ho dic… però avui no ho he dit i me la sento… em sento… el meu So! i aquesta vegada gairebé m’agrada…. em "sento" bé… però encara falta afinar

És que havia pensat tantes coses per escriure avui… que al final he acabat escrivint per pensar avui… i no podré dormir, perquè en el fons sé (i sabem) que demà pot ser un dia important a la meva vida… demà passat també… divendres potser…. i potser dissabte o diumenge… (dilluns no repeteixo…  o si?)

I sé que em tocava ara fer un pas; i no l’he fet… tinc por. Un nou lloc, una nova vida, feina de "lo meu" (realment ho és?)… m’estic fent gran… i com sempre, els canvis em fan il.lusió i en tinc ganes… però… em fan respecte.

I com tantes altres vegades; em quedaré palplantada, amb la veu estrangulada en un nus invisible, els peus enganxats a terra sense moure’s (com a molt tremolant…) i faré una vegada més com si res… i esperaré…

I mentre esperi a que algú faci el pas per mi, a que algú em digui què haig de fer,… algú em passarà al davant… i sé mentrestant potser me n’estaré arrepentint, algú em refregarà per la cara que m’ha pres el que podria haver estat meu. I jo, resignada, em diré que si no ha passat és perquè no havia de passar; que no era per mi!

Que no sé reaccionar, em paro massa a pensar i se’m passa de llarg aixxx… llavors sento la veureta que diiiiiuuuu: "Els quasi sempre es queden amb quasi" i un quasi no és res; ni al record… a mitges… decora’l com vulguis… però no està acabat… i potser aquí hi ha la màgia…

És que volia pensar tantes coses avui que escric des del fons; i des d’aquí baix veig que tornaré a pensar (com tantes altres vegades) que "podria haver estat jo al seu lloc", "ho podria haver fet millor", "I si…".

Impotència; igualment no cal pensar-ho… però hi pensava ara… en La Setmana de les Sorpreses, dels Canvis… què em passarà? ni idea… aquí hi ha la gràcia…ja no em tiro les cartes…

PD: el pas, el faré quan realment estigui entre l’espasa i la paret, ho sé… ni que sigui per fugir per un dels 2 costats…

April 22, 2006

sant J….

Filed under: Altres

m’ha encantat….

Feliç Dia de Sant Jordi a tothom;

que caiguin moltes roses i especialment mooooooolts llibres… aquí ser dona implica rosa?¿ nono jo diria… rosa+llibre.

Que el llibre no ve de cap tradició masclista on la noia indefensa és salvada per prínceps que regalen roses i coses d’aquestes…. nono… aquí, les dones també llegim, i les flors es marceixen! mentre que un llibre és per tota la vida.

Aquí la Princesa moderna (sense drac ni príncep); i aquí seguiré perseguint "Cavallers"… tot i que de cavallers censu stricto no en queden gaires…. (ja no dic Sants jaja ja no dic Jordis tampoc…).

PD: Que consti que em soluciono els problemes sola, sense "Sants" (ni coses divines per l’estil). Que no estic esperant a cap Jordi que em vingui a salvar, no gràcies… abans em quedo amb el Drac.

April 14, 2006

“A lo largo del Camino…

Filed under: Altres

…Altos y Bajos y mil vueltas a empezar; Sentimiento ambiguo, falsa Claridad."

Ayer exactamente no hablé con  la Luna jeje pero me he encontrado esto en el Fotolog de Herzia (ver links) y no me pude resistir… al Pensador Idealizando… y este texto tan bien encontrado (que resulta ser una canción de Machín no Anna? jeje … la 2a estrofa también da que pensar)

"A lo largo del camino" (Canción de Aspid) Da título al post de hoy, es la canción de Hoy pero no la puedo colgar en el Space… problemas "Técnicos" …Fragmentos de ella los encontraréis en el siguiente texto; en negrita y cursiva entre comillas (letra de Joanjo Bosch), altamente recomendada…) "Tierra, Agua Y Pacienciaaaaa"

La vi Muy Bonita eso sí… y las estrellas… La EsTrElLa…

Dicen que todos tenemos una, yo tenía tres, una Se Apagó (o la apagué, por Vieja); "Vida ennegrecida por la tranquilidad de saber, que no cuento contigo; de saber que estás lejos de mí..". Era Fugaz pero siempre volvía; era Estrella Boomerang. Aún así, Su Luz aún me llega… y hasta me da calor a veces… Espero que no vuelva "y confirmar todas las dudas y esperaaaar y esperaaaar …a que no vuelvas"

"Aprendí a no ser de nadie, y por fuerza a escoger entre lo AMARgo y lo DULCE… me quedo… me quedo…                    … con el GUSTO de tu PIEL"

Mis dos Estrellas Suenan tan bien que Reconstruyen mis Sueños Rotos; es la música de unos dedos Deslizándose con Velocidad, Precisión, Constancia, Sentimiento, Agilidad, Esperanza, Decisión, Afinación… Sobre un Mástil; mi alma Perpleja, Hechizada por el Embrujo de los Sonidos que de las Guitarras Sacan. En Dos Semanas me han Devuelto la Vida, la Ilusión… y hasta las Ganas de Tocar…

"Obras Completas y otras Mil por empezar"

Tengo Dos Estrellas, una la que me guía, la Polar: Sabes quién eres, lo Sabes… me Guías! (aunque a veces, seas más Bipolar que yo…) Ilusión, Genio, Naturalidad, Arte, Sonoridad, Intensidad.

"Cumbres quedan tantas cumbres, taaaaaaanto por remaaaar, taaaaaanto por remaaar..." (ànims Ignasi) "Guerra Calma y Pacienciaaaaaa"

Y la otra, es aquella que Brilla por CaSuAlidAd. La que sale en malas épocas, como si de un Caracol se tratara, que en ver (o OíR) caer las primeras gotas de Lluvia… saliera del caparazón donde se había escondido hasta entonces.

Y ayer, una vez más, CasualidaD LlenA de HechizO… y sin NecesidaD… "lamiendo a Oscuras un Cuerpo por Explorar… entre línea y línea NO HAY EN QUÉ PENSAR"

Luna Llena estos Días… será esto;

               el Hombre de ayer no se convirtió en Lobo, …..este No.

y bueno… aquí sigo esperando una Estrella, la que será mi Sol; y como dice la canción de Aspid "Apuntando a la lejanía sin disparar…".

April 11, 2006

Perquè ha de ser estàtic l’art?

Filed under: Altres

La meva germana estudia Història de l’Art a l’insti; he estat fullejant el llibre… amb diverses obres d’autors taaaaaan diferents!

Especialment aquesta m’ha cridat l’atenció; quan l’he llegit encara més…

Us deixo una frase de Calder, qui va iniciar l’Escultura Cinètica:

"Si no et pots imaginar alguna cosa, tampoc no la podràs fer; però tot el que puguis imaginar és real."  (… a vegades falta saber passar de la imaginació a la realitat no?)

Aquest que us poso és un delsl Mòbils Estables que surt al llibre de la Núria; que definit pel poeta Peter Bellew:

"Satèl.lits del Somni de Metall, forjats amb la precisió de l’enginyer i modelats amb la sensibilitat i la intensitat del poeta".

Una al.legoria al Moviment de Translació, la Terra al voltant del Sol, la Lluna al voltant de la Terra i a la vegada… les dues al voltant del Sol… giraaaa (quin mareig) (i encara ni tenim en compte la Rotació, és que el filferro no els deixa… jejej)

Plaques de ferro, filferros… moviment (hi ha qui diu que les obres de Calder sòn les pintures de Miró portades a l’escultura).

Podeu veure més obres i saber de la vida de Calder, a la web de la Fundació Calder: www.calder.org

Ja sabeu, sempre m’ha agradat tot això…. especialment els que em coneixeu; els mateixos també sabreu que…

A la meva habitació també tinc un mòbil (que vam fer els 4 de casa fa uns quants, molts!, anys…) del Sistema Solar, però no gira… simplement sòn boles de Porexpan, cobertes de pasta de paper, pintats… (els anells estan currats eh!); només es mouen quan fa vent, però sempre romanen en la mateixa posició els uns respecte els altres… però ara que hi penso… Els satèl.lits no hi sòn. Veus? els meus tenen Rotació però no Translació…

Sort que tinc totes les estrelletes florescents, que veig a la nit quan me’n vaig a dormir… fins i tot tinc el Carro dibuixat, Orió i Cassiopea… Ara… com les que es veuen aquí a Borrassà, a Port de la Selva o les que Veia al "Cel del Sur" res…

i a Barcelona res de res… i es troben a faltar… Potser me’n posaré de florescents…

Get free blog up and running in minutes with Blogsome
Theme designed by Jay of onefinejay.com