“que tu camino…
…yo no lo quiero…"
Un dia d’aquells que l’horòscop em deia que parés un moment a pensar, què tinc, què vull… La veritat? no sé què vull… si no faria el que fos per tenir-ho…
Si sé què no vull, però ara tots els camins em porten a… a? aaaaaaaaah a res. Que estic vagarejant, fent voltes campus amunt, facultat avall, habitació per habitació, parant-me a xerrar (o més ben dit, últimament a escoltar), al bar…. i passa el temps, passa la vida pels meus ulls…
No estic dient que el perdi, no mai, no.. però si dic que me’n falta, tot i això vull que passi ràpid… He trobat el meu problema: no tenia cap fita marcada! JA PODIA ANAR ESPERANT…ja podia anar dient "No és això el que volia" clar si no sabia (no sé) què vull. tampoc avui, ni ara ni després, espero descobrir-ho; simplement no espero. No em conformaré amb qualssevol cosa, però tampoc buscaré els defectes sense veure les virtuts… ho faré sense comparar, ja ho dic, sense idealitzar; les idealitzacions sempre acaben amb decepció.
Si no espero tindré la sorpresa; quan no esperava em quedava decebuda, ara en canvi he trobat la solució; una solucio…
No idealitzar, no suposar, no buscar respostes, ni cinc peus al gat, ni símbols ni senyals on… segurament no hi sòn… i si… no! Marina, no tornis a caure a la trampa. No més… no… jo sola puc; més valenta que mai, la Primavera m’ha de donar forces…
Avui, dia mundial de l’aigua tanco l’aixeta; per quedar-me seca.
Avui, jornada d’Enginyeria Geològica, m’he motivat… he de pensar en futur, carrera… vida.
I bé… ara, que ja és demà de l’avui que parlava… que ara és ahir…. dir que faré el que pugui per aconseguir el que vull, costi el que costi… de fet sempre ho he aconseguit… sí; sempre que he volgut…
només em falta el qué… la cosa anhelada: Una Meta
Un temps sense visitar el teu blog i veigq que t’ha donat per fer moltes coses. Però si no et sap greu comentarè l’últim escirt.
Dins que et falta una meta en la vida. Una meta? Si algú sap que busca en aquesta vida i com aconseguir-ho que m’ho digui, per que jo també estic perdut. Se que busco en aquesta vida, se el que vull, però no se com aconseguir-ho. Doncs busco una cosa tant simple e intangible com és la felicitat. Sí, és això el que busco, és això el que tenia fins no fa gaira temps (menys d’un mes) i que es va esfumar de la tarde a la nit sense saber-ho. Així que no se tú, però la meva única fita en aquesta vida és una cosa tant simple com tornar a trobar aquesta felicitat, com tornar a ser feliç i aixecar-me cada dia amb un somriure. Espero que tú tambè busquis això, no se per que però crec que és el mateix que busques. Crec que busques un sopar on la única llum que existeixi sigui la de quatre espelmes i els estels a una cala de la Costa Brava. No se per que però em sembla que busques coses com aquestes, busques que cada dia et sorprenguin amb una cosa nova, que et faci riure i pensar: “està boig”. Si és això el que busques només desitjar-te una cosa, que tinguis sort en la teva búsqueda, per que és difícil trobar-ho això. Jo ho vaig trobar un dia, vaig trobar un dia el somriure estúpid d’una cosa sense valor que et fa pensar: “està boja, però… m’encanta”. Però alló que vaig trobar, ho he perdut, millor dit m’ho van robar una nit.
Bé, tot això per dir-te que tinguis sort i trobis alló que busques, sigui el que sigui i que un cop ho trobis facis tot lo possible per mantenir-ho.
Per cert, aquella cervesa encara està en l’aire, només cal que li posis un dia i et tornarè a portar a El Glaciar per que em tornis a dir que ets una bona minyona.
Comment by Nosv — March 23, 2006 @ 7:58
És massa difícil saber que es vol… Hi ha massa on triar per dir: vull això, i no equivocar-te.
Només una cosa: viu el dia a dia. I no et preocupis tant pel que hagi d’arribar, que quan toqui ja vindrà, ja et sorprendrà!
Petons “projectats” ;)
Comment by Anna — March 23, 2006 @ 2:20