el so…
l’heu sentit?
jo n’he sentit dos o tres de Sons, un de més fort i els altres eren com un ECO al meu cap… no paraven de repetir-se… l’heu sentit o no? avui no parava de sonar la música… una banda sonora hem fet entre tots…
tot i això n’hi ha molts que no els sentien, pròpiament no en tenien ni de trencats, ni per trencar… i els Sons dels altres ni els senten… encara menys els escoltaran…
i un dia més, pensant massa o preocupant-me per res, no puc dormir… la música segueix sonant al meu cap; fent cops com si la beguda hagués tocat fons, com si el got de vidre hagués caigut enmig del desconcert, com si em trobés inmersa en la multitud per veure’t i m’apretessin, agobiessin, aixafessin, moguessin, sobessin, ignoressin,…. m’he deixat portar i se m’han endut… lluny, però no amb tu… i el gel ja s’ha fos i dil.luit… i encara no me l’he pogut acabar… saps? m’agrada deixar un dit de líquid als gots, per tenir la idea de que no s’ha acabat del tot; de que sempre que vulgui podré fer l’últim sorbet, el que em deixara el gustet dolç a la boca, quan soni la nostra cançó.
i amb les muses i la música; avui t’he fet una altra cançó. una cançó que, segurament tampoc veurà mai la llum; com tantes altres…
