Lifting shadows off a dream

Almadrava torna a Japó.. però aquest cop acompanyats dels músics mmmm
els dies 31 d’Octubre i 1 i 2 de Novembre…

L’any passat a Tenerife i aquest any a Japó uoooooo

Us explicaria coses però encara no sé res….
… de moment comencem pel reconeixement geològic, jo i dos famílies de falles.
Matí treball / tarda i nit estudi… ara toca el kitkat de la Tarda i el berenar…

De Santa Maria de Besora a Llaés, una excursió genial… la 2a vegada que la feia és clar.

Vaig a tudiaaaaaar…

Avui voldria criticar aquest “fantàstic” poble on estic empadronada i on gràcies a dèu cada dia hi sóc menys.

Entre altres grans gestes,… com la festa de la cursa de cargols o buscar espàrrecs… per cert, on guanya el fill de l’alcalde pk el de la botiga per fer-li la pilota li regala el seu grapat…. bé no me’n vaig per les branques…

… l’ajuntament ha decidir fer una festa per jovent, perquè resulta que un nen-noi del poble (des de fa 4 anys… ves a saber si hi està empadronat…) toca en un grup… deu tenir 16 anys…

bé… el cas és que els seus pares deuen ser influents al poble, ja que sinó no entenc jo tanta moguda, que no tenia lloc des de que el fill dels Ford (una de les altres famílies influents) tocava la guitarra…

bé… el gran cas és que en general, l’ajuntament veta a un grup de versions de temes de tota la vida (típics de RAC105 i de qualssevol ràdio…. si fins i tot de flaixback…) bé… el cas és que els veta pk “diuen” (qui? nuse) diuen… que aquesta música pels nens de 16 anys no és apropiada…
ja em diras un pobre pringat que comença a tocar la guitarra.. a qui escolta? … deixa’m pensar doncs als “grans” del rock no? i qui deuen ser? mmm ostres coincideix… jo ho feia.
suposant que no fos així, suposant que aquests nens realment no haguessin sentit cap d’aquests “grans” grups dels que parlo (IMPOSSIBLE) però suposant-ho…
qui vindrà a veure uns pobres pringats que coencen? ahh està clar els PARES….
però no.. no s’ha de fer música que pugui agradar als pares…

Continuem…
suposant que només vinguessin grups de nens de 16 anys encara em conformaria amb a broma, ho podria entendre, no m’enfadaria….
el que realment m’encèn és que l’atre dia “una persona” li digués al meu pare…. “qué dius homeeee si no són grups de nens petits, un dels grups k token és el de l’***** i és de la meva edat!” (estem parlant de 32 anys o 33).
I avui m’assabento que un grup d’estil (com el descric…) trash? o death…. bueno… que de la gent que sé que els ha escoltat no li agraden a ningú… doncs que tb token…

Volen versions més actuals? en tinc, tinc els New Freaks on Ipod, si toquen de Green Day a What’s up…

Volen grups de temes propis? però si d’això també en tenim! Monday Club…

no, realment el que no volen és o pagar (no parlo de diners pk amb el poc k cobren em posaria malalta, serà que volen estalviar els del poble, per pagar la Marimba o l’Amoga…. que no parlo de la Selvatana ni la Maravella… que serien palabras mayores….) sempre hem sigut rates els de Borrassà… m’hi incloc…sóc d’allà…

Preferixo pensar que no volen pagar a pensar que no em volen a mi, ni al meu novio, ni res que tingui a veure amb la semisuposada competència, (si és el que pensen, m’ho espero tot). Puntualitar que coses més rares s’han vist, que la gent no faci els mateixos papers després de les eleccions… o que enviin propaganda electoral a tothom menys a les cases on es presenta algú a la llista jajaja ho fan per estalviar….

De totes maneres no hi seré. Probablement tinc coses millors a fer aquell dia.

Conclusió: intenten fer una cosa guay pel jovent i ho fan malament… serà per la pasta? mmm o més aviat per ser qui és qui i per anar amb un partit polític o l’altre… ah i el més divertit…
pk siguis familiar d’un ja et posen al seu sac…
i per ser llepaculs dels dirigents els has de defensar per sobre de tot.

Al principi estava contenta,
ara ja penso que no sóc d’aquell grup, no aniré el concert perquè ja no és dels de la meva generació.
Nosaltres som els mateixos que vam tenir l’escola feta una merda, ara l’arreglen.
Som dels que vam veure com feien un megasupercentrecívicisocial que només ha servit per semiomplir-lo en 2 festes l’any i dos obres de teatre, ah i 2 quines, no hagués estat més llògic fer un poliesportiu? ara ho veuen.

I també sóc de les que s’ha hagut de fer una piscina a casa perquè la municipal mai ha entrat als seus plans…
ja ho sabem… és que els nens no voten!
Estic realment indignada, espero que la gent que posi BORRASSÀ al Google ho llegeixi!

Jo no lluitaré per aquest poble que no té res, i el que té està fatal… granges i més granges, arribar i sentir la mala olor….
persones xafarderes que ho volen saber tot i sinó s’ho inventen.
Aigua contaminada,
camps monotemàtics,
i un campanar, sí, el més alt de l’Empordà, el que cau a trossos i on no es pot ni pujar… i?¿
El que sí que tinc clar és que No em penso quedar aquí… i per si a algu li interessa.. no soc de cap partit politic!

Al final m’haure de tragar les meves paraules i dir que prefereixo la ciutat… però allà almenys estàs tranquil i tothom és igual.

PD: A vilavenut el mateix dia, fan el mateix amb molts més grups…. mmmm jejjeje res interessant però curiós.

Marina

Aquí es donaran algunes idees per superar els amors platònics, recollits d’experiècies pròpies….

number one ( i la més difícil nomalment) liar-te amb la persona indicada i veure que “no es oro todo lo que reluce…”, que fa els petons malament, que està més arrugat de prop que de lluny, … que la té petita jajaja vale no se coses així…. per dir algo!

number tu: que sigui pare, això realment et treu les ganes de tooooot el veus gran, com si li haguessin caigut els anys a sobre, com si ja fos més madur del compte i sobretot sobretot, mai de la vida MAI trencar una família… amb fills.

numer tree: coneixer la persona en qüestió, que perdi el misteri i la gràcia, començar-li a torbar tots els defectes, i desidealitzar les idealitzacions.

i la quarta i potser també complicada: trobar la parella real que realment tingui les qualitats que desitjaves, esperaves o pensaves que tenien els altres. O millor encara, que superi les teves pròpies espectatives personals.

Doncs això, pk ja sé que n’hi ha que encara estan separats per més quilòmetres que nosaltres però… et trobo a faltar

I’m holding on your rope
Got me ten feet off the ground
And I’m hearing what you say
But I just can’t make a sound
You tell me that you need me
Then you go and cut me down
But wait…
You tell me that you’re sorry
Didn’t think I’d turn around and say..

That it’s too late to apologize, it’s too late
I said it’s too late to apologize, it’s too late

I’d take another chance, take a fall, take a shot for you
And I need you like a heart needs a beat
(But that’s nothing new)
Yeah yeah

I loved you with a fire red, now it’s turning blue
And you say
Sorry like the angel heaven let me think was you
But I’m afraid

It’s too late to apologize, it’s too late
I said it’s too late to apologize, it’s too late
Woahooo woah

It’s too late to apologize, it’s too late
I said it’s too late to apologize, it’s too late
I said it’s too late to apologize, yeah yeah
I said it’s too late to apologize, a yeah

I’m holding on your rope
Got me ten feet off the ground

Tesina: Marina Arbat Bofill

Títol: Estudi del Freatomagmatisme del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa: Anàlisi de la hidrogeologia del subsòl i models matemàtics d’erupcions freatomagmàtiques.

Tutor intern: Marcel Hürlimann (UPC)
Tutor Extern: Joan Martí (Grup de Vulcanologia de Barcelona - CSIC)

Explicació:
Realització d’un estudi bibliogràfic i de camp per decidir quins volcans del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa tenen episodis freatomagmàtics. Caracterització de la geologia del subsól mitjançant la comparació de dades estratigràfiques, hidro-geològiques i estructurals provinents de sondejos, pous i cartografia geològica (programes ArcGis9.1 i/o RockWare2006). Finalment modelació matemàtica dels processos freatomagmàtics comparant dos volcans de dinàmica diferent, com per exemple el volcà Croscat (majoritàriament estrombolià) i el Volcà Can Tià (majoritàriament freatomagmàtic). Estudi dels paràmetres i processos que fan que en un determinat punt hi hagi episodis freatomagmàtics o no, per a la posterior avaluació de la Perillositat volcànica de la zona.

Índex General
Introducció
S’exposen els objectius a aconseguir en aquest treball:
1. Caracterització de la geologia del subsól mitjançant la comparació de dades estratigràfiques, hidro-geològiques i estructurals provinents de sondejos, pous i cartografia geològica.
2. Modelació dels processos físics i hidro-geològics que controlen les erupcions freatomagmàtiques.
3. Modelació física de les erupcions de dos o tres volcans en concret per comparar el freatomagmatisme i el vulcanisme estrombolià (en principi Croscat i Can Tià).
Antecedents
1.Històrics i Geològics de la Zona Volcànica de la Garrotxa, caracterització hidrogeològica, dades existents.
2.Estudis sobre el freatomagmatisme: processos i controls físics, químics, geològics i estructurals. *(cites bibliogràfiques, Wohletz, Sheridan, Freundt, Rosi, Martí, etc…) i possible presentació d’algun model existent (thermite, Molten Fuel-Coolant interactions)
Metodologia
1.Respecte a la reaització del model hidrogeològic: Recerca i petició de dades geològiques (CECAM i altres sondejos geotècnics, columnes litològiques, IGC), hidrològiques (PNZVG, CREAF, Joan Bach), i visita de camp. Realització de talls geològics per caracteritzar la zona. Posteriorment entrada i filtració de dades amb el programa RockWorks2006 de RockWare, creació de talls geològics i possibles models en 3D.
2.Generació d’una Base de Dades hidro-geològica pel Parc seguint la metodologia de la base de dades vulcanològica existent a Tenerife.
3.Modelització dels processos eruptius (freatomagmàtics vs. estrombolians) utilitzant models de la Bibliografia modificats segons convingui.
Conclusions
Entendre quins processos provoquen erupcions freatomagmàtiques al PNZVG, avaluació del risc potencial d’aquestes erupcions.
Conclusions pròpies de la modelització i tractament de dades tant en el model amb Rockware i ArcGis com en els models físics i matemàtics. Discussió dels resultats.
Proposar possibles millores, correccions i ampliacions de la gestiò de dades per corroborar la informació utilitzada i les dades interpolades en els models del treball.

penso en cometre una infidelitat als dels volcans…. i és que els d’hidro son taaaaaaaan temptadors….
no em vull avançar, però, tinc dubtes….. molts dubtes….

L’endema del dia D (per sort torna a faltar un any…), després d’un cap de setmana de supermegaceleracions d’aniversari, de divendres a dilluns… que no us torno a explicar…. simplement em poso medalles per motivar-me.

Avui sóc feliç i em felicito per les coses que he aconseguit i fet aquesta setmana.

He compaginat amb gran genialitat i ajuda les clebracions amb diferents combinacions família- novio-amics de borrassà-amics d’olot- amics Eg i amics Penya aaaah i amics de Bàscara! també hi podem anomenar els de la feina que m’hafeliciat tots i a sobre hem parlat amb gran trascendència del meu futur sense apretar-me ni condicionar-me.

També, agraïr especialment als de la feina el gran regal que em van fer la setmana passada el Curs d’Embassaments de 3 dies, em va encantar i em va motivar moltíssim. Vaig fer aquesta carrera pels riscos i problemes geològics i posar-hi solucions ambientalment sostenibles i bones. Degut a la problemàtica de l’aigua…. queda mooooolt a estudiar i molt per fer en massa poc temps, i crec que sóc al lloc adequat. M’agrada.

També he retrobat el meu passat, anant als Premis Enderrock, vaig deixar la por a casa (o la vaig engegar a prendre pel sac…) i vaig anar a Bikini malgrat l’esforç que em suposava i la mandra que em feia. Vaig reviure sensacions dels concert, és o menys amb les sensacins d’abans, però amb uns ufff 10 anys més! impactant
I sí, el vaig trobar, i què? RES jajaja aquesta resposta és genial, res de res. Els dubtes delq eu passaria al retrobament s’han esvaït i m’he pogut fer un any més gran sense recordar-lo massa (realment no he tingut ni temps). Em vaig empassar el meu orgull i el vaig felicitar… i el més divertit de tot, és que ha sortit la femella desesperada, a defensar el que és seu, si està gelosa d’alguna cosa és de mi, i ha anat a marcar territori i… sincerament, això encara em puja més els fums, és genial.

I sí, tinc els fums una mica amunt tot i que els volcans em fan una mica de mandra aquests dies, …. s’acosta la festa d’EG, i cal dir que he de lluitar per aconseguir la meva estatueta… de moment sóc de les Preferides a les nominacions “Fa la carrera més ràpid” i “Empollona”… si sabessin el que arribo a estudiar…. (el dia abans….). Avui m’han dit la nota de Projectes i tinc un 9! jeje igual que l’Andrea.

Ah sense conèixer els meus (pèssims) dots de guitarrista i cantant també m’han proposat entrar a formar part d’un grup de rock dur dur, em sembla que massa dur per mi, rollo hardcore o trash o pitjor no se jajaja total que els hi he dit que quan facin alguna cosa més “light” m’avisin…

I ah! dijous i divendres espectacle! sóc Professora de 2n de Camins, pot ser genial….

Em sembla que no em deixo res, ah si, dir que tinc uns amics i una família genials i especialment també un xicot que no me’l mereixo (o si?).

Petons a tots i a totes, i no penseu que sóc “cregudeta”, simplement sóc feliç.

Un any més malauradament tornem a ser a mig febrer, una setmaneta i tornem a fer anys.

Com passa el temps! malauradament també, el 25F és un dia en que penso molt en tu, et tinc bastant present al meu cap.
I ara em connectava al blog i se m’ha ocorregut mirar les visites que he tingut, i oh, sorpresa, “algú” a les 5 de la matinada voltava per aquí, i justament per posts antics; i no sé perquè ja m’he imaginat que eres tu, per la temàtica dels posts o bé, per aquestes hores de visita, que solen ser les teves hores d’insomni (si no has canviat les costums en tres anys). Qui sinó entraria un dissabte a les 5? jeje bé potser són imaginacions d’aqustes meves, de les que veig però no vull veure, o al revés, que les busco on no hi són ja que m’agradaria que hi fòssin.
No ho sé, no ho vull saber. Encara queda una setmana i ja hi estic pensant, no pot ser, després de tant temps.

Això dels aniversaris és una cosa curiosa, hi ha qui s’enfada i està de mala lluna tot el dia, i en principi jo no sóc així, però el que si em passa és que estic trista, necessito que aquell dia em mimin una mica, i no tinc cap paranoia de si em faig vella, o del que he fet o el que no, simplement és un dia en el que se m’hauria de mantenir ocupada per no pensar gaire en res.
Si ho llegiu, ja sabeu,…. si em coneixeu encara més…
M’he intentat canviar el dia, em vaig intentar passar al 23, però la meitat em van felicitar el 23 i l’altra meitat el 25 jaja ah si i tu el 28! I això de que si em pogués canviar el dia ho faria, ho dic molt però saps què? realment sempre ha estat el Meu dia, i el segurà essent.

I em ve al cap la cançó Petjades a la Sorra d’en Pep Sala, no és que m’agradi massa però m’ha vingut.

De fet al llarg del camí ens podem trobar diferents tipus de terrenys, com al 90% d’Enginyera geòloga que sóc em puc parar a discutir (a grans trets, no discutiré ni litologies ni estratigrafies, no patiu);
Com deia, pots trobar fang (… i quedar-te ben enmerdat…) et pots trobar pedres (i quines pedres? podriem discutir si són més anguloses o més arrodonides, si fan més o menys mal quan les tires a algú…o quan t les tiren a tu…) pots trobar grava, que tot i ser carregós caminar-hi per sobre es pot fer, feixugament… i finalment en zones tranquil·les sorra més fina, per passejar i deixar rastre, les pròpies petjades al llarg del camí de la vida.
o.. com no el fantàstic asfalt que cada vegada més ocupa superfícies de terreny natural…. “lo que nos hizo mal lo iremos olvidando y se evaporará como la escacha en el asfalto”.

Avui pensava en les petites i discretes petjades que he anat deixant al llarg del meu camí, a vegades s’esborren soles, o algú hi passa per sobre i se les carrega, tot i així, hem pogut comrpovar que algunes (encara que poques) de les petjades dels nostres avantpassats (veure les típiques petjades dels dinosaures…) han quedat per la posteritat.

El problema és de si un intent de Ventafocs, que precisament fa el mateix peu que tu es queda els teus mèrits, la teva sabateta de cristall, i el Príncep, que pobret, és tan pallús que es deixa il·luminar i només es fixa emb la sabata que encaixa i cau a la trampa. Llavors diràs, pitjor per ell i ahhh! com diu la meva nova amiga del tren (que no recordo com es diu) “almenys has ajudat a formar una nova parella” XD ho diu irònicament està clar. I ah en aquest cas quedi clar que no parlo de mascles sinó de Projectes, tesis, tesnies i/o feines pel futur.
Conclusió d’aquest paràgraf: Si tens alguna idea, projectes o el que sigui,… no l’expliquis a NINGÚ, que desprès te’l “prenen” si en parles massa bé…

Per tant ara només vull això: deixar petjades, i espero que algua sigui important, i que alguna quedi per la posteritat, que almenys el meu pas per aquesta vida hagi valgut la pena.

He mirat enrere i m’he vist molt lluny
anant descalç sentint-me perdut
fent petjades a la sorra.

Tot de sobte un dia ella em va mirar
i vaig sentir que se n’havia anat
buscant ombres a la boira.

A vegades una pedra és llançada a l’atzar
d’això algú en diu amor…
Ningú sap d’on ve ni on va,
saps que potser et pot tocar,
i d’això algú en diu mala sort.

He mirat enrere i m’he vist a prop,
buscant pedres dintre del meu cor,
fent petjades a la sorra.

He buscat a terra i no l’he trobat,
fa molt temps ja qeu va marxar,
buscant flames en les cendres.

i Mentrestant jo potser,
sguiré fent el camí més llarg,
llançant pedres a la mar.

Perquè m’encanta encara que em faci pensar en tu, per sort, de tu només tinc bons records i perquè se que em vas llegint per aquí, te la dedico.
Gràcies per haver-me descobert els Porcupine Tree fa tant temps quan la gent encara no en parlava.
Avui recordava nits de pluja a les 4 de la matinada tornant de Llançà… quines aventures, quan de tan joves ja jugàvem a tenir un pis propi…

I era divertit,
almenys no havia de patir per si el podries seguir pagant el següent mes,
i no em sentia impotent sabent que jo no et podia ajudar.

Blackest Eyes

A mother sings a lullaby to a child
Sometime in the future the boy goes wild
And all his nerves are feeling some kind of energy

A walk in the woods and I will try
Something under the trees that made you cry
It’s so erotic when your make up runs

I got wiring loose inside my head
I got books that I never ever read
I got secrets in my garden shed
I got a scar where all my urges bled
I got people underneath my bed
I got a place where all my dreams are dead
Swim with me into your blackest eyes

A few minutes with me inside my van
Should be so beautiful if we can
I’m feeling something taking over me…

(Porcupine Tree- In Absentia)

Hi havia una vegada una princesa que dibuixava amb un llapis al cel. Pensava. Començaré amb una h, que és el silenci de les paraules, que és tímida i ajuda, que comença. Amunt i avall el seu llapis volava pels núvols construint un món imaginari, era feliç al seu món. Des de dalt, l’observaven petites estrelles. Ella somreia!

Havia passat molt temps ja, i veia que s’havia acabat. Els contes continuaven, però no aquí. Havia trobat el príncep a la realitat, no li calia ni escoltar-lo, ni imaginar-lo ni dibuixar-lo…

Deien que després de tant buscar que l’experiència és un grau…jo em preguntava què era exactament “un grau”. Ara ho veig.

Aquest blog m’agradat;
ara el rellegia i m’encanta, especialment per les lletres, per l’espai en blanc que m’ha permès desplegar les ales i assaborir el gust dolç i picant de l’exhibicionisme.

Mica en mica llegir i conèixer nous espais i noves personetes virtuals (realment diferents a la realitat) que han alimentat la meva fam de somnis i històries.

Les fotos, i els videos, sempre a un segon pla, han donat llum a la meva “caverna”, al meu espai.

Caminant a poc a poc he (i suposo que amb alguns “hem”) travessat uns 3 anys! i tot i que sembla que fos ahir ho veig distant.

La història es redueix i s’allargassa, es desdibuixa i es ressalta en alguns trencalls. Cada graó, cada vivència…sovint se m’entelen els ulls al llegir aquest diari de bord, en anar reculant text a text, rellegir també el fotolog especialment (aquest encara porta més temps….) en clicar “previous” un cop més i reviure instants efímers que es van convertior en tresors en certs moments i que ara, simplements estan a les golfes plens de terenyines i mica en mica van essent esborrats de la memòria com un llibre que es fa malbé degut a la humitat, a no cuidar-lo o amb els peixets de plata que se’n van menjant lletres, la història perd actualitat, els anys passen, no hi ha res etern.

Només vull continuar amb això per una sola raó: escriure per poder-me llegir, perquè em recordeu, per no oblidar com vaig ser, el que vaig fer i perquè ho vaig fer. Perquè com deia d’això va el grau de l’experiència.
Pel pànic que em fa oblidar, ja que veig que la memòria ja em falla, i oblido coses que pensava que no oblidaria mai (tan bones com dolentes), com diu la Dana: m’agrada recordar, i amb una mica de melangia a més a més. A vegades m’agrada estar melancólica….

Per això vull tornar a escriure; escriure per respirar, escriure per amagar les meves pors, escriure per fer somriure, escriure per evaporar les llàgrimes, escriure per sentir, escriure per cridar als quatre vents que visc i que de vegades és el millor que m’ha passat mai.

Però sobretot, escriure per compartir.

I aquí és on els límits es toquen, s’acaricien i es desdibuixen.
On la raó i el somni s’uneixen i són un eclipsi al meu cel.

M’agrada aquest cel, encara que a vegades faci més sol i altres vegades plogui…

Des de les 8 del matí que estic decidint què em poso, he decidit la mini que sempre queda bé (ara que encara tinc les cames relativamnt primes) d’aquí 10 anys ja veurem com hi aniré als bolos jejeje
Buenooo i al final la Dana s’hi apunta! Bolo dels New freaks on Ipod XDDDDD
I res, al bar de sempre i a la columna de sempre, on en un sol metre quadrat han passat probablement algunes de les coses + importants de la meva vida… de les quals el nostre primer petò n’és la millor!

La Francina vol que marxi lluny, a provar sort i com que en Jordi vindria amb mi,… això ho tenim clar, el que no tinc clar és que jo vulgui marxar si sóc una cagada, si vaig amb ell encara però sola mai de la vida, em fa mandra conèixer gent nova, canviar l’idioma, canviar de casa, arribar allà amb una mà al davant i l’altra al darrere,… però potser m’aniria bé…

El meu pare em diu que faci el que em digui el cor, però respecte a la carrera el cor no em diu res, més aviat calla.

El meu cor només diu Jordi Carles Mas, amics/gues, família, bensestar, vida social i personal, i… casa meva…. Quina és la meva casa?

La meva mare racionalment em diu que ja tinc una edat per començar-me a mantenir, i ho entenc i ho vull fer; …encara que actualment ho semi-aconsegueixo fent de becària a la uni,…
Per cert, demà la meva primera clase…

El que creia que estava interessat en mi crec que és un interessat i s’apofita de la meva voluntat i ganes de fer coses (gratis per la tesina s’entèn) i fins i tot els del parc em diuen que no em passi,… ¿tu creus que és normal? la idea era bonica, la imatge del meu cap també, ara la realitat és crua.

Avui Insomni, nervis per demà i… ah he fet un cafetò i com que feia tant que no en prenia…. deu ser això….

et necessito i no hi ets…. :-)

El primer clip que ja em va enganxar amb Sau, imagina’t si al 90 tenia 5 anyets…. i aquí va començar tot….

i res… que després em posava el banyador com aquestes noies jajaja i ara no puc suportar els tangues, en tin però moesta que es posin al mig de la… XD
El miro de nou i ara va i me n’adono que és super masclista, ara que el veig sembla ahir, però fa tant temps…
i quan era petita no parava de cantar aquesta cançó i posar el caset (un caset ara és una relíquia deu mé em faig molt vella!!) quin desastre…. doncs imagina’ una nena de 6 anys davant els avis cantant “i a les nits que esti calent et necessito i no hi ets… un dia d’aquests et deixaré..” o “on estaves ahir al vespr quan tenir-te era tan urgent…” fa riure….

I res, que fins al cap de poc més de 10 anys no vaig entendre que era realment això jejejej i ara a les nits que estic sense tu… “sense tu, sense el teu amor…” doncs mira… que et necessito i no hi ets… quines ganes que sigui divendreeeeeeeeesss….
espero que a partir de l’any vinent poguem domir junts cada dia….

Aquesta és la meva prioritat,

aixo és el que em diu el cor.

mmmmm

Una setmaneta interessant, en la que el passat que creies oblidat reapareix en el moment menys pensat.
Comencem…
Dissabte passat a Vilafranca del Penedès… al costat, mmm Pontons es deia, un sopar popular i l’últim bolo d’en Jordi amb el Tren de la Costa (finalment ueeeee ueee ueee!!!), gent gran i de Pontons, a l’hora de sopar, vaig la lavabo i em trobo dues noies joves que em demanen un lloc per anar a sopar. I jo clar, ni ideia, no vaig ni pensar què hi feien allà en aquell poble en el que s’hi ha d’anar expressament, total venien a veure en Jaume jejeje però em sonaven…
…. xerrant, xerrant, resulta que les devia haver trobat en moooolts dels bolos en que havia anat en la meva època de Rock català, diguèssim l’ESO i una mica de 1r de Batxillerat per situar-ho…. i xerrant xerrant, va i me n’adono que els hi estava explicant les meves batalletes de “fan” i…. posetriorment groopie… i total, coses que no havia explicat mai a la meitat de la gent que conec, va i els hi explico amb total normalitat (em vaig portar bé, no vaig criticar, i em vaig redimir, ni res) amb normalitat dic. Això que està tot superat i ben plegadet al calaix dels records.
…. dimarts… el meu company dels Bolos amb “entrada per llista” i “d’acmpanyant dels músics” i company de camerinos, també gran Bateria, del qual certa persona en va arribar a estar gelós…
Doncs reapareix ens passem el mobil i quedem per la setmana que ve, com si no haguèssin passat auqests pràcticament 3 anys!!!! juas, es diu ràpid,… com dir-ho, havia borrat tota l’agenda del mòbil i havia deixat de fer-me amb gengt que stigués relacionada amb tot el que l’envoltava per oblidar, em va anar bé, però m’agrada retrobar-los, gràcies a ell vaig fer bons amics que vaig deixar perdre, tot i això el myspace fa miracles i els recupero; ara em sap greu, però entenen perquè ho vaig fer, segur.
…dimecres… un dia que escolto la ràdio,… ains… cambio i a la tele grrr veig un clip den Manu Tenorio i surt un hotel que em sonava grgrgr jajaja semblava fet expressament, un ascensor transparent XDD
…dijous… gràcies a dèu vaig estar tranquil·la, sola al pis (no recordo quan havia estat la última vegada!!!) de les 4 companyes de pis que tinc…+ respectives parelles jejej dutxa, soffing, preparar la maleta per divendres i cantar a la dutxaaaaaaaaaaa ueeee (des de la resi que he anat perdent la costum, em feia vergonya que em sentissin).
I divendres uf…. jejej
vaig a clase i patapam, el profe que tindrem les següents setmanes es diu… J. Armengol per sort està especialitzat en limnologia d’embassaments, com siguin parents cauré de cul….
vaig al tren, s’asseu un home al meu costat i xerrant de música amb una noia de la ràdio, que si en Thió, que si el Whiskin’s, que si Ariadna Records,… era el Mànager de GOLBAL DISCOGRÀFICA! que fort, i jo sense cap cd de Monday Club!!!
no hi ha dret,
ah si i després baixo a Girona i anem a Musicom, i l’unica revista de Guitarra Total que hi havia, patapaaaam la foto allà anunciant Godins XD per cert molt lletjot eh….

CONCLUSIÓ: és ben bé que no es pot fer res que sinó et persegueix toooooooota la vida. Amb tot, si està superat ho recordes un petit moment amb melancolia, rius nerviosa, i continues amb el que feies i el pensament s’esvaeix.
Per cert, sort que en altres casos no va passar res, perquè, no saps mai quan t’entrarà el Passat per la porta,… riuràs nerviosa i continuarà tot com si res després d’un petit moment una miiiiiiica violent i tens XD

Doooncs, m’agradaria ser professora d’universitat, llàstima que la Universitat està a Barcelona, clar que també hi hauria la UdG però… no té tanta anomenada ni tantes possibilitats.
També m’agradaria molt dedicar-me a la investigació, m’agrada estudiar i seguir estudiant, m’agrada fer feines diferents cada dia.
El tema seria quin doctorat fer,

Inicialment, la idea de quan acabi amb la tesina, és continuar el doctorat sobre el Freatomagmatisme del Parc Volcànic d’Olot i fins i tot estudiar posetriorment el Freatomagmatisme del Teide (els del CSIC estan molt posats amb el teide i segons el meu parer tenen més abandonat el vulcanisme d’Olot perquè no és actiu, suposadament).
El que té de bo és que seria una tesi molt maca, m’interessa i és novedosa a Olot. A més, amb una mica de sort “hauria de viure” a Olot mentre la fes, o sigui que d’aquí 2 anys ja fugiria de Barcelona…. però per tornar¿?
Llavors s’haurien de donar certs casos concrets,
el primer acabar la tesina i la carrera al Juny, la tesina es podia fer, però he perdut les vacances de Nadal i el Gener, esperant dades que encara no se si existeixen ni si són realment bones. S’ha d’apretar a la gent, però només sóc una miserable estudiant que encara que fa servir el nom dels del CSIC, del CECAM o de les duesuniversitats en les que estic, no cola,…

Després també estaria molt bé aquí al despatx on treballo d’Hidràulica i Hidrologia de la UPC, és un conjunt genial, amb moltes publicacions també, són “potents”;
els profes són genials, i veig molt bon ambient, es treballa però en un ambient relaxat, clar que comparat amb CECAM tot és un ambient distés i relaxat jejeje
Doncs crec que tenen una proposta moolt interessant també, en la que sortiran llocs nous per a doctorands… mmm i amb aquets doctorat seria més fàcil trobar feina a la uni, ja que hi ha més carreres que el toquen és a dir, Camins, EG, OP, .. però també Eng. Agrònoma, i altres. És que la hidràulica i al hidrologia tenen tantíssimes aplicacions,… i tot i que a 2n vaig patir, m’agrada.

També tinc més contactes, m’agradaria investigar en Ciències del Mar, seria molt interessant també, perquè Dinàmica marina m’ha agradat molt, Enginyeria de Costes no tant, però això ja és culpa del professor….. de fet com tot, ¿?no¿?

ELS QUE NO FARIA SÓN: els relacionats amb geotècnia, estructures, materials de construcció o petrologia.

Apa, a l’espera d’un nou capítol, me’n torno a treballar…

Lifting Shadows Off A Dream

He seems alone and silent
thoughts remain without an answer
Afraid and uninvited
he slowly drifts away

Moved by desire and fear
Breaking delicate wings

Lifting shadows
off a Dream once broken
She can turn a drop of water
Into an ocean

As the rain is pouring down
Tears of sorrow wash his mind
Drifting with the current
This stream of life flows on

He seems alone and silent
waiting on his hands and knees
The chill of winter’s darkness sits quietly

Moved by desire and fear
he takes a few steps away

Lifting shadows
off a Dream once broken
She can turn a drop of water
Into an ocean

And she listens openly

He pours his soul into the water
reflecting the mystery
She carries him away
and the winds die slowly

And she listens openly
And she listens openly

Lifting shadows
off a Dream once broken
She can turn a drop of water
Into an ocean

Lifting Shadows off a Dream
Lifting Shadows off a Dream

Hi ha diverses opcions, tot i que anàlogament a 2n de Batxillerat no se quina fer perquè no m’en motiva cap.

Mai m’ha cridat l’atenció cap de les titulacions que s’imparteixen, no hi ha una sola cosa que m’encanti… m’agraden diverses coses una mica, ajuntant moltes miques, es fa un molt?

Comencem… agafo la llista de Gencat…. posaré le sque em criden l’atenció, me la cridaven anteriorment o be, me l’haurien de cridar….

1.Ciències Ambientals pot ser bonica, els meus ex jefes de CECAM impartien clases de Geologia i es veu que nafent… el de dinàmica marina diu que és una carrera molt nova, hi ha molta gent i que tampoc és la quantitat d sortides que tè.

2.Comunicació Audiovisual: pk la volia fer des de 1r, tot i que em vaig ficar al cap que no entraria per la mitjana,… en aquella época (fa 5 anys) era la que tenia la nota d tall més alta…. ara l’ha superat Biotecnologia no?

3.Enginyeria Aeronàutica, no se pk però els meus novios, tant l’ex com l’actual volia i vol respectivament, que fes aquesta, no ho entenc, almenys ara es af aquí, ja que fa 5 anys es feia a Madrid!!! sort que no hi vaig anar jejeje bé, potser m’hagués anat igual de bé o millor mai se sap. El cas és que en Martí (actual Jefe) diu que aquí encara està verda, que és una carrera ensenyada per Enginyers Industrials (és a dir, com EG que en 5 anys hem tingut un profe i mig amb la titulació…)

4.Enginyeria agrícola, es fa a la UdG però només la tècnica i uff la superior seria a Lleida i això em queda més lluny que Barcelona jajaj i mira que Barcelona és lluny….

5.Ponts i Camins, seria una opció que m’he plantejat, però em fa mandra, i total, és més aburrida que la nostra, i s’ha de fer és base, de fet la setmana vinent he quedat amb a cap d’estudis per parlar-ne, ara, ho veig pelut perquè…. m’hauria de posar talons i comprar roba pija!!! jjajaja bromes a part, massa fonaments matemàtics de nou i tela tela, passo de patir per estuctures i aquestes coses,..

6.ETOP amb alguna de les modalitats home, estaria bé tenint en compte que ara que hi penso el cap d’estudis es el meu actual jefe, aquesta setmana paralre amb ell no hi havia pensat,….

7.Enginyeria Química, aquesta crec que m’agradaria, tot i que no crec que em convalidessin gaires coses seria maca, la química m’agrada, l’enginyeria té més aplicacions potser,… Be com Geologia i EG… a veure, si m’hagués quedat a Girona a estudiar hagués fet l’Enginyeria química, però un company de l’insti la va fer i em sembla que no trobava feina… i els de la UPC passen a davant de tothom,.. “enginyrs de la UdG abstenir-se”, (amb perdò però….que trist)

8.Telecos tècnica especialitat so i imatge, sempre lhe volgut fer, però ara dubto de si me’n sortiria, els ordinadors i jo ens entenem però manetnim distàncies, ara el meu somni de treballar a Musiclan segueix en peu, però amb 22 anys ino he remenat mai cables… en saben més la gent que remena, i el Pro Tools el tinc en espera de que en Jordi em faci clases, i… m’encantariaaaaaaaaa però en aquest món si vols ser tecnic de sor acabes sent muntador, per tant et guanya un mascle, segur i corroborat.

9.Farmàcia, tb m’agradava, ma mare em deia “per passar-te la vida darrere d’un taulell” però com que hi havia namica de quimica, namica de bio,… m’hagués agradat i… quan estava a la resi m’hagués pogut aixecar 5 minuts abans!!! Però les noies de farmàcia són una mica sortidetes i van massa mones a classe pel meu gust, bé, com les de camins casi jejej però hi ha un amica més de hippie…

10.Física…. em fa mooooooolt pal però la meteorologia o l’astrofísica m’haguèssin agradat, de totes maneres no voldria per res del món que la meva cosina em fes classes… jeje

11.Geologia, per això vaig fer EG, però… Geo hagués estat moooolt més bonic, i la facultat de la UB te els lavabos molt nets…. i gent menys estirada que al campus nord, ara, ue un enginyer és un enginyer eeeeh…. Sempre es podria fer el màster de Geologia….

12.Matemàtiques, a laltre dia a en Jordi se li va acudir aquesta brillant idea, sembla que em conegui a la perfecció, l’assignatura qu esempre eh odiat més, la que sempre m’havia fet patir, la que agafes mania als prfes, ufff aquesta, la que ressaltava com a Notable entre els meus Excel·lents (bé a vegades Gimnàstica li feia companya amb un altre notable…). Si home no vull acabar com la Maite, no loca com en PB (ja sabeu a qui em refereixo a un profe que em va fer agradar les mates, pk era el crack, idioma propi i escriu a la pissar amb les 2 maaaaaaaaans, quan es cansa d’una l’altra) i ahhh l’estimat X. Marcote, probablement un dels millors profes que he tingut a la carrera ( cito “Marina, tu estàs molt ben acostumada, fins ara tot t’ha sortit a la primera i sense esforç, ara estàs a primer de carrera…. tranquil.la”). Bé, que no a més per ser profe de Mates amb l’EG ja en faig prou, falta que m’acceptin al CAP eh!

13.Mines, eng tècnica de mines, em convalidarien mooolts crèdits, i seria bonica i amb futur, tot i que la superior fa poc que s’imparteix, únicament té un gran problema: es fa a Manresa i Manresa és una ciutat mooolt petita.

14.Mestre jejejejejejejej jo amb els nens seria molt feliç que consti però segons l’Ari la carrera dona moooooooooooooooooooolta feina un dia has de pintar dibuixos, l’altre fer un treball per no anar a examen, l’altre has d’anar d’excursió, l’altre un treball de plàstica, uuuuf ejejej sincerament no la vaig triar primerament pk en aquella época hi havia excés de mestres i deien que no hi hauria sortida, ara en falten!!!!!!! no hi ha dret, segonament no la vaig triar pk…. vulguis o no tenir amics enginyers i arquitectes i jo fer de mestre, era com…. inferior…. però m’hagués agradat ho reconec…. les vacances, esl horaris, ser funcionària… ja podem riure però poca borma k viuen molt bé….

15.Periodisme… bé pràcticament tothom que em coneix m’haurà sentit dir que en realitat jo no sé què hi faig fent una enginyeria, en realitat sóc de lletres jo! El periodisme m’agrada, el problema és que jo simplement voldria fer un programa com l’Sputnik…. Periodisme musical, seria genial! A veure si… d’aquí un temps puc dir una cosa que tinc al cap ara….

16.Psicologia jajajajajajajaj diuen que la majoria dels que volen estudiar-la és per arreglar-se a ells mateixos…. no ho poso en dubte!

17.Veterinària mmm per tant ja faria Medicina, però sóc massa aprensiva, però m’agradaria (es nota que miro molt House i Anatomia d Grey….): No faré mediina ara! si ja als 18 6 any smés l’especialització e sfa etern, a més, això de ser interna i liar-se amb metges…. uufff i sóc massa hipocondríaca… ara això de manar a les infermeres… mmm no podria….

Mmmmm ja està¿¿??
no me n’acaba d’agradar caaaap… veus?
Podria tornar a començar de zero, llavors implicaria que aquests 5 anys no han servit er resm hauria d’haver deixat la carrera a 1r tal com volia fer?¿ mai se sap… ara tan de boa 2n no hagués estat a Barcelona, almenys no hagués fet les bestieses que vaig fer….

de fet són les mateixes de sempre…

Bé, comença el conte de la lletera; aquí aniré plasmant els mesu dubtes, opcions, i finalment les decisions (encertades o no) sobre el meu futur, peò més que res, per deixar constància dels meus dubtes i la meva indecisió, a partir d’aquí decidirem el que faré l’any vinent, be, més ben dit a partir del Juny.

1. Suposant que vull fer un Màster….

… avui he anat a veure en Jordi de dinàmica Marina i li he demanat pel màster d’oceanografia, em diu que amb la carrera a la butxaca, el màster no em farà pujar el nivell, sí que farme coses noves i coses que no he vist, però una Enginyera Geòoga amb un màster sota el braç, el màster no li ve d’aquí pk amb l’enginyeria en fa de sobres per trobar feina… suposant que ho facis per trobar una feina…. Si ho fas perquè t’agrada i vols aprendre és una altra cosa, ara no n’esperis massa…

2. Després, hem parlat d’Enginyeria de Costes,… el tema del dia després del que passa a Begur per exemple,… … m’ha ofert una beca pel màster PRIVAT de la UPC, el de Gestió Portuària (valorat en 7800€ per concretar), el problema és que comença ara al gener i acaba al Juny, i diguèssim que aquest mesos són esl únic que tinc plens, plens a vessar,… però… potser valdria la pena renunciar a acabar la carrera per fer el Màster no? el problema és que m’ha posat entre l’espasa i la paret, i jo no hi puc estar en aquesta situació, li he dit que no podia, però demà li confirmaré.

3. Màsters que em criden l’atenció i motius.

Màster en Ciències del Mar (UB UPC) Oceanografia i gestió del medi marí (1 any) seria bonic, ara feina feina no se no se….
Màster Enginyeria del Terreny (UPC) aquest és el que més es correspondria amb l’EG, per la geotècnia, sísmica i també hidrologia subterrània, però NO M’AGRADA LA GEOTÈCNIA, serà culpa dels profes de Mec. del Sòl?
Màster en Geologia (UB) home, seria bonic,… riscos i tal, però….
M. Gestió de sòls i aigües (UdL) estria bé, i és del meu camp i del meu estil… però és a LLEIDAA massa lluny!!!
Master de recursos Hídrics (UPC) però és lago extrany, i em sembla que en anglès, ja me’n sortiria però… hi ha com estades a l’estranger, demà li demanaré a en Manolo….
M. Medi Ambient (UdG) es bonic, ara… amb gent d’ambientals,…. pse… jejej és elque m’agrada i per treallar i estudiar ja sé que tinc com a mínim CECAM… pendent de rebre informació que he demanat…
M. Ciència i tecnologia de l’aigua (UdG) també he demanat informació…. saber exactament a què es refereix, si és més tècnic o més “ambiental” jejej

ja en miraré més….
potser més val que estudï Projectes, ja que sinó l’any que ve faré aquesta assignatura i prou…. ufffff

seguirem fent volar coloms.

Atentament

Marina

Existing timestamp: April 14, 2006 @ 10:03

No se per quin motiu no ho vai pnjar… el tenia guardat aquí… quina gràcia no?

I sons molt més reconstituents que mai…

com pot ser que m’afecti tant la Lluna (sumada a un café al matí, un a la tarda, un a la nit, el sucre dels brunyols, una cocacola i mmm una altra de sorpresa!)… 

Que estic ben esverada per un motiu que no dic; i… perquè ha estat Una Gran Nit de So de Somnis Reestablerts, Retrobats, Ressucitats,…

Respiro, recordo i rebobino la peli d’avui…

Després d’uns fets InEXplicables EXaltants i EiXalabrats com semblaven; he dit "No" (pel Messenger tot és més fàcil…); No et trucaré. 

Llavors… a la Plaça del Sol (quin nom jejejej… Sí, la Plaça de la meva Vida) amb l’Anna, la Silvia i en Xavi (la Núria més tardana, m’ha fet patir com a GGR Germana Gran Responsable…)

1r per Obrir Boca el cafetó al Café de nit… Havia vist intruments al Jem Casey’s.. però… No… XD NO. M’agrada eñ café de Nit (fins que es passen amb el volum de la "música"). Ha estat molt guay; ens hem posat al dia eh nenes?

i…..

Anant cap a Figueres amb l’Anna… li he dit… avui… em passarà una cosa més forta (que el que m’havia passat s’entén  PD: NO Mama no t’ho diré, no pateixis k no és res, només una Casualitat de les meves, sense Importància!…)

I…

Entrem al Jem i… l’he vist… allà al fons, on hi ha l’escenari ara… allà!!!! tocaaaaaaant! la guitarraaaaaaaaaa oh Déu meu, l’aparició: Jordi Carles Mas en Persona SI! aaaaaaah k fort, gran sorpresa…

Por de trobar a un Jordi i em trobo a "l’altre" (…)

Al.lucinant per la Gran Sopresa de la Nit, ESTEL.LAR

BRILLANT

… FUGAÇ

Et vinc a saludar, extasiada encara per Jump-The Final Countdown-I want it all-etc etc etc

I… amb por de si em recordaries o no… baixes de l’esceniari i amb cara de més il.lusió que jo (si és possible) amb un sommriure dels teus "de muntanya", els ulls sortint-te de les òrbites i el teu got de Suuuuc (que quan treballes no beus)…

I em dius: "Marinaaaaaa quant de temps! t’he vist abans i he al.lucinat" … Tiu jo també jo també… no recordava els teus directes oh déu meu, que en tinc per tot el mes…

m’encantes! "Què vols prendre?" ohhhhhh és que ja marxava, "Va que et convidooooo! o ja marxes?" amb ulls de gosset abandonat XDDD k macoooo!

Quan sigui gran vull ser Jordi Carles Mas.

 

Sí ho necessitava, necessitava aquesta Dosi per continuar endavant; he RESSUCITAT, torno  ser JO, la Marina… la d’abans… Abans abans XD

Gràcies Jordi m’has tornat la il.lusió… m’has tornat el Rock que necessitava

Et proposes escriure un conte cada dia, a veure si en surt algun de convincent o de prou bo per tal de que quedi al record o memòria,…. No potser, amb una mica de sort, ganes i empenta, atrevir-me per tal de publicar-lo en un recull d’aquí uns anys com ha fet aquestes festes el meu Mestre (a diferents nivells, no només el guitarrístic) Ignasi Bosch.

Per on anava ah si, que vull revifar aquest blog, cosa que em costarà i no aconseguiré, però els propòsits de l’any nou (almenys els 1rs dies) s’intenten complir no?
Al gra, que jo només escric, bé, escrivia quan estava trista, potser per la sensació de soledat o potser perquè tenia més temps individual (cosa que ve a ser el mateix…). I ara he estat d’any sabàtic i veig que escriure em cota més, és més forçat, he perdut la pràctia i segur que dsprés de l’esforç que implica tindré agulletes…

No exagerem.

De què puc parlar? mmmm
mmmm nuse!!

…. em contradic… no estic inspirada, em sembla que començaré demà… :-P

Avui com a petit homnatge i per posar-vos la mel a la boa us poso un retall d’un escrit de l’Ignasi: del llibre Palabras Elementales.
Perany a “La Búsqueda” i sempre m’ha encantat, Clasificar: (el link d’internet és http://www.ignasibosch.net/refugio/busqueda.html)

¿Por qué ese afán de clasificar? ¿Por qué tiene todo que tener un orden?

Contaría mil historias…. aunque todas ellas inacabadas… no por no saber el final.. Quizá sencillamente porque no lo tengan… que pasa ¿entonces? ¿Dejan de ser historias?

Hay historias que solo pueden ser contadas al oído… susurrando… historias que pierden todo su sentido si se pronuncian en voz alta…. hay incluso historias que ni susurradas pueden ser explicadas como deben. Hay miradas que son historias repletas de matices y ricas en contenido…el silencio

¿Por qué ese afán por empezar de nuevo? Esa inquietud de poner un punto y a parte… ¿es impaciencia? ¿Es limitación?

¿Qué valdrá la pena en realidad…? Cambia a cada instante..

¿Cómo pretender o esperar que nada de lo que digo sea entendido? Eso ya no depende de mí.. sobrepasa mis posibilidades

Trozos inconexos que forman un ser…

Bon Any 2008 a tots/es! que no sereu masses els que passareu per aquí, després d’un any i mig de pràctica inactivitat…

Doncs aquest any no vull una vida nova, és el primer després de molt temps en que no la vull! estic molt bé així.

Tot i això serà un any de canvis, acabar la carrera suposo que serà una cosa bastant forta; després és quan et demanes: i ara que? …i ja hi penso en això… però no ho tinc gens clar, gens ni mica… no hauria d’haver fet la carrera en els seus 5 anys corresponents… ara me’n falta un com a mínim! semblava que aquest moment no arribaria mai, i ara em sembla massa aviat! jo que a 2n ja n’estava farta, serà perquè se’m feia una muntanya i no tenia ningú al meu costat que em recolzés….

Sempre volent ser gran i ara m’espanto perquè ja estic estudiant i treballant a mitges, ja fa un any que sense adonar-me’n ens estem muntant un pis en parella encara que, de moment, només sigui el seu, cada mes hi passo més nits i cada dia que no hi sòc el trobo a faltar.

Suposo que la gent es fa gran d’aquesta manera, sense adonar-se’n, jo un dia em vig despertar i vaig veure que els diumenges els meus pares ja no em donaven diners, que em pagava el lloguer del pis a bcn, que aquell cap de setmana l’havia passat a Olot i només havia anat a dinar a casa el diumenge! m’he anat independitzant com si fos un progrés lent i poc traumàtic per tots, però arriba el moment en que ens n’adonem i ja no hi ha marxa enrere….
què més? ah si les metes que em vaig proposar l’any passat estan bastant complertes, crec que al 95% em faltaria el tema guitarra…. però aquest any hi posarem remei, segur!
Rencors oblidats i la gent que no m’interessava l’he anat allunyant cada vegada més de mi, actualment purs tràmits i pura cortesia, hipocresia també… altres que encara són al record encara que no els veiem gaire o mai, però es segueixn tobant a faltar, sort que a vegades internet ajuda…. Gent nova que ja s’han guanyat un lloc al meu cervellet i potser retrobem….

En fi, un any genial que repetiria enantada, de bona salut, al costat de la família, amics i especialment d’en Jordi, a qui cada dia estimo més (si pot ser…).

I per d’aquí un any… què més es pot demanar? una mica més de temps….. d’aqui un any escriuré que estic o amb el doctorat, o una nova carrera o una feina genial…. això és el que encara s’ha de decidir i ara no tinc massa temps, a veure si pel juny ho puc tenir clar…

I demà la tornarà a tocar el meu petit al Jem Casey’s!!! Conceeeertt!!
És que m’encanta la lletra d’aquest tema… ja l’havia posat aquí al principi; posaria també la que vaigg intentar treure el dia que me’l vaig trobar a la cerveseria! El “cling-cling” de “The weather with You”.

Tinc ganes de que sigui demà, de marxar a casa, aquesta setmana aquí al carrer Numància ha set dura… tan a prop dels records del Passat, ara que un any més a l’esquena! El temps passa volant però hi ha coses que no s’esborraran mai per molt que volguem… i saps què em fa por? Que a vegades petits relictes del passat tornen per fer trontollar la nostra integritat; per fer-nos veure una vegada més que som dèbils després de tot, després de dos anys… la nostra salut trontolla, un petit stress diari, un dejá vu, un flash back, i la por… la por de que torni a repetir-se aquella sensacio d’angoixa, aquella opressió al pit que no et deixava respirar. Por del que sempre ens perseguirà: el Passat.

És per aquest motiu, que a vegades t’hi revoltes contra el Passat, l’intentes odiar tant com l’has estimat; l’intentes obidar tant com intentaves aferrar’t-hi; i saps què? Que penso que ho aconsegueixes, potser ho pots aconseguir quedan-te asseguda al sofà, és una manera; també ho pots aconseguir plantant-li cara, entrar sense que ningú et vegi, quan tot és fosc, quedar-te darrere i mirar-lo fixament pensant “ho veus com tampoc n’hi havia per tant…” (això ho dius quan les cames et tremolen i el cor va bategant histèricament), llavors t’assossegues, somrius i penses… recordes… “miradas dormidas, fallos olvidados, sábanas revueltas, estar a su lado…” i saps que la melancolia en molts moments és bonica (hi ha qui ho atribuïria als Peixos). Saps quan és bonica la Melancolia? sobretot quan has vençut les pors, quan has trencat l’odi, quan has esborrat la mania, i sobretot sobretot quan el rencor ja no et rosega per dins a cada nota.

És llavors quan veus que ha funcionat: pots escoltar la música que t’agrada deixant de banda les subjectivitats, pots anar als llocs que et vinguin de gust sense vigilar la porta pensant que el Passat entrarà en qualssevol moment, pots mirar la tele o escoltar la ràdio i tararejar les mateixes cançons amb igual alegria que abans. Llavors saps que tot i haver perdut una vegada, ets forta per posar-te la jaqueta, penjar-te el bolso, marxar i no girar-te ni per mirar enrere.

“Hey now, hey now
Don’t dream it’s over
Heyes now, hey now
When the world comes in
They come, they come
To build a wall between us
Don’t ever let them win”

M’agradaria somiar que sí, que s’ha acabat,
It’s Over (I dream it…)

Felicitats!

NoU DiSc a la VENTA molt aviat… no us deixarà indiferents… bones lletres… bona música… quan el sentireu… tindreu ganes de tornar-lo a posar!!!! REPLAY…

Seguirem informant més aviat…

… que este cielo es más azuuul… desde que no estás tuuuu….”

Quina ràbia l’examen d’avui… s’han passat i a sobre… quan pensava que després de tot me n’havia sortit… he vist que he fallat al cosa més tonta que podia fallar… grgrgr … “y a pesar de todo ahora empiezo a ver…”

ale Skizoo avui toca… algo una mica així “fosquet”… ” …Al MAR…”

Todo tiende a cautivar
aunque estemos condenados
en la prision del tiempo

un minuto y algo mas
configurando un pasado
vestido de silencio

escucha,se exibe una voz
renuncia al sol
y a pesar de todo ahora empiezo a ver
que este cielo es mas azul
desde que no estas tu

no me sorprende que haya tanta estupidez
me reconforta,ser un idiota
Te reconozco en mi pripoa desnudez
me conmociona,no ser persona

Como hojas de laurel
somos hijos de un legado
sin reconocimiento

todo ha vuelto a florecer
desgozando el retrato
de ese arrepentimiento

escucha,se exibe una voz
renuncia al sol
y a pesar de todo ahora empiezo a ver
que este cielo es mas azul
desde que no estas tu

no me sorprende que haya tanta estupidez
me reconforta,ser un idiota
te reconozco en mi pripoa desnudez
me conmociona,no ser persona

Hoy,tirare mi ropa sucia al mar
mi desdicha junto a ti al mar
los motivos,la miseria al mar
todo lo que un dia fui al mar

ara hi pensava…. aquesta sèrie em deu haver marcat… jejej
records a tots des de BCN i… alguns estuidieu moooolt, els altres treballeu mooooolt, i la resta passeu-ho bé… estic etsressada i hauriem d’escoltar aquesta lletra més sovint jeje
…Rocks(&Rolls) i Rocks “sensu strictu”

FRAGGLE ROCK

Vamos a jugar
tus problemas dejalos
Para disfrutar
ven a Fraggle Rock.

Hay que trabajar
no podemos descansar
vamos a cantar
con Gobo, Muzzy, Dudo, Bombo, Rossi…

Vamos a jugar
tus problemas dejalos
Para disfrutar
ven a Fraggle Rock
ven a Fraggle Rock …

bon naraaaaaal!

“Schicu schicaaaa schicccc schiccc…. shicushicaaaa schicccc u schiiiicccc”
un clip curiós….

… Bones Festes….

THE WAY
the way

Tell me the way you want to live your life
Tell me the way you wish to share your time
Tell me the way you are, and more,
all what you want to be

Tell me the way you feel about me beside
Tell me the way you think about love,
when different worlds collide
Tell me the way you are before
I give you all my heart and close my eyes

Shoop da doop…

Show me the way you smile when things go wrong
If any time you’re weak I’ll make you strong
(yes I’ll be strong for you)
Show me the way you stand so close to me
oh promise me you’ll never walk away

Show me the way you kiss, so soft, so deep
And the way you touch me with your skin
(and tell me what you wish)
Show me the way you love, you care, you give
I really need to feel you night and day

Life goes on, one way we walk,
Life goes on, on and on

Remember the way we were when dreams were gold
Remember the way we used to fight the cold
(and more can you)
Remember the way we broke the walls with love
No storm could ever stop us taking off

Can you see the way we changed from lovers to friends
What matters is the direction, not the end
(I don’t want to see the end)

Remember the way we walked, so long
But now the past is gone and life goes on

Shoop da doop…

…Surto al Youtube

observareu la meva cara…. quan en quimi portet diu…. “es dediquen a la música o s’hi volen dedicar…” o l’estil que tinc portant guitarres (que al final és el que faig millor…) o… que estava més prima abans… o… oh oh…

per fi al Youtube (ara els puc penjar….)
el meu xicot quan encara era el guitarrista d’Aspid i encara no era el meu xicot jeje
i jo que era una fan de 1a fila diguessim… sí de les que canten a baix i criden quan els músics s’acosten a fer el solo allà davant… mireu bé… a la part de “Scaramouche Scaramouche… a veure si m’hi veieu…”

Acudit…

-Des de que uso el tinte de pelo Rosa Fucsia
no pierdo el pelo…
-ah no?
-Caer sí, me cae mucho más;
pero no lo pierdo,
peroqué lo encuentro enseguida….

Si todos los cabrones volaran no se vería el cielo…
Cabrones: Personas que hacen cabronadas.
Cabronada: Putada, mala pasada, jugada, faena.
(Diccionario de argot español - Victor León - Alianza Editorial).

La cançó que cantava avui; llavors m’he escoltat la lletra i he entés una mica més perquè la cantava…
pels que marxem, pels que marxen, o pels que es queden ens quedem,…
Almadrava (serà que la cantpo perquè van fer-la al concert de dissabte )
…esperant…
No voldria que s’acabés l’estiu… no us vull tenir lluny…

IF YOU COULD SEE MY EYES..

The air will never have the same smell,
the

sun

will never get to shine so bright again.
How they hurt my eyes, god! they hurt my eyes,

now that you’re leaving.
My past is travelling on an airplane,
who will be there the next time I need a <friend>,
and I close my eyes, now I close my eyes

because you’re leaving.

And the telephone is ringing in my hand,
I have to cheer you up, and you still don’t understand
why did you say goodbye, how did you say goodbye?

it’s me who did it …

I have my life right in front of me,
my past seems one minute, present seems eternity.
I want to freeze the time,

so I close my eyes

but you’re still leaving.

With any problem I did lean on you.
<You are now my problem and I don’t know what to do.>

I see you fly away, god! they hurt my eyes

………………………………now that you’re leaving
The telephone….

And you still wonder how I didn’t cry.

Of course I love you, but somehow I had to

lie

beause you had to go, yes! you had to go
although you need me.

Because your future is so far from here
and from the distance I will help to fight your fears.
I’ll have to be strong, yes! I will be strong
because you need me.

And the telephone is

ringing

in my hand
I have to cheer you up, and I don’t know if I can.

If you could see my eyes,

if you could see my eyes…

Fumar es un arte…
¿me parado a pensar que nos parecemos un poco? vosotros, los fumadores y yo… que nunca he fumado más de un calo..
¿Soy un cigarro? ¿eras un cigarro?
Nos cogen, nos prueban, nos inhalan y nos aspiran…. y se hacen adictos a nosotros sin darse cuenta, y nosotros como tabaco que somos no somos nada si no estamos entre sus manos y entre sus labios.

Con el tiempo te das cuenta de que el tabaco no es bueno, y piensas en dejarlo, pero no sabes como, no encuentras el momento, pruebas incluso fumar menos… pierdes la moral cuando te das cuenta de que son las 3 de la madrugada y estas en la gasolinera medio vestida medio en pijama comprando tabaco… entonces reconoces que no tienes voluntad…. y eso te enoja… hasta que un día lo dejas asi, de golpe porque asumes que es dañino y por orgullo, porque no admites que eso te pueda.

Entonces fumas ausencias, fumas mentalmente aunque ahora seas un ex-fumador… hace un año era yo el cigarro apagado en su cenicero… quizá peor… me sentá como un cigarro apurado, de los que se fuman sin ganas, de los que te dan por la calle cuando pides tabaco a un cualquiera… un cigarro que no era de la marca que normalmenet fimaba… un cigarro pisoteado… apagado…

Y mé juré que no volvería a fumar (que no volvería a enamorarme)…. y al cabo de un año… vuelves a encender un cigarrillo… y te enganchas otra vez… adict@… sí, pero esta vez sabe mejor… me trago el humo y lo degusto… aspiro cada milímetro cúbico de mi aire y del suyo… no fumamos… pero sí nos inhalamos, succionamos, nos encendemos i lo retengo entre mis labios el tiempo que tengo… el poco tiempo que dura un cigarrillo… hasta el próximo… que me hará sentir mejor.

Con el amor me pasó lo mismo… y mira, me he vuelto a enganchar… aun sabiendo lo nocivo… aun conociendo los efectos secundarios… sabiendo que creaba adicción… conociendo todos los pros y los contras…

y SABES QUÉ? que a lo mejor… Fumarte no es tan malo.. ojalá todas las drogas fuesen como tu… Arte… puro; directo a la vena… ya tengo ganas de encenderte y aspirarte… que llenes mis pulmones y calmes mis ansias…
quiero fumARTE…

Una cançó que he sentit per casualitat,

Tan bonica que m’ha fet venir penetes….

Tres dies que m’he quedat aquí per res… per res? si….

No vaig poder marxar dps de l’examen que m’havia anat fatal…

no vaig poder marxar després de firmar pel lloguer del pis de l’any que ve el dimarts… perquè no hi va haver firma;

tampoc vaig poder marxar ahir amb el meu Jordi que venia… per feina (i una mica a buscar-me… i portar-me a casa..), no tampoc!

Ni quan vaig acabar el treball de Probabilitat ahir a la tarda (treball que en principi era obligatori però va resultar ser… voluntari…. jo no vull pujar més la nota… ja estava prou bé! jo volia marxar)… marxar marxar…

tampoc he pogut pirar aquest matí després de veure el pis que ja haviem vist l’ari i jo… l’havien de veure les altres dues; ens haviem d’esperar…. tampoc he marxat… sabeu perquè?… doncs resulta que no l’hem vist encara…. ara suposo (en teoria) que hi anirem… ja haviem d’anar-hi a les 4 (…la paraula de la gent…)… bé… resulta que no s’acaba aquí la cosa…. sbeu? tampoc he pogut marxar després de veure un pis que no havia vist ara a les 4, perquè s’està endarrerint…

Sembla que unes forces SUPERIORS… (pensava que no n’hi havien…) no em deixin marxar… pf… i a més la sensació de que el que faig tampoc serveix de massa… ja podria ser allà… no? ains….

Queda poc… poc… però una vegada més… se’m fa etern!

Total… que he sentit aquesta cançó i m’han vingut penetes… tinc tantes ganes d’anar a casa… sembla que allà, amb els meus i amb en Jordi (meu també jejej) doncs… estic tranquil.la, sense el soroll de la City… mai havia tingut tantes ganes de marxar com aquests últims mesos… pfff… ja ho diu la cançó de Dream "the city’s cold blood teaches us to survive… just keep mu heart in your hands and we’ll stand alive…" (o alguna cosa així…)…

Bé…prou; Poso la cançoneta…ara abans de marxar… la penjaria… però no en sé encara XD… a partir de Dimarts seré semi-lliure XD n’aprendré n’aprendré… és bonica; escolteu-la o… baixeu-la d’internet… crec que és d’un tal michael Bublé…. em sonava el nom… no ho puc assegurar; la lletra és aquesta….

"Home"

Another summer day
Has come and gone away
In Paris and Rome
But I wanna go home
Mmmmmmmm

Maybe surrounded by
A million people I
Still feel alone
I just wanna go home
Oh I miss you, you know

And I’ve been keeping all the letters that I wrote to you
Each one a line or two
“I’m fine baby, how are you?”
Well I would send them but I know that it’s just not enough
My words were cold and flat
And you deserve more than that

Another aeroplane
Another sunny place
I’m lucky I know
But I wanna go home
Mmmm, I’ve got to go home

Let me go home
I’m just too far from where you are
I wanna come home

And I feel just like I’m living someone else’s life
It’s like I just stepped outside
When everything was going right
And I know just why you could not
Come along with me
That this is not your dream
But you always believed in me

Another winter day has come
And gone away
In even Paris and Rome
And I wanna go home
Let me go home

And I’m surrounded by
A million people I
Still feel alone
Oh, let me go home
Oh, I miss you, you know

Let me go home
I’ve had my run
Baby, I’m done
I gotta go home
Let me go home
It will all be all right
I’ll be home tonight
I’m coming back home