WELCOME TO MY TRUTH

Els teus passos caminant, sé que escoltaré uns passos diferents als meus, tu m’acompanyaràs….

ja és de nit, puc notar el fred, no faig res perquè sé que els teus braços sentiré, tu me’l calmaràs, i mai voldré separar-me de qui mirant-me pot sentir calor i en dir-me com em vol, ho fa sense parlar…

cada cop que estic rient, que el camí és més fàcil, sé que el teu somriure hi és (el sento respirar…)

Quan em trobo on no se res on no conec cap detall que ajudi la teva mà m’acompanyarà

i maaaaaai podréeeee explicar com et puc arribar a necessitaaaar la veu que em diu “T’estimo ets part de mi” (la sento respirar).

He viscut tot el teu nom, i mai tornaré a ser qui un temps m’he pensat… tu has canviat el meu voltant, res no tornarà a ser igual, per sempre voldré que amb mi estiguis.

i mai podré explicar com et puc arribar a necessitar la veu que em diu “T’estiiiiiiiimo ets part de mi” (la sento respirar).

Mai podré explicar… que em fa por estimar taaant em fas sentir com mai… sentir com mai abans tu m’has fet sentir… que em fa por estimar tant…

To spot a geologist in the wild, look for: Someone awkward and unsure around people who don’t know the difference between a rock and a mineral Someone who thinks the best topic of conversation involves new fossil and dust discoveries!! Hand-lens, compass, pen-knife, handcuffs, etc., tied round neck with string (which he refers to as a “lanyard.”) Someone with a beard and Sandals… Jesus was a Geologist (actually, carpenters back then were also stonemasons, so there is some truth to that statement) Someone who owns a pet rock and is not eight (in the case of paleontologists, this will be their closest friend), with said ‘pet’ often found hanging from keys. Someone with not much enthusiasm on the subject of dinosaurs. Geologists consider an event a ‘mass’ extinction only if 80% of the living organisms die and get buried in sediment for conservation. Someone explaining to airport security that a sidewall core covered in gunpowder residue isn’t really a weapon. Someone who only includes people in photos for scale, and has more pictures of his/her rock hammer and lens caps than of family and friends. Some who, if they could travel to Jupiter’s moon, IO, would think the coolest part about it was the volcanoes and not the space travel. Someone with a collection of beer cans/bottles that rivals the size of his rock collection. Someone lighting a cigarette with a handlens focussing the sunlight, or a coat hanger stretched between the battery terminals of a University van. Someone who brings beer instead of water when hiking. Someone whose lunch consists of rocks, instead of ordinary bread. Someone who consumes tonsil-killing chili for dinner every night of the week, and warms it up in a can on the drill rig engine block. Someone whose child is trained to know the geologic timescale before being able to walk. Someone with hair in a pony-tail (this applies to male or female geologists). Someone who considers a “recent event” to be anything that has happened in the last hundred million years. Someone who licks and/or scratches & sniffs rocks or in case of china clay will eat it to prove it’s perfectly safe. Someone who eats dirt and claims to be “getting an estimate of grain size” Someone who will willingly cross an eight-lane interstate on foot to determine if the outcrops are the same on both sides. Someone who can pronounce the word molybdenite correctly on the first try. Someone who has hiked 6 miles to look at a broken fence that was “offset by a recent earthquake”. Someone who says “this will make a nice Christmas gift” while out rock collecting. Someone who thinks a “sexual exploit” is lying naked on an outcrop so the satellite will photograph them on the next pass. Someone who hires student assistants with an eye to whether they can run slower so the bears get them first. Someone who can jump start a campfire in wet weather with the judicious application of a beer fart. Someone who from personal experience knows the difference between Arctic grade and summer grade diesel fuel. Someone who even on an average day in the field can make Indiana Jones look like a bit of a klutzy wuss Someone who looks at scenery and tells you how it formed. Someone whose pockets tend to be filled with bits of rock. Someone whose rockery moved into their spare room. Someone who has more pairs of hiking boots than shoes. Someone who wears hiking boots constantly, even for formal functions, and occasionally sandals with (obligatory) socks Someone who thinks of woodlice as trilobites but would tell anyone off who said so. Someone who, when on a beach, will collect shells and try to explain their muscle scars to you. Someone who prefers to explain the sequence of events shown in a cliff face to sunbathing. Someone whose collection of petrified wood samples is stacked like cord wood. Someone who plans extra time on trips to investigate road cuts along the way. Someone who almost crashes his/her car looking at road cuts while driving. Someone who often explains how their boozy coffee with whipped cream resembles a layered igneous complex. Someone who knows the phylum, kingdom, and genus of every ancient creature lodged in stone, some of which look nothing like an animal, but can’t remember his/her mother’s, or spouse’s, birthday. Someone who uses a geologic hammer to halve a boiled egg. Someone who modifies his/her one yard pace to one meter in order to simplify pace-and-compass mapping. Someone whose radioactive ore specimen collection glows in the dark. It is so bright you can: use it to read by. illuminate your front yard. use it as a landing beacon. see it from Mars. Someone who can identify the chemical formula for Cummingtonite…and chuckles like a junior-high kid every time. Someone stuck on the side of the road without a spare tire because it was removed to make more room for samples or alcohol (or the spare is already being used on the other side of the van). Someone who, when asked what this rock is says, “Leverite, so leave her right there.” Someone unwilling to improve their personal situation, resigned to the fact that the sun will explode in 5 billion years anyways. Someone who walks out of a bathroom and asks if you noticed the fossils in the stall dividers. Someone prone to Linnean mnemonic devices such as Keep Privates Clean Or Forget Getting Screwed. Someone who can only relate to one “Rock Band” (besides BIF): Are We Not Men, We Are Devonian! Someone who enjoys their topography: Subduction leads to orogeny, and orogeny leads to relief. Someone who walks into an art museum and looks at the floors and columns commenting on the stylolites and fossils, rather than looking at the paintings. Someone whose shorts expose way more leg than you ever wanted to see. Someone who rocks the party and is the schist everywhere they go. Someone who can say, “Gneiss Cleavage” or talks about slaty cleavage and means it in a non-derogatory sense. Someone who takes special interest in your granite countertops in the kitchen and after a few minutes will even produce handlenses before giving other guests an igneous petrology lesson. Someone who gets really upset when the countertop, which is obviously mafic/aphanitic/metamorphic, is called granite and takes 20 minutes to tell you why you’re wrong. Someone who has an odd obsession with Lord of the Rings, Star Wars, Star Trek etc…and often dresses the part! Someone who can’t use a street map because it doesn’t have contour lines. When helping someone move and you ask “is this box full of rocks?” They answer “yes, be careful.” Someone who always carries a small squeezy bottle of hydrochloric acid in their pocket Someone unsympathetic at the prospect of extinction for the long-haired woolly-horn red-butt moose, replying “Glaciers woulda killed him off in 10,000 years anyways.” If you remain unsure, ask the subject to draw an annotated diagram of a trilobite. A true geologist will immediately reach for their waterproof notebook - this is your opportunity for escape.

(extret de Uncyclopedia.com)

John Mayer

Everybody is just a stranger but That’s the danger in going my own way I guess it’s the price I have to pay Still “everything happens for a reason” Is no reason not to ask myself

Ja he incomplert tots els propòsits que em vaig fer el 31 que trist jejjeje

Me voy… porqué este sitio está lleno de noches sin arte, de abrazos vacíos de mundos aparte, de hielo en los ojos de miedo a encontrarse… de huecos de rotos de ganas de odiarse…

mmmmmm

pues sí… aquest mundillo és una kk i el que no era hipòcrita s’hi acaba convertint… que fals el col.leguisme entre músics que per darrere es posen verds, que fals… aixó si… dalt l’escenari tooots contents…

mmm como la vida misma… el problema és que ara la que no és gens falsa sóc jo, i sóc la que quedo malament…

Per cert, aquest paral.lelisme ve per la càmara de vídeo i l’aigua jajaj el que nosaltre shem fet recentment al laboratori… veure l’evolució de la làmina de l’aigua amb moltes imatges per segon… i es veuen coses curioses….

i no escric més que xerraria massa tot i que em queden masses coses per dir!

Bon any! i Welcome to my truth!

solo es un infiernos sostenido… por el miedo a equivocarnos….

mentre uns toquen Ana’s Song els altres La canción de Ana….

viam…

si fa uns anyets per Nadal m’haguessin dit que l’assignatura que tant em feia patir Hidràulica, i la vergonya que vaig passar al gener per haver suspés…. mmmm el primer examen que suspenia havent estudiat Molt i només això per Nadal… mmm i el dia que vaig deixar d’estudiar Hidràulica perquè haviem “quedat” jejeje qui m’havia de dir que ara seriem aquí…. que les cançons d’Aspid que escoltava a la dutxa i cridava cantant quedarien ara abandonades per estar amb el guitarrista que les tocava… que ara després de 5 anyets estic posada de peus al departament de l’assignatura en qüestió… La vida dóna 2es oportunitats i oblidem les 1eres.

tot i així, una constant, la música.

I think so…

i mira que em sonava més la d’en Satriani que la de Coldplay jejeje

Bé, no discutirem les casualitats de la vida un avegada més perquè com ja sabeu sempre em passen coses extranyes (rollo LOST) que només em passen a mi… quants guitarristes conec que hagin portat la mandolina als bolos? és una pregunta que em faig bastant sovint… pel somni i pel sofà de Musiclan… no us preocupeu si no ho enteneu, algun dia faré els 2 llibres…

l’altre dia reiem al metro amb companyes del CAP mentre explicava la meva historia d’amor amb en Jordi jejej que realment bonica clar, i flipaven per com es pot aconseguir sortir amb el personatge que observaves des de baix l’escenari. Sí divertit, sobretot la segona vegada jejej no? perquè si expliques les coses bones també hauries d’explicar les dolentes, i aquestes coses les amago sota el llit.

Dilluns genial al Lunatic però amb un ull mirant cap a la porta per si de cas haviem de sortir per potes, cançons memorables, de la vida i en especial de la meva… jejeje comentari del cantautor lolailo, “Conoceis a MC?” -Sí” “Ah si? que pasa? que es tu primo? tu novio?” quin fart de riure …més o menys més o menys… “es tal vez la luna llena, es tal vez que todo me afecta… “

Doncs res que mentres uns graven a casa i mesclen a Musiclan altres fa temps que ni hi posen els peus i fan el que poden en un estudi sense finestres ; n’hi ha un que ara resulta que fa de productor de Lolailo i kl’altre se’n va a tocar hardrock AC/DC…. té gràcia, perquè es creuen els camins mil vegades i no es troben… i es canvien els papers cada dia… i té gràcia… una vegada més penso que si no hagués viscut la meva vida anterior m’hauria perdut moltes coses i sensacions, no ho trobo a faltar, gens! però m’agrada haver-ho viscut, i m’agrada, saber que seguim caminant, en direccions oposades.

Però si, a vegades, com avui m’agradaria trucar i saber què fan i que és de la seva vida, com els hi va la vida.

“Tengo días en que mi canción es el eco de tu voz”

Intento fer temes, poemes, i m’he de posar melancólica que sinó no em surten bé…

“perquè era Novembre… perquè la guitarra…”

missing you….

http://www.youtube.com/watch?v=AHb8SlVvJXU

http://www.youtube.com/watch?v=ymKYTDk38ns

http://www.youtube.com/watch?v=KlSqD4xkyH4

http://www.youtube.com/watch?v=oG225Rx8Jc8

“Welcome To My Truth”

Sentimental days In a misty clouded haze Of a memory that now feels untrue I used to feel disguised Now I leave the mask behind Painting pictures that aren’t so blue The pages I’ve turned are the lessons I’ve learned

[Chorus:] Somebody bring up the lights I want you to see (Don’t You Feel Sorry For Me) My life turned around But I’m still living my dreams (Yes it’s true I’ve been) I’ve been through it all Hit about a million walls Welcome to my truth.. I still love Welcome to my truth.. I still love

Tangled in a web With a pain hard to forget That was a time that I’ve now put to rest Oh, the pages I’ve turned are the lessons I’ve learned

[Chorus]

Sentimental days In a mist of clouded haze Of a memory that now feels untrue

[Chorus]

Punt d’inflexió;

“cruzan nubes grises, por un cielo turbio i feroz…”

coi de calat crític entre una corba M2 i una S2 perquè els passos de règim lent a ràpid són tan fàcils i els de ràpid a lent tant difícils… que de dos possibilitats escullo la dolenta… bé… Marina a estudiar, castigada sense sortir! i torna a ser la tardor i torno a estudiar canals i he passat per la resi i ufff, dejavú…..

….”Vendrán días en que el peso que hoy te abruma se hará liviano…”

“… déjame que escuche esa guitarra que hoy me falta el aire…”

PD: resulta que en aquests clips tb hi surto a primera fila Girona Fontajau XDDD

“seré in que sepas de mi… seré lo que yo quiera ser…”

què hi farem tinc dia Manolo García jejeje

Conclusió:

que aquest any esl porta el Lila malva… com la camisa que fa temps que busco… como tus ojeeeraaaas

“Malva, te quise tanto, Malva, que da risa el pensarlo. Malva, de amor lloré tanto, que podría caber en un saco lleno de gatos. Mis sueños son palomas mensajeras que se pierden entre las antenas, sobre la ciudad, y no vuelven jamás, o regresan con una rama de olivo en el pico, y se quedan a esperar junto a algún portal.

Tus sueños son redes de pescador, vortinas sobre puertas encaladas con un ribete azul, como tus ojeras. Malva por ellas supe, Malva que estaba perdiendo. Malva te tuve tanto, que podría caber en un saco de gatos.

Los años que pasan sin tí son cerezas de un cesto tejido de helechos, gorriones intrusos en un nido ajeno. Y mi andar es ya tan lento, que sólo te siento muy de vez en cuando; un instante, en el vértigo de alguna canción.

Y sueño con redes de pescador, cortinas sobre puertas encaladas con un ribete azul que son tus ojeras, Malva. Te lloré como para rebosar mares, como para reflotar naves que seran sólo astillas que descubrirán buscadores de pecios tierra adentro.

En otras vidas, en otros mundos vestidos de siglos, vestidos de asfalto sobre lechos marinos, sobre caracolas fósiles y estelas en el siempre, y en el nunca de nuestro firmamento. Malva, por tí lloré tanto, que podría llenar un cestillo de esparto”

… si aquells dies m’hagués quedat estudiant hidràulica almenys avui no m’hagués equivocat fent els exercicis jejeje entre altres errors importants, això no és res

:-)

Epíleg:

jejeje es nota?

• La vez que entendi: vida mia - JE

Arrebato contra ti, lo siento, orgulloso como soy me enredo en disputas sin sentido que me hacen temer. Si, temer perderte. Perderte? Perderte, perderte… retumba en mi mente hasta caer rendida, pero no vencida. Pensarlo me hunde en la desesperación, sentimiento demasiado. Pensamiento sin respuesta que acaba asfixiado en la debilidad, como llantos sin consuelo, como preguntas sin contesta, como compartir y no tenercon quien, como imaginar fin y no poder.

Imaginar perderte produce un salto en mi mente demasiado fuerte. Imaginar lo ahora inimaginable, luna sin noche, produce un sufrimiento inecesario pero clarificador.

Si el orgullo me hiciera perderte mi orgullo moriria perderia mi vida y sin quererlo mi otra vida moriria. De que serviria mi orgullo? De nada. Porque mi orgullo es mi vida y mi vida eres tu, y sin ti, mi vida, seria imaginar lo inimaginable.

jajajajaja i encara ric i riuré dies déu meu…. avui he descobert la flipant banda GURU: amb els cracks i coneguts meus DAVID SIMÓ i JORDI PORTAZ, juntament amb en David Palau que tb vaig conèixer un dia ja fa temps… i el cantant que no saba qui era, però quan l’he sentit cantar he vist que encara que el nom Pau Sastre no em sonava doncs era el dels Sexyphonics, grup que vaig anar a veure per Sant Joan a Empuriabrava….i he pensat…. aquest noi cantava bé i és guapot…

i el meu cap que va més ràpid que jo ha pensat i si està de cantant amb ells perquè…. i he anat a maiespeisejar…. i he vist la llum, la veritat i encara ric…. la meva teoria verificada! i buscant més, descobreixo: Soundlabs Studios, i les fotos em sonaven jejeje em sonaven… XDDDDD boníssim… boníssim….

Amb dos de ben posats, tots plegats….. és que en aquest món mai saps la sorpresa que t’espera, però aquesta m’ha encantat, i encara ric.

La meva intuició sempre em guanya… aixxx les ironies de la vida eh! jajaja divertit, i si sabessin més coses… em sembla que agafarien un 2n guitarrista per tocar més certa moral…..

Total que avui és un dia d’aquells en que acabo pensant en què m’he equivocat per estar així d’aquesta manera… perdent amics pel camí tot i que a partir d’ara (des que vaig entregar la tesina ho he hagut de posposar una setmana per temes de salut/refredat) doncs recuperaré els amics que he anat abandonant sense voler pel camí… i realment és irònic dir, que és per culpa de no xatejar pel messenger jejeje sort del fotolog i dels sms…. i de que a vegades quan en Jordi toca doncs venen al bolo… i també és culpa de que quan en Jrodi toca, o sigui gairebé un cop cada cap de setmana doncs vaig amb ell i l’altre dia del cap de setmana doncs tenim ganes de festejar, cosa que no es pot fer quan toca i quan jo sóc a BCN i ell a Olot… per tant és normal que necessiti estar amb el xiot un cop per setmana… total que amb això he acabat aconseguint que si quedo amb els amics de cap de setmana, bé amigues, doncs sigui al Jem amb la música a tope per tant no es pot parlar massa…. he acabat acnoseguint no anar a cap altre bolo de cap altre grup ni músic perquè vaig als d’en Jordi i ja en tinc cuficient… i he acabat aconseguint que fins i tot em faci mandra anar a aquests concerts…. Com pot ser¿? tota la vida criticant a les novies dels músics peru`q no anaven als bolos de les seves parelles i jo dient “uii si jo mai tin un (altre) novio músic i toca aniré sempre als seus bolos…” Mentiraaaaaaa! al ppi si, el primer any i mig si, fins i tot m’escapava els dijous jejejej però aquest últim any m’està costant… realment què sents? ja no és la il.lusió per la música, que malauradament, fa un temps que l’he anat perdent també pel camí, degut a desenganys en els que no entro, a veritats amagades i a falsos mites desmitificats juntament amb les martingales de le discogràfiques…. mmmmm total que el que acabes veient és que et passaras X hores de camí cap al bolo, X hores de muntatge en que passarà de tu, X hores de proves de so en les quals ni et demanen l’opinió ni pots ajudar en res i a continuació… els mític sopars… que en aquest cas acaben esent en un bar ple de fum (en alguns casos amb connotacions passades) i rollo plat combinat…. nervis que passes tu mateixa per l’actuació del nen…. les males llunes del nen perquè les prove sno han sonat com havien de sonar… els músics “listos” que arriben quan ja està tot fet…. ohmmmmmmmmmm café doble i a l’escenari… ells a l’escenari; tu a baix, a tornar a repetir les cançons… aquelles que fa mil anys que toquen (almenys el solo sol ser diferent), aquelles que temps ençà et dedicaven amb la mirada o saltant de l’escenari…. ja no… no tenen signiicat ni sentit i ja no, no et miren amb aquella carona…. és el pas del temps…

finalment el pitjor, l’Odisea de recollir, plegar cables i micros i carregar el cotxe mentre “los otros” segueixen xerrant amb la gent i fent-se els longuis…. com que l’equip no és seu i no l’han de carregar al seu cotxe…. jo ajudava però ja passo bastant…. amb això puc anar a dormir una hora abans!

Tot sigui per escoltar/sentir (què NO és el mateix) un bon solo (si és que aquell dia té ganes de fer-ne), suposant que no vingui l’amic opersona de torn a xerrar just quan fa el millor solo de la nit, típic error també… qui em coneix sap que m’indigna brutalment això…

i no parlo del tema peles ja que m’indignaria més, per posar un exemple (entre molts): parts iguals per tothom (encara que siguis qui monta/demonta/carrega/quadra dates i bolos/va a veure els jefes etc) Ok fins aquí correcte… però no…. pot saltar un del grup, que vagi de “lider” i dir… a partir d’ara jo bucaré més bolos, però al tantoooooooo que vull cobrar més… oh quan el pobre desgraciat ha quadrat dates, implicant trucar a 4 persones (i no 4 vegades perquè s’ha de donar la casualitat de que t’agafin el telf, i que tinguin l’Agenda a mà…) doncs total, tot quadrat no? i pocs dies abans et diguin “aiii se’m va passaaaar… ho sento, no puc venir!” i tu et quedis per exemple, sense cantant, o sense bateria o sense baixista… què fas? a) quedes malament amb el del local, i que es busqui un altre grup en els pocs dies que queden b) busques un altre component qu se sàpiga o estudï les cançons…. c) Tocar sense tal component… implicant clarament trucades i stress…

i ah per cert… dir que això pot ser cada setmana… i que clarament, el pobre desgraciat que ho fa, en aquest cas se sobreenten qui és, doncs… queda bé amb tothom però… amb qui es desfoga? a qui li toca el rebre?

M

PD: No és per desmoralitzar eh però… penseu-ho tres vegades abans d’aguantar a un músic, jo ho tinc moooolt clar, gràcies a dèu…. jejej bé, de fet ho he pensat/intentat tres vegades ja XD sort que em va la cosa…. d’ensopeger amb la mateixa pedra.

Genial, simplement Genial….. crec que gràcies a aquest programa m’agrada la ciència… de gran si sóc profe de ciències seré com ell….

béee…

si no hi ha res de 9….

el dia 9 a les 12:00 del migdia; esteu tots/es convidats/des

encara no se l’aula… seguiré informant!

Hi havia una vegada una princesa que dibuixava amb un llapis al cel. Pensava. Començaré amb una h, que és el silenci de les paraules, que és tímida i ajuda, que comença. Amunt i avall el seu llapis volava pels núvols construint un món imaginari, era feliç al seu món. Des de dalt, l’observaven petites estrelles. Ella somreia!

Ha passat molt temps ja, i ara veig que s’ha acabat. Els contes continuaran, però no aquí. Diuen que l’experiència és un grau…jo em pregunto que és “un grau”. Aquesta m’ha agradat; especialment per les lletres, per l’espai en blanc que m’ha permès desplegar les ales i assaborir el gust dolç i picant de l’exhibicionisme. Conèixer nous espais i noves personetes que han alimentat la meva fam de somnis i històries. Les fotos, quasi sempre a un segon pla, han donat llum a la meva “caverna”, al meu espai. Caminant a poc a poc he (i suposo que amb alguns “hem”) travessat quasi 4 anys. La història es redueix i s’allargassa, es desdibuixa i es ressalta en alguns trencalls. Cada graó, cada vivència…sovint se m’entelen els ulls al llegir aquest diari de bord, al clicar “previous” un cop més i reviure instants efímers que s’han convertit en tresors.

Només he continuat amb això per una sola raó: escriure. Escriure per respirar, escriure per amagar les meves pors, escriure per fer somriure, escriure per evaporar les llàgrimes, escriure per sentir, escriure per cridar als quatre vents que visc i que de vegades és el millor que m’ha passat mai. Però sobretot, escriure per compartir. I aquí és on els límits es toquen, s’acaricien i es desdibuixen. On la raó i la causa són un eclipsi al meu cel.

M’agrada aquest cel.

Bé, finalment acabada (aquesta tarda repasso) i el meu pobre tutor en tres dies m’ha de donar el vist i plau XD és el que pringa més i el que té menys culpa… a més el pobre oferint-me un doctorat i jo dient-li que tinc pressa degut a l’altre…. deixo el link (en 5 dies expira) per si us la voleu descarregar (es la versió beta) però no variarà massa…. i ara a preparar el PDF… m’estressen… que dura la vida del becari pringat XD ara… avui he arribat una hora tard a la feina i no passa res… en canvi a la meva mare li diuen que si arriba a les 8 menys 2 és massa just jejeje i que ha d’arribar a les 8 menys 10… l’empresa privada…. la putada és que ara que m’he malacotumat a treballar traqnuil.lament i no estressar-me i a no fer coses quan no tinc ganes de fer-les… quan arribi el dia que he de tornar a l’empresa privada em moriré jejeje

apa, el link de la tesina: http://senduit.com/a8c9c1 i el link de l’annex: http://senduit.com/1911c5

Be La lletera amb el gerro al cap… ja sabeu… ara ja retrobaré el fil de la història..

AQUÍ avançant-me com sempre als esdeveniments, fent la sol·licitud de l abeca abans de tenir el títol… i acabant la tesina com puc i com em deixen i ràpid per tenir el resguard del títol i que la sol·licitud de la beca sigui aprofitable.

Conclusió: estic estressada com abans… he d’anar a fer una volta perquè potser si em toca l’aire m’inspiro per vendre els meus productes… avegades penso que treballar al caprabo seria més fàcil i cobraria igual o més, llavors penso… i arribo a la conclusió que m’agrada el que faig… que no treballo els dissabtes i que la majoria dels meus companys venen darrere i tard; llavors m’animo; però això només dura una estona perquè després em preocupo per coses que en realitat, ja es solucionaran i amb les quals ara no hi puc lluitar.

Seguiré avançant, saltant obstacles, menjant-me el coco i somiant en que un món sense volcans seria més fàcil.

4 noies en un bar criticant als mascles XD i jo la defensora de que tot i que n’hi ha molts de dolents de tant en tant en pots trobar un de bo…. mooooolt de tant en tant XDD en salvem un de cda 15? jejeje

El cas és que depenent del dia que tens acabes actuant d’una manera o d’una altra… acceptes unes coses o no les acceptes…. i llavors hi penses detingudament i saps de segur que tot el que has fet ho haguessis fet diferent… aiii qui pogués tornar enrere i fer les coses BEN FETES…

faré com la Carrie… però ara no puc.

• Aniré redactant, ara no puc que estic mandrosa…. i he de fer tesina… tot i que només tinc ganes de fer CE-QUAL i embassaments últimament… fins i tot quan estic a casa intentant acabar la tesina jejeje…. quan més aviat m’hi posi més aviat acabaré… Dilluns em matriculo, en JM ja no és el meu tutor extern… sempre acabo malament amb els homes Piscis, deu ser que són un stress com jo jejeje

Vale sí, comença el curs de 9… s’acosta la presentació de la tesina i el final de l’etapa EG. i em fa una maaaaaaaaaaaaaaaaaaandraaaa tot plegat!

jeje em vaig deixar una de les millors comclusions inútils de la vida…

NO SUPORTO LA LLETRA COMIC SAAAAAAAAAAAAAAAAANSSSSS aggghhh.

Ho he posat al myspace abans, a rel del qu h eescrut absn el meu subsconscient ha fet això… no ho entendreu, no perquè sigui massa complicat, el tema és que no té sentit… avauleu-ho vosalres mateixos /eixes…

alaaaa dos posts en un dia…. qui ho diria! dec estar inspirada (que no aburrida)

**( que no m’aburria… simpelment ea un test de subconsciència…. però ara tinc massa son per explicar-ho)

Conclusions de la vida, escriptura automàtica (ja semblo en Quimi Portet…)

allò d’Escriure per escriure….

per conèixer una mica més el meu subconscient (han sortit coses que ni jo sabia de mi):

1. Andorra és barata però té botigues cares, no em soluciona res

2. Qualssevol cançó pot tocar-se cumbayà…

3. Els gats no m’agraden, ara ho entenc tot, no m’agraden els gats….

4. Quan marxo de vacances només deitjo tornar a casa….

5. En realitat sóc de lletres, encara que sigui una Enginyera, sóc de lletres….

6. Vull ser funcionària… de gran!

7. Treballar a l’hivern és ser gran… ja no em toca estudiar? m’estressoooo si he de treballar a l’hivern…

8. Aquest blog no el llegeix ningú, o si, tu?

9. m’agrada més el blogsome, però ara sóc aquí i em feia mandra tancar sessio i haver d’obrir l’altra…

10. sempre he defensat el myspace per sobre del facebook… però marina, els teus amics reals són al facebook, no? no…eing? què és real?

11. un 80% és molt vers un trist 20%… però molt millor el 100%

12. Sempre tinc ganes de tocar quan els de casa dormen, ara tocaria, però dormen….

13. Sempre seré la Kaileigh, sempre encara que no vulgui.

14. el Passat sempre persegueix, o sigui que en comptes d’amagar-te planta-li cara i que s’amagui ell :-)

15. i ara no se perqué penso en Musiclan, conclusió? volia treballar-hi, però realment… no magraden els horaris que fan…. vai fer bé no estudiant imatge i so i passant-me a l’enginyeria geològica…. ara— serà per les pedretes del WC? tot està relacionat…. o pk m’agrada el Rock? mmm

16. I no se com relacionar els volcans a la vida, o si?

17. no se si prefereixo els volcans freatomagmàtics o els estrombolians…. mmm

18. L’amor platònic millor que es quedi platònic, sinó et decebrà..t’ho diu una experta en decepcions plutòniques….

19.Cada cançó al seu temps, si una canó t’agrada molt durant una època-… no l’escoltes fins al cap d’uns anys… potser et torna els records però no sents el mateix normalment. (hi ha excepcions).

20 Al pa pa i al vi vi, no em barregin les coses que m’emboliquen.

21 No hi ha res impossible, ho se.

22 Vigilar amb els desitjos a les estrelles, es compleixen, però cal demanar-los be….

23 Els nois amb els cabells llargs sempre m’han agradat més, i amb guitarres penjades encara més…. 23? XD sant jordi! jejeje

24 M’encanta recordar…. però molt eh…. m’encanta la melancolia, molt.

25 El MEU cumple i el de dos bordegassos més.

26 M’agrada menjar… mai podria fer règim….

27 Tinc terror escènic però m’encanta l’èxit.

28 M’agrada dormir, m’agrada riure i m’agrado a mi mateixa què hi farem….

29 I si….? crec que si….

30 Sóc artística però encara no m’he trobat del tot, m’estic buscant però sóc varies prsonalitats a la vegada que cal ajuntar…

31 Sóc molt xerraire, parlo de seguida amb tothom com si els conegués de tota la vida… però… en realitat sóc una antipàtica.

32 M’agrada molt (massa) estar sola.

33 M’encanta la ironia i la sutilesa, la màgia de les coses amagades….

34 sóc una mandrosa

35 Idealitzo i em decebo per cada vegada que ho faig.

36 No parlis massa bé de l’home que t’agrada que després te l’intenten robaaaar…..

37 Em falta força de voluntat… i força…

38 M’agraden les coses difícils… les que em costen… però la recompensa es millor

39 sóc hipocondríaca….

Obrirem tema, no per mi, sinó per vosaltres, els que em busqueu o em trobeu al Google… els que de tant en tant passeu a veure si ho he actualitzat… no veig les IP’s ni us conec, però hi ha algun personatge realment curiós per aquí; alguns que em desconcerten i em sorprenen de tant en tan… d’altres que no em parlen però que em llegeixen i d’altres que arriben al blog per casaualitat…

Doncs toca parlar ja del final de l’estiu, del final d’aquestes vacances inesperades i tan agraïdes….

…tots els que em deieu que ‘havia aprimat ara em direu que m’he engreixat… això d’estar a casa prova massa…. mmmm en resum, vacances de tot i de tothom, sobretot de Barcelona XD i de la feina, tot i que la mitja jornada ja m’anava bé… una setmaneta a Port de la Selva (tesina i platja), les altres dues una mica aquí i una mica allà, 50% d’uns 50% de l’altre… dentista… LOOOST… piscineta els dies de calor… i tesina tesina tesina tesina tesina tesinaaaaaa aggggggg…. sopars i sortides a Girona, Olot, Port de la Selva,… CONCERTASSOS a Empuriabrava, Roses (suprimit per la pluja gràcies a déu…), Begur, Llançà….i Molts Jem Casey’s… terrassetaaaaaa… i divendres FIGUERES (ACÚSTICA!!!!!!!!!) a l’hora punta 23:30…. fins i tot els avis passaran a veure en Jordi… i mig poble i poble veí.. i dissabte…. la DESPEDIDA DE SOLTER EN MAJÚSCULES DEL MEU COSí GRAN… que… qui ho havia de dir… però se’ns casa… i coi… em deixava els assajos de guitarra (de les cançons mé rares que us pogueu imaginar, en serio…) i les reunions a l’Ateneu…. XD la despedida serà la canya….

Començo a conèixer la meva alta capacitat d’inventiva, de recol·lecció de dades… de sobrepassar en extrem el número de pàgines, … fins que la setmana passada (pre-menstrual clar…) em va venir el “puntasso” de liquidar APARTATS (si si apartats sencers) del meu treball que m’està portant pel camí de l’amargura, amb penes i treballs i suor i llàgrimes… bé.. el cas és que ara… faltant-me la redacció del resultats i els dibuixos finals i les conclusions (que les se però no les he redactat) doncs que no supero les 100 pàgines, com volia el meu tutor… (millor per mi, menys pàgines a imprimir = menys euros em gasto)…. I també amb les piles carregadíssimes després d’un cap de setmana fantàstic a Andorra…. per cert, recordeu-me que no hi torni sense estar entrenada ni sense les botes de caminar… en Jordi m’ha fet caminar (encara tinc agulletes) pels Estanys de Tristaina (im-pressionants… peròooo tela tela que jo sóc de planaaaaa)… i jo amb les converse all stars…. que trist… qui ho diria que sóc una ENGINYERA GEÒLOGA… semblava una pija de Barcelona… a la que li pesava el cul i l’adelantaven els iaios… que trist…

On no semblava una pija era pel mig d’Andorra la vella…. on mescandalitzava a cada moment, amb els preus “REBAIXATS¿?¿?¿?” de la roba… pantalons 200 euros (nena si estan al 50%) ejejejej no m’he comprat res, ni de lluny…. i botigues i botigues… tinc un home (que és com una dona quan entra a les botigues, mira i remira…) al que li tornen boig les DC’s i els pantalons… i jo que sóc com un home… casi casi que l’esperava a fora de les botigues jajajaj quin stress aggghhhh saia que no marxaria d’allà sense alguna peça de roba…. i així va ser…

ara… CONCLUSIONS:

1. Quan arribes a casa, obres la porta i descarregues la maleta, et dutxes i t’estires al fantàstic sofà vermell… no es pot descriure la sensació de satisfacció que sents… :-) de fet… la que sento cada cap de setmana quan arribo no?

2. Despres de vacances, calen unes vacances per refer-te de les vacances….

3. Les vacances engreixen.

4. Andorra tot i ser barata, té botigues cares…. per tant no em soluciona res.

Vacances de TOT i TOTS. Recordant el que m’arriba a agradar estar sola, i la molèstia de la gent. Recordant la felicitat d’arribar a casa després d’estar uns dies fora, el meu llit, el meu espai, les olors, les petites xorradetes… PENSAR i res més.

2 temes dels Cardigans…. feia temps qeu no em venien al cap i mira… per alguna cosa serà… una mica perquè estic com la del clip… més cap allà que cap aquí…

Do you really think that love is gonna save the world Well, I don’t think so Do you really think that love is gonna save your soul Well I sure hope so I really hope so But I don’t think so

I wonder what it’s like seeing through your eyes You’ve offered me to have a try but I was always late The filters that I use give me an excuse I take away what’s real I feel it and it blows my fuse I hang around for another round I’m hanging around for another round I’m hanging on to the same old song I hang around for another round Until something stops me I wonder what it’s like walking by your side To think before I talk and to move at the same speed as you walk I want to have a weight to keep me in your state I’m watching from above I love it but it’s not for me

escolto una cançó… i realment… encaixa amb tu com cada una de les cançons que has anat tocant en cada una de les èpoques de la meva vida i… encaixa…. com totes les casualitats de la vida… quan acabi la tesina, entre tesi i feina…. faré el llibre… com dic cada estiu… abans dels 30 :-) una tesi doctoral, un fill, un llibre i un arbre plantat :-P i… ah… potser un disco…

Un mal sueño será que fue inventado todo con palabras Si no hay fe ni primera vez, tardarás en levantar tu alma El cielo se pregunta si tal vez, tal vez, llegarás a despejar la duda Y yo me sigo preguntando, si tal vez, tal vez, algún día tú querrás mi ayuda Y tus recuerdos van sonando a despedida Vaciando tu escenario

Y es que después de todos estos años Y después de tanto, tanto daño Y después de haber perdido tu sonrisa De embargar todo tu encanto en malas cosas, en mala vida

Un mal trago para beber de esos que te ahogan las entrañas Ya no hay fe ni primera vez, tus deseos notarán su falta Hay alguien que pregunta si tal vez, tal vez, tu mirada esconda la locura Y tú te sigues preguntando, si tal vez, tal vez acabará algún día esta tortura Y tus silencios van tocando a despedida Sepultando tu escenario

Y es que después de todos estos años Y después de tanto, tanto daño Y después de haber perdido tu sonrisa De embargar todo tu encanto en malas cosas, en mala vida ..de todos estos años Y después de tanto, tanto daño Y después de haber perdido tu sonrisa De embargar todo tu encanto en malas cosas…

Porque esas lágrimas son páginas en blanco escribe ahora, que tienes tanto

Porque después de todos estos años y de tanta, tanta vida rota en tantos desengaños y en montones de mentiras ambientando tu diario quien te escuche lo diría quisiste todo, perdiste tanto

ejejejej ho he trobat per un fotolog perdut saltant saltant… però m’ha fet gràcia… ja que crec que les havia sentit totes, tot i que la de les aigües la tenia en versió llaunes de refresc crec.

Si en la primera entrega recordábamos las leyendas mainstream, este volumen servirá para arrojar luz sobre las leyendas underground, aquellas que no todo el mundo conoce pero que han sido meticulosamente transmitidas de gañan a gañan y que probablemente hayais escuchado de refilón en algún bar Manolo de vuestra ciudad. Ahí va nuestro TOP 5 particular gentileza de Eladio el gañaper:

Las leyendas urbanas siempre han formado parte de la cultura popular del siglo XX, pero fue en los ochenta cuando adquirieron especial virulencia al incluir el demencial imaginario ochentero en las patrañas orales que circulaban de boca en boca. De esta manera se conseguían espeluznantes historietas que incluían payasadas bíblicas del estilo del orín de rata en las latas de Sprite o las hamburguesas McDonalds con dientes humanos.

Antes de meternos en materia es necesario que entendáis, bastardos todos, las dos principales características de una leyenda urbana: -La persona que cuenta la historia siempre dice que lo que va a narrar le ocurrió a un amigo de un amigo, es decir, se crea un vínculo de cercanía que hace que la historia sea creíble.

-En este mágico proceso del boca al boca, la historia va adquiriendo nuevos matices y detalles que hacen que el mensaje original se distorsione por completo. Ejemplo claro es el de la leyenda de Ricky Martin y el perro; ¿alguien sabe que cremoso alimento se puso la chica en su parrús? Algunos dicen que era mermelada de fresa, otros nata montada e incluso los más depravados comentan que era paté La Piara tapa negra.

En el decenio Tang hubo muchas leyendas urbanas que nos tragamos como buenos pardillos. E aquí una pequeña muestra de las más dantescas:

1. Leyenda: Se decía que la mezcla de Peta Zetas y Coca Cola en nuestros buches nocilleros era letal. La ridícula muerte se producía entre espasmos y mortíferos espumarajos con sabor a cola. Consecuencias: Íbamos acojonados al kioskero; sabíamos que aquel sobre de Peta Zetas era nuestro pasaporte al infierno.

2. Leyenda: En la puerta del colegio, simpáticos camellos repartían calcomanías con droga a toda la muchachada. Consecuencias: Ya en los 90 intentamos buscar a esos generosos camellos por toda la ciudad sin resultado alguno. ¡Queríamos droga gratis como en los viejos tiempos!

3. Leyenda: Los troncos de Brasil que nuestras queridas madres compraban para decorar el salón de casa contenían unas huevas de araña que tras su eclosión hacían aparecer en nuestro hogar cientos de venenosas arañas tropicales. Consecuencias: El negocio del Tronco de Brasil en tierras ibéricas se hundió. La puta planta fue a parar de cabeza al container.

4. Leyenda: La ingesta conjunta de Coca Cola y aspirina producía en el cuerpo humano un aturdimiento muy similar al que notáis cuando salís de gambiteo el sábado por la noche y os tomáis unos 10 cubatas bien cargaditos de whiskazo barato. Consecuencias: Bayern aumentó la producción de aspirinas. Todos los jóvenes drogadictos y borrachuzos de media Europa querían pillar pedales a precio de saldo. Se denominó en jerga borracha como “la papa barata”.

5. Leyenda: Enrique Bunbury (Héroes del Silencio) fue suplente en el grupo infantil Parchís. Consecuencias: Hicimos odiosas comparaciones faciales entre Tino y Bunbury; dos carapanes de alto rango. El status de digno rocker que Bunbury construyó meticulosamente durante años fue destruido de un plumazo con esta leyenda de bajo calibre. ¡Que grande es el poder de la palabra gratuita!

6.Leyenda: Si ponías los ojos bizcos y en ese preciso instante algún listillo te pegaba un empujón o te soplaba en las cuencas oculares, te quedabas bizco para toda la vida cual chepudo Igor cualquiera. Consecuencias: Las demos de bizquería social fueron erradicadas. Ya solo poníamos los ojos a la virulé en nuestras sesiones onanistas y en la más absoluta intimidad, vigilando que el ventilador no apuntase directamente a nuestros ojos.

7.Leyenda: Los Big Macs del McDonalds estaban hechos de rica carne de rata. Es más, se habían encontrado dientes de roedor dentro de las hamburguesas para deleite de los gourmets del momento. Consecuencias: El consumo de hamburguesas en España subió estrepitosamente durante los 90. Al fin y al cabo la rata era un manjar de dioses que tarde o temprano se tenía que reconocer como tal.

8.Leyenda: Si conseguías recoletar 10.000 etiquetas de las cajetillas de tabaco, regalaban una silla de ruedas a un paralítico. Consecuencias: Apareció la figura del recolector de etiquetas, especializado en localizar cajetillas en containers y papeleras en plan mendigo, a la vez que te exigía que le entregases la etiqueta de marras en el justo momento en que abrías un paquete de Marlboro. ¿Que fue de estos grandes sabuesos?

9.Leyenda: Hordas de yonkis se dedicaban a colocar jeringuillas en los asientos de los cines, enterradas bajo la arena de la playa y en el compartimento de cambio de las cabinas telefónicas. Consecuencias: Los politoxicómanos fueron demonizados y nosotros tuvimos que pasar los veranos con las putas chanclas cangrejeras y regalando el cambio de nuestras llamadas a Telefónica.

10.Leyenda: En las plantas envasadoras de agua mineral había un energúmeno (que nunca fue capturado) que inyectaba lejía en las botellas a través del tapón. Consecuencias: Antes de beber de una botella la agitábamos para ver si se formaba espumilla, lo que en caso afirmativo significaba que el agua estaba adulterada. Personalmente, a día de hoy, sigo haciendo este ritual cada vez que abro una botella de agua mineral. El gañan que inventó esta leyenda ha modificado mis hábitos acuáticos durante más de 20 años. ¡Chapeau!

Tinc curiositat… algú entra al meu blog però com que no el sap trobar… va al google i posa : de gran vull ser “jordi carles mas”. Tinc una teoria…. però no se si és certa. Qui eeeeeeeeeeeeets??¿??¿?

Té gràcia jejeje que consti que aquesta frase l’havia dit bastant jo jejeje. M’agrada com és, m’agrada canviar les coses dolentes de mi per agafar les parts bones, hi ha qui diu que “qui va amb un coix, al final de l’any són 2″ jejjee pot set pot ser… espero no enganxar-li les meves de dolentes a ell :-)

Aiiiii doncs això.. el WC esperant ser arreglat (sort que en tenim 2…) i res… que criticaria els de l’Agència * del carrer Galileu… són uns impresentables sincerament.

i res com que faig un paràgaf de cada avui només fer un parell de crítiques constructrives a l’aire….

1. Que quan et venguin una cosa (sigui menjar, aparell o PROGRAMA d’ORDINADOR) no t’estafin… perquè és realment INDIGNANT

2. eliminat per precaució

1. Com pot ser que cobri més una sola persona per PUNXAR DISCOS que un grup sencer que TOCA EN DIRECTE? eh= eh?

2. Ai… me la callo pk potser alguns la pillarien aquesta jejeje ohmmmmmmm ohmmmm ohmmm

3. he d’actualitzar el conte de la lletera ho se, però el vaig esquivant, com totes les deisions importants que he de prendre.. algú conix una bruixa que llegeixi les mans?? tan de bo pogués trobar aquell home que m’ho va encrtar tot aquell dia abans d’entrar al Hard Rock fa tres o 4 anys ja…. qui m’ho havia de dir…. no me’l vaig creure…. només em va costar un euro i me’l va pagar en Marc d’Olot jajajaj

4. mmmmm tinc una llista ben llarga però tinc son, que ahir vaig anar a dormir tard…

Vídeo d’un colega, en David Collazo, un amic de la resi a qui fa temps que no veig… va fer primer de Telecos, ho va aprovar TOT i es va passar a Comunicació Audiovisual, potser potser el que hauria d’haver fet jo…. i encara hi penso….

Bé doncs un vídeo dels que m’agraden més (he descobert el seu myspace i els he mirat tots jeje) però sens dubte, el meu preferit és aquest:

Media Veronica

Perquè tots perdem alguna part pel camí…..

http://www.youtube.com/watch?v=hKRgLvmamUY

… ho intento fer… :-)

Almadrava torna a Japó.. però aquest cop acompanyats dels músics mmmm els dies 31 d’Octubre i 1 i 2 de Novembre…

L’any passat a Tenerife i aquest any a Japó uoooooo

Us explicaria coses però encara no sé res…. … de moment comencem pel reconeixement geològic, jo i dos famílies de falles. Matí treball / tarda i nit estudi… ara toca el kitkat de la Tarda i el berenar…

De Santa Maria de Besora a Llaés, una excursió genial… la 2a vegada que la feia és clar.

Vaig a tudiaaaaaar…

Aquí es donaran algunes idees per superar els amors platònics, recollits d’experiècies pròpies….

number one ( i la més difícil nomalment) liar-te amb la persona indicada i veure que “no es oro todo lo que reluce…”, que fa els petons malament, que està més arrugat de prop que de lluny, … que la té petita jajaja vale no se coses així…. per dir algo!

number tu: que sigui pare, això realment et treu les ganes de tooooot el veus gran, com si li haguessin caigut els anys a sobre, com si ja fos més madur del compte i sobretot sobretot, mai de la vida MAI trencar una família… amb fills.

numer tree: coneixer la persona en qüestió, que perdi el misteri i la gràcia, començar-li a torbar tots els defectes, i desidealitzar les idealitzacions.

i la quarta i potser també complicada: trobar la parella real que realment tingui les qualitats que desitjaves, esperaves o pensaves que tenien els altres. O millor encara, que superi les teves pròpies espectatives personals.

Doncs això, pk ja sé que n’hi ha que encara estan separats per més quilòmetres que nosaltres però… et trobo a faltar

I’m holding on your rope Got me ten feet off the ground And I’m hearing what you say But I just can’t make a sound You tell me that you need me Then you go and cut me down But wait… You tell me that you’re sorry Didn’t think I’d turn around and say..

That it’s too late to apologize, it’s too late I said it’s too late to apologize, it’s too late

I’d take another chance, take a fall, take a shot for you And I need you like a heart needs a beat (But that’s nothing new) Yeah yeah

I loved you with a fire red, now it’s turning blue And you say Sorry like the angel heaven let me think was you But I’m afraid

It’s too late to apologize, it’s too late I said it’s too late to apologize, it’s too late Woahooo woah

It’s too late to apologize, it’s too late I said it’s too late to apologize, it’s too late I said it’s too late to apologize, yeah yeah I said it’s too late to apologize, a yeah

I’m holding on your rope Got me ten feet off the ground

Tesina: Marina Arbat Bofill Títol: Estudi del Freatomagmatisme del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa: Anàlisi de la hidrogeologia del subsòl i models matemàtics d’erupcions freatomagmàtiques.

Tutor intern: Marcel Hürlimann (UPC) Tutor Extern: Joan Martí (Grup de Vulcanologia de Barcelona - CSIC)

Explicació: Realització d’un estudi bibliogràfic i de camp per decidir quins volcans del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa tenen episodis freatomagmàtics. Caracterització de la geologia del subsól mitjançant la comparació de dades estratigràfiques, hidro-geològiques i estructurals provinents de sondejos, pous i cartografia geològica (programes ArcGis9.1 i/o RockWare2006). Finalment modelació matemàtica dels processos freatomagmàtics comparant dos volcans de dinàmica diferent, com per exemple el volcà Croscat (majoritàriament estrombolià) i el Volcà Can Tià (majoritàriament freatomagmàtic). Estudi dels paràmetres i processos que fan que en un determinat punt hi hagi episodis freatomagmàtics o no, per a la posterior avaluació de la Perillositat volcànica de la zona.

Índex General Introducció S’exposen els objectius a aconseguir en aquest treball: 1. Caracterització de la geologia del subsól mitjançant la comparació de dades estratigràfiques, hidro-geològiques i estructurals provinents de sondejos, pous i cartografia geològica. 2. Modelació dels processos físics i hidro-geològics que controlen les erupcions freatomagmàtiques. 3. Modelació física de les erupcions de dos o tres volcans en concret per comparar el freatomagmatisme i el vulcanisme estrombolià (en principi Croscat i Can Tià). Antecedents 1.Històrics i Geològics de la Zona Volcànica de la Garrotxa, caracterització hidrogeològica, dades existents. 2.Estudis sobre el freatomagmatisme: processos i controls físics, químics, geològics i estructurals. *(cites bibliogràfiques, Wohletz, Sheridan, Freundt, Rosi, Martí, etc…) i possible presentació d’algun model existent (thermite, Molten Fuel-Coolant interactions) Metodologia 1.Respecte a la reaització del model hidrogeològic: Recerca i petició de dades geològiques (CECAM i altres sondejos geotècnics, columnes litològiques, IGC), hidrològiques (PNZVG, CREAF, Joan Bach), i visita de camp. Realització de talls geològics per caracteritzar la zona. Posteriorment entrada i filtració de dades amb el programa RockWorks2006 de RockWare, creació de talls geològics i possibles models en 3D. 2.Generació d’una Base de Dades hidro-geològica pel Parc seguint la metodologia de la base de dades vulcanològica existent a Tenerife. 3.Modelització dels processos eruptius (freatomagmàtics vs. estrombolians) utilitzant models de la Bibliografia modificats segons convingui. Conclusions Entendre quins processos provoquen erupcions freatomagmàtiques al PNZVG, avaluació del risc potencial d’aquestes erupcions. Conclusions pròpies de la modelització i tractament de dades tant en el model amb Rockware i ArcGis com en els models físics i matemàtics. Discussió dels resultats. Proposar possibles millores, correccions i ampliacions de la gestiò de dades per corroborar la informació utilitzada i les dades interpolades en els models del treball.

penso en cometre una infidelitat als dels volcans…. i és que els d’hidro son taaaaaaaan temptadors…. no em vull avançar, però, tinc dubtes….. molts dubtes….

L’endema del dia D (per sort torna a faltar un any…), després d’un cap de setmana de supermegaceleracions d’aniversari, de divendres a dilluns… que no us torno a explicar…. simplement em poso medalles per motivar-me.

Avui sóc feliç i em felicito per les coses que he aconseguit i fet aquesta setmana.

He compaginat amb gran genialitat i ajuda les clebracions amb diferents combinacions família- novio-amics de borrassà-amics d’olot- amics Eg i amics Penya aaaah i amics de Bàscara! també hi podem anomenar els de la feina que m’hafeliciat tots i a sobre hem parlat amb gran trascendència del meu futur sense apretar-me ni condicionar-me.

També, agraïr especialment als de la feina el gran regal que em van fer la setmana passada el Curs d’Embassaments de 3 dies, em va encantar i em va motivar moltíssim. Vaig fer aquesta carrera pels riscos i problemes geològics i posar-hi solucions ambientalment sostenibles i bones. Degut a la problemàtica de l’aigua…. queda mooooolt a estudiar i molt per fer en massa poc temps, i crec que sóc al lloc adequat. M’agrada.

També he retrobat el meu passat, anant als Premis Enderrock, vaig deixar la por a casa (o la vaig engegar a prendre pel sac…) i vaig anar a Bikini malgrat l’esforç que em suposava i la mandra que em feia. Vaig reviure sensacions dels concert, és o menys amb les sensacins d’abans, però amb uns ufff 10 anys més! impactant I sí, el vaig trobar, i què? RES jajaja aquesta resposta és genial, res de res. Els dubtes delq eu passaria al retrobament s’han esvaït i m’he pogut fer un any més gran sense recordar-lo massa (realment no he tingut ni temps). Em vaig empassar el meu orgull i el vaig felicitar… i el més divertit de tot, és que ha sortit la femella desesperada, a defensar el que és seu, si està gelosa d’alguna cosa és de mi, i ha anat a marcar territori i… sincerament, això encara em puja més els fums, és genial.

I sí, tinc els fums una mica amunt tot i que els volcans em fan una mica de mandra aquests dies, …. s’acosta la festa d’EG, i cal dir que he de lluitar per aconseguir la meva estatueta… de moment sóc de les Preferides a les nominacions “Fa la carrera més ràpid” i “Empollona”… si sabessin el que arribo a estudiar…. (el dia abans….). Avui m’han dit la nota de Projectes i tinc un 9! jeje igual que l’Andrea.

Ah sense conèixer els meus (pèssims) dots de guitarrista i cantant també m’han proposat entrar a formar part d’un grup de rock dur dur, em sembla que massa dur per mi, rollo hardcore o trash o pitjor no se jajaja total que els hi he dit que quan facin alguna cosa més “light” m’avisin…

I ah! dijous i divendres espectacle! sóc Professora de 2n de Camins, pot ser genial….

Em sembla que no em deixo res, ah si, dir que tinc uns amics i una família genials i especialment també un xicot que no me’l mereixo (o si?).

Petons a tots i a totes, i no penseu que sóc “cregudeta”, simplement sóc feliç.

Un any més malauradament tornem a ser a mig febrer, una setmaneta i tornem a fer anys.

Com passa el temps! malauradament també, el 25F és un dia en que penso molt en tu, et tinc bastant present al meu cap. I ara em connectava al blog i se m’ha ocorregut mirar les visites que he tingut, i oh, sorpresa, “algú” a les 5 de la matinada voltava per aquí, i justament per posts antics; i no sé perquè ja m’he imaginat que eres tu, per la temàtica dels posts o bé, per aquestes hores de visita, que solen ser les teves hores d’insomni (si no has canviat les costums en tres anys). Qui sinó entraria un dissabte a les 5? jeje bé potser són imaginacions d’aqustes meves, de les que veig però no vull veure, o al revés, que les busco on no hi són ja que m’agradaria que hi fòssin. No ho sé, no ho vull saber. Encara queda una setmana i ja hi estic pensant, no pot ser, després de tant temps.

Això dels aniversaris és una cosa curiosa, hi ha qui s’enfada i està de mala lluna tot el dia, i en principi jo no sóc així, però el que si em passa és que estic trista, necessito que aquell dia em mimin una mica, i no tinc cap paranoia de si em faig vella, o del que he fet o el que no, simplement és un dia en el que se m’hauria de mantenir ocupada per no pensar gaire en res. Si ho llegiu, ja sabeu,…. si em coneixeu encara més… M’he intentat canviar el dia, em vaig intentar passar al 23, però la meitat em van felicitar el 23 i l’altra meitat el 25 jaja ah si i tu el 28! I això de que si em pogués canviar el dia ho faria, ho dic molt però saps què? realment sempre ha estat el Meu dia, i el segurà essent.

I em ve al cap la cançó Petjades a la Sorra d’en Pep Sala, no és que m’agradi massa però m’ha vingut.

De fet al llarg del camí ens podem trobar diferents tipus de terrenys, com al 90% d’Enginyera geòloga que sóc em puc parar a discutir (a grans trets, no discutiré ni litologies ni estratigrafies, no patiu); Com deia, pots trobar fang (… i quedar-te ben enmerdat…) et pots trobar pedres (i quines pedres? podriem discutir si són més anguloses o més arrodonides, si fan més o menys mal quan les tires a algú…o quan t les tiren a tu…) pots trobar grava, que tot i ser carregós caminar-hi per sobre es pot fer, feixugament… i finalment en zones tranquil·les sorra més fina, per passejar i deixar rastre, les pròpies petjades al llarg del camí de la vida. o.. com no el fantàstic asfalt que cada vegada més ocupa superfícies de terreny natural…. “lo que nos hizo mal lo iremos olvidando y se evaporará como la escacha en el asfalto”.

Avui pensava en les petites i discretes petjades que he anat deixant al llarg del meu camí, a vegades s’esborren soles, o algú hi passa per sobre i se les carrega, tot i així, hem pogut comrpovar que algunes (encara que poques) de les petjades dels nostres avantpassats (veure les típiques petjades dels dinosaures…) han quedat per la posteritat.

El problema és de si un intent de Ventafocs, que precisament fa el mateix peu que tu es queda els teus mèrits, la teva sabateta de cristall, i el Príncep, que pobret, és tan pallús que es deixa il·luminar i només es fixa emb la sabata que encaixa i cau a la trampa. Llavors diràs, pitjor per ell i ahhh! com diu la meva nova amiga del tren (que no recordo com es diu) “almenys has ajudat a formar una nova parella” XD ho diu irònicament està clar. I ah en aquest cas quedi clar que no parlo de mascles sinó de Projectes, tesis, tesnies i/o feines pel futur. Conclusió d’aquest paràgraf: Si tens alguna idea, projectes o el que sigui,… no l’expliquis a NINGÚ, que desprès te’l “prenen” si en parles massa bé…

Per tant ara només vull això: deixar petjades, i espero que algua sigui important, i que alguna quedi per la posteritat, que almenys el meu pas per aquesta vida hagi valgut la pena.

He mirat enrere i m’he vist molt lluny anant descalç sentint-me perdut fent petjades a la sorra.

Tot de sobte un dia ella em va mirar i vaig sentir que se n’havia anat buscant ombres a la boira.

A vegades una pedra és llançada a l’atzar d’això algú en diu amor… Ningú sap d’on ve ni on va, saps que potser et pot tocar, i d’això algú en diu mala sort.

He mirat enrere i m’he vist a prop, buscant pedres dintre del meu cor, fent petjades a la sorra.

He buscat a terra i no l’he trobat, fa molt temps ja qeu va marxar, buscant flames en les cendres.

i Mentrestant jo potser, sguiré fent el camí més llarg, llançant pedres a la mar.

Perquè m’encanta encara que em faci pensar en tu, per sort, de tu només tinc bons records i perquè se que em vas llegint per aquí, te la dedico. Gràcies per haver-me descobert els Porcupine Tree fa tant temps quan la gent encara no en parlava. Avui recordava nits de pluja a les 4 de la matinada tornant de Llançà… quines aventures, quan de tan joves ja jugàvem a tenir un pis propi…

I era divertit, almenys no havia de patir per si el podries seguir pagant el següent mes, i no em sentia impotent sabent que jo no et podia ajudar.

Blackest Eyes

A mother sings a lullaby to a child Sometime in the future the boy goes wild And all his nerves are feeling some kind of energy

A walk in the woods and I will try Something under the trees that made you cry It’s so erotic when your make up runs

I got wiring loose inside my head I got books that I never ever read I got secrets in my garden shed I got a scar where all my urges bled I got people underneath my bed I got a place where all my dreams are dead Swim with me into your blackest eyes

A few minutes with me inside my van Should be so beautiful if we can I’m feeling something taking over me…

(Porcupine Tree- In Absentia)

Hi havia una vegada una princesa que dibuixava amb un llapis al cel. Pensava. Començaré amb una h, que és el silenci de les paraules, que és tímida i ajuda, que comença. Amunt i avall el seu llapis volava pels núvols construint un món imaginari, era feliç al seu món. Des de dalt, l’observaven petites estrelles. Ella somreia!

Havia passat molt temps ja, i veia que s’havia acabat. Els contes continuaven, però no aquí. Havia trobat el príncep a la realitat, no li calia ni escoltar-lo, ni imaginar-lo ni dibuixar-lo…

Deien que després de tant buscar que l’experiència és un grau…jo em preguntava què era exactament “un grau”. Ara ho veig.

Aquest blog m’agradat; ara el rellegia i m’encanta, especialment per les lletres, per l’espai en blanc que m’ha permès desplegar les ales i assaborir el gust dolç i picant de l’exhibicionisme.

Mica en mica llegir i conèixer nous espais i noves personetes virtuals (realment diferents a la realitat) que han alimentat la meva fam de somnis i històries.

Les fotos, i els videos, sempre a un segon pla, han donat llum a la meva “caverna”, al meu espai.

Caminant a poc a poc he (i suposo que amb alguns “hem”) travessat uns 3 anys! i tot i que sembla que fos ahir ho veig distant.

La història es redueix i s’allargassa, es desdibuixa i es ressalta en alguns trencalls. Cada graó, cada vivència…sovint se m’entelen els ulls al llegir aquest diari de bord, en anar reculant text a text, rellegir també el fotolog especialment (aquest encara porta més temps….) en clicar “previous” un cop més i reviure instants efímers que es van convertior en tresors en certs moments i que ara, simplements estan a les golfes plens de terenyines i mica en mica van essent esborrats de la memòria com un llibre que es fa malbé degut a la humitat, a no cuidar-lo o amb els peixets de plata que se’n van menjant lletres, la història perd actualitat, els anys passen, no hi ha res etern.

Només vull continuar amb això per una sola raó: escriure per poder-me llegir, perquè em recordeu, per no oblidar com vaig ser, el que vaig fer i perquè ho vaig fer. Perquè com deia d’això va el grau de l’experiència. Pel pànic que em fa oblidar, ja que veig que la memòria ja em falla, i oblido coses que pensava que no oblidaria mai (tan bones com dolentes), com diu la Dana: m’agrada recordar, i amb una mica de melangia a més a més. A vegades m’agrada estar melancólica….

Per això vull tornar a escriure; escriure per respirar, escriure per amagar les meves pors, escriure per fer somriure, escriure per evaporar les llàgrimes, escriure per sentir, escriure per cridar als quatre vents que visc i que de vegades és el millor que m’ha passat mai.

Però sobretot, escriure per compartir.

I aquí és on els límits es toquen, s’acaricien i es desdibuixen. On la raó i el somni s’uneixen i són un eclipsi al meu cel.

M’agrada aquest cel, encara que a vegades faci més sol i altres vegades plogui…

Des de les 8 del matí que estic decidint què em poso, he decidit la mini que sempre queda bé (ara que encara tinc les cames relativamnt primes) d’aquí 10 anys ja veurem com hi aniré als bolos jejeje Buenooo i al final la Dana s’hi apunta! Bolo dels New freaks on Ipod XDDDDD I res, al bar de sempre i a la columna de sempre, on en un sol metre quadrat han passat probablement algunes de les coses + importants de la meva vida… de les quals el nostre primer petò n’és la millor!

La Francina vol que marxi lluny, a provar sort i com que en Jordi vindria amb mi,… això ho tenim clar, el que no tinc clar és que jo vulgui marxar si sóc una cagada, si vaig amb ell encara però sola mai de la vida, em fa mandra conèixer gent nova, canviar l’idioma, canviar de casa, arribar allà amb una mà al davant i l’altra al darrere,… però potser m’aniria bé…

El meu pare em diu que faci el que em digui el cor, però respecte a la carrera el cor no em diu res, més aviat calla.

El meu cor només diu Jordi Carles Mas, amics/gues, família, bensestar, vida social i personal, i… casa meva…. Quina és la meva casa?

La meva mare racionalment em diu que ja tinc una edat per començar-me a mantenir, i ho entenc i ho vull fer; …encara que actualment ho semi-aconsegueixo fent de becària a la uni,… Per cert, demà la meva primera clase…

El que creia que estava interessat en mi crec que és un interessat i s’apofita de la meva voluntat i ganes de fer coses (gratis per la tesina s’entèn) i fins i tot els del parc em diuen que no em passi,… ¿tu creus que és normal? la idea era bonica, la imatge del meu cap també, ara la realitat és crua.

Avui Insomni, nervis per demà i… ah he fet un cafetò i com que feia tant que no en prenia…. deu ser això….

et necessito i no hi ets…. :-)

El primer clip que ja em va enganxar amb Sau, imagina’t si al 90 tenia 5 anyets…. i aquí va començar tot….

i res… que després em posava el banyador com aquestes noies jajaja i ara no puc suportar els tangues, en tin però moesta que es posin al mig de la… XD El miro de nou i ara va i me n’adono que és super masclista, ara que el veig sembla ahir, però fa tant temps… i quan era petita no parava de cantar aquesta cançó i posar el caset (un caset ara és una relíquia deu mé em faig molt vella!!) quin desastre…. doncs imagina’ una nena de 6 anys davant els avis cantant “i a les nits que esti calent et necessito i no hi ets… un dia d’aquests et deixaré..” o “on estaves ahir al vespr quan tenir-te era tan urgent…” fa riure….

I res, que fins al cap de poc més de 10 anys no vaig entendre que era realment això jejejej i ara a les nits que estic sense tu… “sense tu, sense el teu amor…” doncs mira… que et necessito i no hi ets… quines ganes que sigui divendreeeeeeeeesss…. espero que a partir de l’any vinent poguem domir junts cada dia….

Aquesta és la meva prioritat,

aixo és el que em diu el cor.

mmmmm

Una setmaneta interessant, en la que el passat que creies oblidat reapareix en el moment menys pensat. Comencem… Dissabte passat a Vilafranca del Penedès… al costat, mmm Pontons es deia, un sopar popular i l’últim bolo d’en Jordi amb el Tren de la Costa (finalment ueeeee ueee ueee!!!), gent gran i de Pontons, a l’hora de sopar, vaig la lavabo i em trobo dues noies joves que em demanen un lloc per anar a sopar. I jo clar, ni ideia, no vaig ni pensar què hi feien allà en aquell poble en el que s’hi ha d’anar expressament, total venien a veure en Jaume jejeje però em sonaven… …. xerrant, xerrant, resulta que les devia haver trobat en moooolts dels bolos en que havia anat en la meva època de Rock català, diguèssim l’ESO i una mica de 1r de Batxillerat per situar-ho…. i xerrant xerrant, va i me n’adono que els hi estava explicant les meves batalletes de “fan” i…. posetriorment groopie… i total, coses que no havia explicat mai a la meitat de la gent que conec, va i els hi explico amb total normalitat (em vaig portar bé, no vaig criticar, i em vaig redimir, ni res) amb normalitat dic. Això que està tot superat i ben plegadet al calaix dels records. …. dimarts… el meu company dels Bolos amb “entrada per llista” i “d’acmpanyant dels músics” i company de camerinos, també gran Bateria, del qual certa persona en va arribar a estar gelós… Doncs reapareix ens passem el mobil i quedem per la setmana que ve, com si no haguèssin passat auqests pràcticament 3 anys!!!! juas, es diu ràpid,… com dir-ho, havia borrat tota l’agenda del mòbil i havia deixat de fer-me amb gengt que stigués relacionada amb tot el que l’envoltava per oblidar, em va anar bé, però m’agrada retrobar-los, gràcies a ell vaig fer bons amics que vaig deixar perdre, tot i això el myspace fa miracles i els recupero; ara em sap greu, però entenen perquè ho vaig fer, segur. …dimecres… un dia que escolto la ràdio,… ains… cambio i a la tele grrr veig un clip den Manu Tenorio i surt un hotel que em sonava grgrgr jajaja semblava fet expressament, un ascensor transparent XDD …dijous… gràcies a dèu vaig estar tranquil·la, sola al pis (no recordo quan havia estat la última vegada!!!) de les 4 companyes de pis que tinc…+ respectives parelles jejej dutxa, soffing, preparar la maleta per divendres i cantar a la dutxaaaaaaaaaaa ueeee (des de la resi que he anat perdent la costum, em feia vergonya que em sentissin). I divendres uf…. jejej vaig a clase i patapam, el profe que tindrem les següents setmanes es diu… J. Armengol per sort està especialitzat en limnologia d’embassaments, com siguin parents cauré de cul…. vaig al tren, s’asseu un home al meu costat i xerrant de música amb una noia de la ràdio, que si en Thió, que si el Whiskin’s, que si Ariadna Records,… era el Mànager de GOLBAL DISCOGRÀFICA! que fort, i jo sense cap cd de Monday Club!!! no hi ha dret, ah si i després baixo a Girona i anem a Musicom, i l’unica revista de Guitarra Total que hi havia, patapaaaam la foto allà anunciant Godins XD per cert molt lletjot eh….

CONCLUSIÓ: és ben bé que no es pot fer res que sinó et persegueix toooooooota la vida. Amb tot, si està superat ho recordes un petit moment amb melancolia, rius nerviosa, i continues amb el que feies i el pensament s’esvaeix. Per cert, sort que en altres casos no va passar res, perquè, no saps mai quan t’entrarà el Passat per la porta,… riuràs nerviosa i continuarà tot com si res després d’un petit moment una miiiiiiica violent i tens XD

Doooncs, m’agradaria ser professora d’universitat, llàstima que la Universitat està a Barcelona, clar que també hi hauria la UdG però… no té tanta anomenada ni tantes possibilitats. També m’agradaria molt dedicar-me a la investigació, m’agrada estudiar i seguir estudiant, m’agrada fer feines diferents cada dia. El tema seria quin doctorat fer,

Inicialment, la idea de quan acabi amb la tesina, és continuar el doctorat sobre el Freatomagmatisme del Parc Volcànic d’Olot i fins i tot estudiar posetriorment el Freatomagmatisme del Teide (els del CSIC estan molt posats amb el teide i segons el meu parer tenen més abandonat el vulcanisme d’Olot perquè no és actiu, suposadament). El que té de bo és que seria una tesi molt maca, m’interessa i és novedosa a Olot. A més, amb una mica de sort “hauria de viure” a Olot mentre la fes, o sigui que d’aquí 2 anys ja fugiria de Barcelona…. però per tornar¿? Llavors s’haurien de donar certs casos concrets, el primer acabar la tesina i la carrera al Juny, la tesina es podia fer, però he perdut les vacances de Nadal i el Gener, esperant dades que encara no se si existeixen ni si són realment bones. S’ha d’apretar a la gent, però només sóc una miserable estudiant que encara que fa servir el nom dels del CSIC, del CECAM o de les duesuniversitats en les que estic, no cola,…

Després també estaria molt bé aquí al despatx on treballo d’Hidràulica i Hidrologia de la UPC, és un conjunt genial, amb moltes publicacions també, són “potents”; els profes són genials, i veig molt bon ambient, es treballa però en un ambient relaxat, clar que comparat amb CECAM tot és un ambient distés i relaxat jejeje Doncs crec que tenen una proposta moolt interessant també, en la que sortiran llocs nous per a doctorands… mmm i amb aquets doctorat seria més fàcil trobar feina a la uni, ja que hi ha més carreres que el toquen és a dir, Camins, EG, OP, .. però també Eng. Agrònoma, i altres. És que la hidràulica i al hidrologia tenen tantíssimes aplicacions,… i tot i que a 2n vaig patir, m’agrada.

També tinc més contactes, m’agradaria investigar en Ciències del Mar, seria molt interessant també, perquè Dinàmica marina m’ha agradat molt, Enginyeria de Costes no tant, però això ja és culpa del professor….. de fet com tot, ¿?no¿?

ELS QUE NO FARIA SÓN: els relacionats amb geotècnia, estructures, materials de construcció o petrologia.

Apa, a l’espera d’un nou capítol, me’n torno a treballar…

Lifting Shadows Off A Dream

He seems alone and silent thoughts remain without an answer Afraid and uninvited he slowly drifts away

Moved by desire and fear Breaking delicate wings

Lifting shadows off a Dream once broken She can turn a drop of water Into an ocean

As the rain is pouring down Tears of sorrow wash his mind Drifting with the current This stream of life flows on

He seems alone and silent waiting on his hands and knees The chill of winter’s darkness sits quietly

Moved by desire and fear he takes a few steps away

Lifting shadows off a Dream once broken She can turn a drop of water Into an ocean

And she listens openly

He pours his soul into the water reflecting the mystery She carries him away and the winds die slowly

And she listens openly And she listens openly

Lifting shadows off a Dream once broken She can turn a drop of water Into an ocean

Lifting Shadows off a Dream Lifting Shadows off a Dream

Hi ha diverses opcions, tot i que anàlogament a 2n de Batxillerat no se quina fer perquè no m’en motiva cap.

Mai m’ha cridat l’atenció cap de les titulacions que s’imparteixen, no hi ha una sola cosa que m’encanti… m’agraden diverses coses una mica, ajuntant moltes miques, es fa un molt?

Comencem… agafo la llista de Gencat…. posaré le sque em criden l’atenció, me la cridaven anteriorment o be, me l’haurien de cridar….

1.Ciències Ambientals pot ser bonica, els meus ex jefes de CECAM impartien clases de Geologia i es veu que nafent… el de dinàmica marina diu que és una carrera molt nova, hi ha molta gent i que tampoc és la quantitat d sortides que tè.

2.Comunicació Audiovisual: pk la volia fer des de 1r, tot i que em vaig ficar al cap que no entraria per la mitjana,… en aquella época (fa 5 anys) era la que tenia la nota d tall més alta…. ara l’ha superat Biotecnologia no?

3.Enginyeria Aeronàutica, no se pk però els meus novios, tant l’ex com l’actual volia i vol respectivament, que fes aquesta, no ho entenc, almenys ara es af aquí, ja que fa 5 anys es feia a Madrid!!! sort que no hi vaig anar jejeje bé, potser m’hagués anat igual de bé o millor mai se sap. El cas és que en Martí (actual Jefe) diu que aquí encara està verda, que és una carrera ensenyada per Enginyers Industrials (és a dir, com EG que en 5 anys hem tingut un profe i mig amb la titulació…)

4.Enginyeria agrícola, es fa a la UdG però només la tècnica i uff la superior seria a Lleida i això em queda més lluny que Barcelona jajaj i mira que Barcelona és lluny….

5.Ponts i Camins, seria una opció que m’he plantejat, però em fa mandra, i total, és més aburrida que la nostra, i s’ha de fer és base, de fet la setmana vinent he quedat amb a cap d’estudis per parlar-ne, ara, ho veig pelut perquè…. m’hauria de posar talons i comprar roba pija!!! jjajaja bromes a part, massa fonaments matemàtics de nou i tela tela, passo de patir per estuctures i aquestes coses,..

6.ETOP amb alguna de les modalitats home, estaria bé tenint en compte que ara que hi penso el cap d’estudis es el meu actual jefe, aquesta setmana paralre amb ell no hi havia pensat,….

7.Enginyeria Química, aquesta crec que m’agradaria, tot i que no crec que em convalidessin gaires coses seria maca, la química m’agrada, l’enginyeria té més aplicacions potser,… Be com Geologia i EG… a veure, si m’hagués quedat a Girona a estudiar hagués fet l’Enginyeria química, però un company de l’insti la va fer i em sembla que no trobava feina… i els de la UPC passen a davant de tothom,.. “enginyrs de la UdG abstenir-se”, (amb perdò però….que trist)

8.Telecos tècnica especialitat so i imatge, sempre lhe volgut fer, però ara dubto de si me’n sortiria, els ordinadors i jo ens entenem però manetnim distàncies, ara el meu somni de treballar a Musiclan segueix en peu, però amb 22 anys ino he remenat mai cables… en saben més la gent que remena, i el Pro Tools el tinc en espera de que en Jordi em faci clases, i… m’encantariaaaaaaaaa però en aquest món si vols ser tecnic de sor acabes sent muntador, per tant et guanya un mascle, segur i corroborat.

9.Farmàcia, tb m’agradava, ma mare em deia “per passar-te la vida darrere d’un taulell” però com que hi havia namica de quimica, namica de bio,… m’hagués agradat i… quan estava a la resi m’hagués pogut aixecar 5 minuts abans!!! Però les noies de farmàcia són una mica sortidetes i van massa mones a classe pel meu gust, bé, com les de camins casi jejej però hi ha un amica més de hippie…

10.Física…. em fa mooooooolt pal però la meteorologia o l’astrofísica m’haguèssin agradat, de totes maneres no voldria per res del món que la meva cosina em fes classes… jeje

11.Geologia, per això vaig fer EG, però… Geo hagués estat moooolt més bonic, i la facultat de la UB te els lavabos molt nets…. i gent menys estirada que al campus nord, ara, ue un enginyer és un enginyer eeeeh…. Sempre es podria fer el màster de Geologia….

12.Matemàtiques, a laltre dia a en Jordi se li va acudir aquesta brillant idea, sembla que em conegui a la perfecció, l’assignatura qu esempre eh odiat més, la que sempre m’havia fet patir, la que agafes mania als prfes, ufff aquesta, la que ressaltava com a Notable entre els meus Excel·lents (bé a vegades Gimnàstica li feia companya amb un altre notable…). Si home no vull acabar com la Maite, no loca com en PB (ja sabeu a qui em refereixo a un profe que em va fer agradar les mates, pk era el crack, idioma propi i escriu a la pissar amb les 2 maaaaaaaaans, quan es cansa d’una l’altra) i ahhh l’estimat X. Marcote, probablement un dels millors profes que he tingut a la carrera ( cito “Marina, tu estàs molt ben acostumada, fins ara tot t’ha sortit a la primera i sense esforç, ara estàs a primer de carrera…. tranquil.la”). Bé, que no a més per ser profe de Mates amb l’EG ja en faig prou, falta que m’acceptin al CAP eh!

13.Mines, eng tècnica de mines, em convalidarien mooolts crèdits, i seria bonica i amb futur, tot i que la superior fa poc que s’imparteix, únicament té un gran problema: es fa a Manresa i Manresa és una ciutat mooolt petita.

14.Mestre jejejejejejejej jo amb els nens seria molt feliç que consti però segons l’Ari la carrera dona moooooooooooooooooooolta feina un dia has de pintar dibuixos, l’altre fer un treball per no anar a examen, l’altre has d’anar d’excursió, l’altre un treball de plàstica, uuuuf ejejej sincerament no la vaig triar primerament pk en aquella época hi havia excés de mestres i deien que no hi hauria sortida, ara en falten!!!!!!! no hi ha dret, segonament no la vaig triar pk…. vulguis o no tenir amics enginyers i arquitectes i jo fer de mestre, era com…. inferior…. però m’hagués agradat ho reconec…. les vacances, esl horaris, ser funcionària… ja podem riure però poca borma k viuen molt bé….

15.Periodisme… bé pràcticament tothom que em coneix m’haurà sentit dir que en realitat jo no sé què hi faig fent una enginyeria, en realitat sóc de lletres jo! El periodisme m’agrada, el problema és que jo simplement voldria fer un programa com l’Sputnik…. Periodisme musical, seria genial! A veure si… d’aquí un temps puc dir una cosa que tinc al cap ara….

16.Psicologia jajajajajajajaj diuen que la majoria dels que volen estudiar-la és per arreglar-se a ells mateixos…. no ho poso en dubte!

17.Veterinària mmm per tant ja faria Medicina, però sóc massa aprensiva, però m’agradaria (es nota que miro molt House i Anatomia d Grey….): No faré mediina ara! si ja als 18 6 any smés l’especialització e sfa etern, a més, això de ser interna i liar-se amb metges…. uufff i sóc massa hipocondríaca… ara això de manar a les infermeres… mmm no podria….

Mmmmm ja està¿¿?? no me n’acaba d’agradar caaaap… veus? Podria tornar a començar de zero, llavors implicaria que aquests 5 anys no han servit er resm hauria d’haver deixat la carrera a 1r tal com volia fer?¿ mai se sap… ara tan de boa 2n no hagués estat a Barcelona, almenys no hagués fet les bestieses que vaig fer….

de fet són les mateixes de sempre…

Bé, comença el conte de la lletera; aquí aniré plasmant els mesu dubtes, opcions, i finalment les decisions (encertades o no) sobre el meu futur, peò més que res, per deixar constància dels meus dubtes i la meva indecisió, a partir d’aquí decidirem el que faré l’any vinent, be, més ben dit a partir del Juny.

1. Suposant que vull fer un Màster….

… avui he anat a veure en Jordi de dinàmica Marina i li he demanat pel màster d’oceanografia, em diu que amb la carrera a la butxaca, el màster no em farà pujar el nivell, sí que farme coses noves i coses que no he vist, però una Enginyera Geòoga amb un màster sota el braç, el màster no li ve d’aquí pk amb l’enginyeria en fa de sobres per trobar feina… suposant que ho facis per trobar una feina…. Si ho fas perquè t’agrada i vols aprendre és una altra cosa, ara no n’esperis massa…

1. Després, hem parlat d’Enginyeria de Costes,… el tema del dia després del que passa a Begur per exemple,… … m’ha ofert una beca pel màster PRIVAT de la UPC, el de Gestió Portuària (valorat en 7800€ per concretar), el problema és que comença ara al gener i acaba al Juny, i diguèssim que aquest mesos són esl únic que tinc plens, plens a vessar,… però… potser valdria la pena renunciar a acabar la carrera per fer el Màster no? el problema és que m’ha posat entre l’espasa i la paret, i jo no hi puc estar en aquesta situació, li he dit que no podia, però demà li confirmaré.

2. Màsters que em criden l’atenció i motius.

Màster en Ciències del Mar (UB UPC) Oceanografia i gestió del medi marí (1 any) seria bonic, ara feina feina no se no se…. Màster Enginyeria del Terreny (UPC) aquest és el que més es correspondria amb l’EG, per la geotècnia, sísmica i també hidrologia subterrània, però NO M’AGRADA LA GEOTÈCNIA, serà culpa dels profes de Mec. del Sòl? Màster en Geologia (UB) home, seria bonic,… riscos i tal, però…. M. Gestió de sòls i aigües (UdL) estria bé, i és del meu camp i del meu estil… però és a LLEIDAA massa lluny!!! Master de recursos Hídrics (UPC) però és lago extrany, i em sembla que en anglès, ja me’n sortiria però… hi ha com estades a l’estranger, demà li demanaré a en Manolo…. M. Medi Ambient (UdG) es bonic, ara… amb gent d’ambientals,…. pse… jejej és elque m’agrada i per treallar i estudiar ja sé que tinc com a mínim CECAM… pendent de rebre informació que he demanat… M. Ciència i tecnologia de l’aigua (UdG) també he demanat informació…. saber exactament a què es refereix, si és més tècnic o més “ambiental” jejej

ja en miraré més…. potser més val que estudï Projectes, ja que sinó l’any que ve faré aquesta assignatura i prou…. ufffff

seguirem fent volar coloms.

Atentament

Marina

Existing timestamp: April 14, 2006 @ 10:03

No se per quin motiu no ho vai pnjar… el tenia guardat aquí… quina gràcia no?

I sons molt més reconstituents que mai…

com pot ser que m’afecti tant la Lluna (sumada a un café al matí, un a la tarda, un a la nit, el sucre dels brunyols, una cocacola i mmm una altra de sorpresa!)… 

Que estic ben esverada per un motiu que no dic; i… perquè ha estat Una Gran Nit de So de Somnis Reestablerts, Retrobats, Ressucitats,…

Respiro, recordo i rebobino la peli d’avui…

Després d’uns fets InEXplicables EXaltants i EiXalabrats com semblaven; he dit "No" (pel Messenger tot és més fàcil…); No et trucaré. 

Llavors… a la Plaça del Sol (quin nom jejejej… Sí, la Plaça de la meva Vida) amb l’Anna, la Silvia i en Xavi (la Núria més tardana, m’ha fet patir com a GGR Germana Gran Responsable…)

1r per Obrir Boca el cafetó al Café de nit… Havia vist intruments al Jem Casey’s.. però… No… XD NO. M’agrada eñ café de Nit (fins que es passen amb el volum de la "música"). Ha estat molt guay; ens hem posat al dia eh nenes?

i…..

Anant cap a Figueres amb l’Anna… li he dit… avui… em passarà una cosa més forta (que el que m’havia passat s’entén  PD: NO Mama no t’ho diré, no pateixis k no és res, només una Casualitat de les meves, sense Importància!…)

I…

Entrem al Jem i… l’he vist… allà al fons, on hi ha l’escenari ara… allà!!!! tocaaaaaaant! la guitarraaaaaaaaaa oh Déu meu, l’aparició: Jordi Carles Mas en Persona SI! aaaaaaah k fort, gran sorpresa…

Por de trobar a un Jordi i em trobo a "l’altre" (…)

Al.lucinant per la Gran Sopresa de la Nit, ESTEL.LAR

BRILLANT

… FUGAÇ

Et vinc a saludar, extasiada encara per Jump-The Final Countdown-I want it all-etc etc etc

I… amb por de si em recordaries o no… baixes de l’esceniari i amb cara de més il.lusió que jo (si és possible) amb un sommriure dels teus "de muntanya", els ulls sortint-te de les òrbites i el teu got de Suuuuc (que quan treballes no beus)…

I em dius: "Marinaaaaaa quant de temps! t’he vist abans i he al.lucinat" … Tiu jo també jo també… no recordava els teus directes oh déu meu, que en tinc per tot el mes…

m’encantes! "Què vols prendre?" ohhhhhh és que ja marxava, "Va que et convidooooo! o ja marxes?" amb ulls de gosset abandonat XDDD k macoooo!

Quan sigui gran vull ser Jordi Carles Mas.

 

Sí ho necessitava, necessitava aquesta Dosi per continuar endavant; he RESSUCITAT, torno  ser JO, la Marina… la d’abans… Abans abans XD

Gràcies Jordi m’has tornat la il.lusió… m’has tornat el Rock que necessitava

Et proposes escriure un conte cada dia, a veure si en surt algun de convincent o de prou bo per tal de que quedi al record o memòria,…. No potser, amb una mica de sort, ganes i empenta, atrevir-me per tal de publicar-lo en un recull d’aquí uns anys com ha fet aquestes festes el meu Mestre (a diferents nivells, no només el guitarrístic) Ignasi Bosch.

Per on anava ah si, que vull revifar aquest blog, cosa que em costarà i no aconseguiré, però els propòsits de l’any nou (almenys els 1rs dies) s’intenten complir no? Al gra, que jo només escric, bé, escrivia quan estava trista, potser per la sensació de soledat o potser perquè tenia més temps individual (cosa que ve a ser el mateix…). I ara he estat d’any sabàtic i veig que escriure em cota més, és més forçat, he perdut la pràctia i segur que dsprés de l’esforç que implica tindré agulletes…

No exagerem.

De què puc parlar? mmmm mmmm nuse!!

…. em contradic… no estic inspirada, em sembla que començaré demà… :-P

Avui com a petit homnatge i per posar-vos la mel a la boa us poso un retall d’un escrit de l’Ignasi: del llibre Palabras Elementales. Perany a “La Búsqueda” i sempre m’ha encantat, Clasificar: (el link d’internet és http://www.ignasibosch.net/refugio/busqueda.html)

¿Por qué ese afán de clasificar? ¿Por qué tiene todo que tener un orden?

Contaría mil historias…. aunque todas ellas inacabadas… no por no saber el final.. Quizá sencillamente porque no lo tengan… que pasa ¿entonces? ¿Dejan de ser historias?

Hay historias que solo pueden ser contadas al oído… susurrando… historias que pierden todo su sentido si se pronuncian en voz alta…. hay incluso historias que ni susurradas pueden ser explicadas como deben. Hay miradas que son historias repletas de matices y ricas en contenido…el silencio

¿Por qué ese afán por empezar de nuevo? Esa inquietud de poner un punto y a parte… ¿es impaciencia? ¿Es limitación?

¿Qué valdrá la pena en realidad…? Cambia a cada instante..

¿Cómo pretender o esperar que nada de lo que digo sea entendido? Eso ya no depende de mí.. sobrepasa mis posibilidades

Trozos inconexos que forman un ser…

Bon Any 2008 a tots/es! que no sereu masses els que passareu per aquí, després d’un any i mig de pràctica inactivitat…

Doncs aquest any no vull una vida nova, és el primer després de molt temps en que no la vull! estic molt bé així.

Tot i això serà un any de canvis, acabar la carrera suposo que serà una cosa bastant forta; després és quan et demanes: i ara que? …i ja hi penso en això… però no ho tinc gens clar, gens ni mica… no hauria d’haver fet la carrera en els seus 5 anys corresponents… ara me’n falta un com a mínim! semblava que aquest moment no arribaria mai, i ara em sembla massa aviat! jo que a 2n ja n’estava farta, serà perquè se’m feia una muntanya i no tenia ningú al meu costat que em recolzés….

Sempre volent ser gran i ara m’espanto perquè ja estic estudiant i treballant a mitges, ja fa un any que sense adonar-me’n ens estem muntant un pis en parella encara que, de moment, només sigui el seu, cada mes hi passo més nits i cada dia que no hi sòc el trobo a faltar.

Suposo que la gent es fa gran d’aquesta manera, sense adonar-se’n, jo un dia em vig despertar i vaig veure que els diumenges els meus pares ja no em donaven diners, que em pagava el lloguer del pis a bcn, que aquell cap de setmana l’havia passat a Olot i només havia anat a dinar a casa el diumenge! m’he anat independitzant com si fos un progrés lent i poc traumàtic per tots, però arriba el moment en que ens n’adonem i ja no hi ha marxa enrere…. què més? ah si les metes que em vaig proposar l’any passat estan bastant complertes, crec que al 95% em faltaria el tema guitarra…. però aquest any hi posarem remei, segur! Rencors oblidats i la gent que no m’interessava l’he anat allunyant cada vegada més de mi, actualment purs tràmits i pura cortesia, hipocresia també… altres que encara són al record encara que no els veiem gaire o mai, però es segueixn tobant a faltar, sort que a vegades internet ajuda…. Gent nova que ja s’han guanyat un lloc al meu cervellet i potser retrobem….

En fi, un any genial que repetiria enantada, de bona salut, al costat de la família, amics i especialment d’en Jordi, a qui cada dia estimo més (si pot ser…).

I per d’aquí un any… què més es pot demanar? una mica més de temps….. d’aqui un any escriuré que estic o amb el doctorat, o una nova carrera o una feina genial…. això és el que encara s’ha de decidir i ara no tinc massa temps, a veure si pel juny ho puc tenir clar…

I demà la tornarà a tocar el meu petit al Jem Casey’s!!! Conceeeertt!! És que m’encanta la lletra d’aquest tema… ja l’havia posat aquí al principi; posaria també la que vaigg intentar treure el dia que me’l vaig trobar a la cerveseria! El “cling-cling” de “The weather with You”.

Tinc ganes de que sigui demà, de marxar a casa, aquesta setmana aquí al carrer Numància ha set dura… tan a prop dels records del Passat, ara que un any més a l’esquena! El temps passa volant però hi ha coses que no s’esborraran mai per molt que volguem… i saps què em fa por? Que a vegades petits relictes del passat tornen per fer trontollar la nostra integritat; per fer-nos veure una vegada més que som dèbils després de tot, després de dos anys… la nostra salut trontolla, un petit stress diari, un dejá vu, un flash back, i la por… la por de que torni a repetir-se aquella sensacio d’angoixa, aquella opressió al pit que no et deixava respirar. Por del que sempre ens perseguirà: el Passat.

És per aquest motiu, que a vegades t’hi revoltes contra el Passat, l’intentes odiar tant com l’has estimat; l’intentes obidar tant com intentaves aferrar’t-hi; i saps què? Que penso que ho aconsegueixes, potser ho pots aconseguir quedan-te asseguda al sofà, és una manera; també ho pots aconseguir plantant-li cara, entrar sense que ningú et vegi, quan tot és fosc, quedar-te darrere i mirar-lo fixament pensant “ho veus com tampoc n’hi havia per tant…” (això ho dius quan les cames et tremolen i el cor va bategant histèricament), llavors t’assossegues, somrius i penses… recordes… “miradas dormidas, fallos olvidados, sábanas revueltas, estar a su lado…” i saps que la melancolia en molts moments és bonica (hi ha qui ho atribuïria als Peixos). Saps quan és bonica la Melancolia? sobretot quan has vençut les pors, quan has trencat l’odi, quan has esborrat la mania, i sobretot sobretot quan el rencor ja no et rosega per dins a cada nota.

És llavors quan veus que ha funcionat: pots escoltar la música que t’agrada deixant de banda les subjectivitats, pots anar als llocs que et vinguin de gust sense vigilar la porta pensant que el Passat entrarà en qualssevol moment, pots mirar la tele o escoltar la ràdio i tararejar les mateixes cançons amb igual alegria que abans. Llavors saps que tot i haver perdut una vegada, ets forta per posar-te la jaqueta, penjar-te el bolso, marxar i no girar-te ni per mirar enrere.

“Hey now, hey now Don’t dream it’s over Heyes now, hey now When the world comes in They come, they come To build a wall between us Don’t ever let them win”

M’agradaria somiar que sí, que s’ha acabat, It’s Over (I dream it…)

Felicitats!

NoU DiSc a la VENTA molt aviat… no us deixarà indiferents… bones lletres… bona música… quan el sentireu… tindreu ganes de tornar-lo a posar!!!! REPLAY…

Seguirem informant més aviat…

… que este cielo es más azuuul… desde que no estás tuuuu….”

Quina ràbia l’examen d’avui… s’han passat i a sobre… quan pensava que després de tot me n’havia sortit… he vist que he fallat al cosa més tonta que podia fallar… grgrgr … “y a pesar de todo ahora empiezo a ver…”

ale Skizoo avui toca… algo una mica així “fosquet”… ” …Al MAR…”

Todo tiende a cautivar aunque estemos condenados en la prision del tiempo

un minuto y algo mas configurando un pasado vestido de silencio

escucha,se exibe una voz renuncia al sol y a pesar de todo ahora empiezo a ver que este cielo es mas azul desde que no estas tu

no me sorprende que haya tanta estupidez me reconforta,ser un idiota Te reconozco en mi pripoa desnudez me conmociona,no ser persona

Como hojas de laurel somos hijos de un legado sin reconocimiento

todo ha vuelto a florecer desgozando el retrato de ese arrepentimiento

escucha,se exibe una voz renuncia al sol y a pesar de todo ahora empiezo a ver que este cielo es mas azul desde que no estas tu

no me sorprende que haya tanta estupidez me reconforta,ser un idiota te reconozco en mi pripoa desnudez me conmociona,no ser persona

Hoy,tirare mi ropa sucia al mar mi desdicha junto a ti al mar los motivos,la miseria al mar todo lo que un dia fui al mar

ara hi pensava…. aquesta sèrie em deu haver marcat… jejej records a tots des de BCN i… alguns estuidieu moooolt, els altres treballeu mooooolt, i la resta passeu-ho bé… estic etsressada i hauriem d’escoltar aquesta lletra més sovint jeje …Rocks(&Rolls) i Rocks “sensu strictu”

FRAGGLE ROCK

Vamos a jugar tus problemas dejalos Para disfrutar ven a Fraggle Rock.

Hay que trabajar no podemos descansar vamos a cantar con Gobo, Muzzy, Dudo, Bombo, Rossi…

Vamos a jugar tus problemas dejalos Para disfrutar ven a Fraggle Rock ven a Fraggle Rock …

bon naraaaaaal!

“Schicu schicaaaa schicccc schiccc…. shicushicaaaa schicccc u schiiiicccc” un clip curiós….

… Bones Festes….

THE WAY the way

Tell me the way you want to live your life Tell me the way you wish to share your time Tell me the way you are, and more, all what you want to be

Tell me the way you feel about me beside Tell me the way you think about love, when different worlds collide Tell me the way you are before I give you all my heart and close my eyes

Shoop da doop…

Show me the way you smile when things go wrong If any time you’re weak I’ll make you strong (yes I’ll be strong for you) Show me the way you stand so close to me oh promise me you’ll never walk away

Show me the way you kiss, so soft, so deep And the way you touch me with your skin (and tell me what you wish) Show me the way you love, you care, you give I really need to feel you night and day

Life goes on, one way we walk, Life goes on, on and on

Remember the way we were when dreams were gold Remember the way we used to fight the cold (and more can you) Remember the way we broke the walls with love No storm could ever stop us taking off

Can you see the way we changed from lovers to friends What matters is the direction, not the end (I don’t want to see the end)

Remember the way we walked, so long But now the past is gone and life goes on

Shoop da doop…

…Surto al Youtube

observareu la meva cara…. quan en quimi portet diu…. “es dediquen a la música o s’hi volen dedicar…” o l’estil que tinc portant guitarres (que al final és el que faig millor…) o… que estava més prima abans… o… oh oh…

per fi al Youtube (ara els puc penjar….) el meu xicot quan encara era el guitarrista d’Aspid i encara no era el meu xicot jeje i jo que era una fan de 1a fila diguessim… sí de les que canten a baix i criden quan els músics s’acosten a fer el solo allà davant… mireu bé… a la part de “Scaramouche Scaramouche… a veure si m’hi veieu…”

Acudit…

-Des de que uso el tinte de pelo Rosa Fucsia no pierdo el pelo… -ah no? -Caer sí, me cae mucho más; pero no lo pierdo, peroqué lo encuentro enseguida….

Si todos los cabrones volaran no se vería el cielo… Cabrones: Personas que hacen cabronadas. Cabronada: Putada, mala pasada, jugada, faena. (Diccionario de argot español - Victor León - Alianza Editorial).

La cançó que cantava avui; llavors m’he escoltat la lletra i he entés una mica més perquè la cantava… pels que marxem, pels que marxen, o pels que es queden ens quedem,… Almadrava (serà que la cantpo perquè van fer-la al concert de dissabte )
…esperant… No voldria que s’acabés l’estiu… no us vull tenir lluny…

IF YOU COULD SEE MY EYES..

The air will never have the same smell, the

sun

will never get to shine so bright again. How they hurt my eyes, god! they hurt my eyes,

                                                                                                                                                              <em>  now that you're leaving.</em>

My past is travelling on an airplane, who will be there the next time I need a <friend>, and I close my eyes, now I close my eyes

                                                                                                                                                                         <strong>     because you're leaving.</strong>

And the telephone is ringing in my hand, I have to cheer you up, and you still don’t understand why did you say goodbye, how did you say goodbye?

                                                    <strong>it's me who did it ...</strong>

I have my life right in front of me, my past seems one minute, present seems eternity. I want to freeze the time,

                so I close my eyes






                                                                                    <em>but you're still leaving.</em>

With any problem I did lean on you. <You are now my problem and I don’t know what to do.>

I see you fly away, god! they hurt my eyes

                                                                     ....................................<em>now that you're leaving</em>

The telephone….

And you still wonder how I didn’t cry.

Of course I love you, but somehow I had to

lie

beause you had to go, yes! you had to go although you need me.

Because your future is so far from here and from the distance I will help to fight your fears. I’ll have to be strong, yes! I will be strong because you need me.

And the telephone is

ringing

in my hand I have to cheer you up, and I don’t know if I can.

If you could see my eyes, if you could see my eyes…

Fumar es un arte… ¿me parado a pensar que nos parecemos un poco? vosotros, los fumadores y yo… que nunca he fumado más de un calo.. ¿Soy un cigarro? ¿eras un cigarro? Nos cogen, nos prueban, nos inhalan y nos aspiran…. y se hacen adictos a nosotros sin darse cuenta, y nosotros como tabaco que somos no somos nada si no estamos entre sus manos y entre sus labios.

Con el tiempo te das cuenta de que el tabaco no es bueno, y piensas en dejarlo, pero no sabes como, no encuentras el momento, pruebas incluso fumar menos… pierdes la moral cuando te das cuenta de que son las 3 de la madrugada y estas en la gasolinera medio vestida medio en pijama comprando tabaco… entonces reconoces que no tienes voluntad…. y eso te enoja… hasta que un día lo dejas asi, de golpe porque asumes que es dañino y por orgullo, porque no admites que eso te pueda.

Entonces fumas ausencias, fumas mentalmente aunque ahora seas un ex-fumador… hace un año era yo el cigarro apagado en su cenicero… quizá peor… me sentá como un cigarro apurado, de los que se fuman sin ganas, de los que te dan por la calle cuando pides tabaco a un cualquiera… un cigarro que no era de la marca que normalmenet fimaba… un cigarro pisoteado… apagado…

Y mé juré que no volvería a fumar (que no volvería a enamorarme)…. y al cabo de un año… vuelves a encender un cigarrillo… y te enganchas otra vez… adict@… sí, pero esta vez sabe mejor… me trago el humo y lo degusto… aspiro cada milímetro cúbico de mi aire y del suyo… no fumamos… pero sí nos inhalamos, succionamos, nos encendemos i lo retengo entre mis labios el tiempo que tengo… el poco tiempo que dura un cigarrillo… hasta el próximo… que me hará sentir mejor.

Con el amor me pasó lo mismo… y mira, me he vuelto a enganchar… aun sabiendo lo nocivo… aun conociendo los efectos secundarios… sabiendo que creaba adicción… conociendo todos los pros y los contras…

y SABES QUÉ? que a lo mejor… Fumarte no es tan malo.. ojalá todas las drogas fuesen como tu… Arte… puro; directo a la vena… ya tengo ganas de encenderte y aspirarte… que llenes mis pulmones y calmes mis ansias… quiero fumARTE…

Una cançó que he sentit per casualitat,

Tan bonica que m’ha fet venir penetes….

Tres dies que m’he quedat aquí per res… per res? si….

No vaig poder marxar dps de l’examen que m’havia anat fatal…

no vaig poder marxar després de firmar pel lloguer del pis de l’any que ve el dimarts… perquè no hi va haver firma;

tampoc vaig poder marxar ahir amb el meu Jordi que venia… per feina (i una mica a buscar-me… i portar-me a casa..), no tampoc!

Ni quan vaig acabar el treball de Probabilitat ahir a la tarda (treball que en principi era obligatori però va resultar ser… voluntari…. jo no vull pujar més la nota… ja estava prou bé! jo volia marxar)… marxar marxar…

tampoc he pogut pirar aquest matí després de veure el pis que ja haviem vist l’ari i jo… l’havien de veure les altres dues; ens haviem d’esperar…. tampoc he marxat… sabeu perquè?… doncs resulta que no l’hem vist encara…. ara suposo (en teoria) que hi anirem… ja haviem d’anar-hi a les 4 (…la paraula de la gent…)… bé… resulta que no s’acaba aquí la cosa…. sbeu? tampoc he pogut marxar després de veure un pis que no havia vist ara a les 4, perquè s’està endarrerint…

Sembla que unes forces SUPERIORS… (pensava que no n’hi havien…) no em deixin marxar… pf… i a més la sensació de que el que faig tampoc serveix de massa… ja podria ser allà… no? ains….

Queda poc… poc… però una vegada més… se’m fa etern!

Total… que he sentit aquesta cançó i m’han vingut penetes… tinc tantes ganes d’anar a casa… sembla que allà, amb els meus i amb en Jordi (meu també jejej) doncs… estic tranquil.la, sense el soroll de la City… mai havia tingut tantes ganes de marxar com aquests últims mesos… pfff… ja ho diu la cançó de Dream "the city’s cold blood teaches us to survive… just keep mu heart in your hands and we’ll stand alive…" (o alguna cosa així…)…

Bé…prou; Poso la cançoneta…ara abans de marxar… la penjaria… però no en sé encara XD… a partir de Dimarts seré semi-lliure XD n’aprendré n’aprendré… és bonica; escolteu-la o… baixeu-la d’internet… crec que és d’un tal michael Bublé…. em sonava el nom… no ho puc assegurar; la lletra és aquesta….

"Home"

Another summer day
Has come and gone away
In Paris and Rome
But I wanna go home
Mmmmmmmm

Maybe surrounded by
A million people I
Still feel alone
I just wanna go home
Oh I miss you, you know

And I’ve been keeping all the letters that I wrote to you
Each one a line or two
“I’m fine baby, how are you?”
Well I would send them but I know that it’s just not enough
My words were cold and flat
And you deserve more than that

Another aeroplane
Another sunny place
I’m lucky I know
But I wanna go home
Mmmm, I’ve got to go home

Let me go home
I’m just too far from where you are
I wanna come home

And I feel just like I’m living someone else’s life
It’s like I just stepped outside
When everything was going right
And I know just why you could not
Come along with me
That this is not your dream
But you always believed in me

Another winter day has come
And gone away
In even Paris and Rome
And I wanna go home
Let me go home

And I’m surrounded by
A million people I
Still feel alone
Oh, let me go home
Oh, I miss you, you know

Let me go home
I’ve had my run
Baby, I’m done
I gotta go home
Let me go home
It will all be all right
I’ll be home tonight
I’m coming back home